Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues no tenen cap problema a posar fora del seu país gegants eòlics de 200 metres d'altura, destruint paisatges naturals. En ser un dels països més venedors de petroli, tenen menys obstacles que uns altres. El “benestar” de Noruega té, per tant, un costat fosc, molt fosc.
Quan parlàvem del comportament d'aquest Estat escandinau, el grup d'assessorament empresarial Fites el va llançar, sense cap vergonya, a l'aire lliure: “La indústria de la defensa pot ser una gran oportunitat per a les empreses basques”.
Ens quedem atònits. Però aviat deixem enrere la sorpresa i la còlera. Quin nivell ètic tenen aquests empresaris per a proposar aprofitar la situació de guerra que s'ha estès per tot el món? I pitjor encara, en què estaven recolzant en aquest acte els representants de les institucions basques?
És repugnant que es consideri “interessant” la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra. No hem après res de la guerra de tres anys a Ucraïna? No té la societat basca la responsabilitat de liderar la política de pau després de tant de sofriment?
És repugnant que les empreses basques considerin "interessant" la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra
En lloc de promoure la distensió i el diàleg, es va decidir augmentar el nombre de soldats, armes, municions, etc., el que ha fet que el conflicte es mantingui i hagi augmentat tant la mort com la destrucció. El que, al seu torn, ha tingut impactes negatius en l'economia, la qual cosa ha suposat un encariment de la vida i un empobriment de la societat. A més, els enfrontaments que destrueixen Àfrica i el genocidi a Gaza ens mostren fins a quin punt pot arribar l'ús de la producció bèl·lica. Volem continuar alimentant aquesta inèrcia?
Nosaltres proposem iniciar un debat diferent, perquè creiem que va en la direcció del canvi que la majoria de la ciutadania vol: com fer la transformació ecosocial i com posar en marxa els processos en relació amb el tema que ens ocupa, per a fer de la indústria militar actual una producció d'utilitat social. En concret, es pretén que Euskal Herria es converteixi en un país que no produeix armes, que no col·labora amb les destruccions i les massacres.
Per això, advertim a la ciutadania basca que no acceptin els discursos i pràctiques sobre la “defensa” i la “seguretat” militaritzada, perquè no col·laborem amb les injustícies que estan destruint el món. Per contra, cridem a promoure solucions innovadores per a posar en vies de solució les desigualtats socials.
Segons l'informe de Zedaleak, “la falta d'inversió en defensa i seguretat i la fragmentació de les polítiques migratòries i d'asil ens fan vulnerables en un escenari cada vegada més geopolític”. Neguem el punt de partida d'aquesta afirmació. En la nostra opinió, les polítiques militaristes, l'augment de la despesa militar i la producció d'armes afavoreixen precisament la vulneració i el retrocés dels drets. Hem de sortir d'aquesta lògica de la por i avançar en solucions que comportin una major justícia social.
Que cap empresa aprofiti l'escalada del militarisme amb inversions i innovacions de recursos. Proposem precisament el contrari: que aquestes inversions i innovacions s'aprofitin per a transformar-les en produccions d'interès civil en la indústria actual que denominem producció basca de malbaratament i guerra. Estem convençuts que aquest procés, juntament amb uns altres, ens permetrà avançar cap a la transformació ecosocial que necessita el món.
Ana Gorostidi i Xabier Sarasua, membres del grup Bake Ekintza Antimilitarista
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]