No és l'últim mohicà, però l'última salutació?
Estic orgullós de ser agot, és bell. En 2019 presentem el llibre "L'orgull de ser esgoti", on vam exposar la tesi doctoral, la ideologia dels esgotis, els treballs i els esdeveniments històrics. I aquí seguim.

Com és ser agot en 2023?
Els esgotis fabricaven amb fusta transportis, armes i altres. És el gremi o col·lectiu de la fusta. Els primers documents van aparèixer en la zona de Pau l'any 626. La història és terrible: En 1213 fugim de la inquisició, ja érem col·lectiu. En el romànic el col·lectiu més famós eren els picapedrers, però en el gòtic eren els llenyataires capaços de folrar totes les estructures. A París els esgotis van construir vuit catedrals, entre elles la de Notre Dona'm. Fins i tot se'ns va prohibir entrar a l'església als pobles petits.

Portes mig segle fent escultures.
Començo per les idees. Guernica, la guerra d'Ucraïna… Denúncies i reconeixements. Vull dotar de personalitat a l'escultura aprofundint en la història. Tinc treballs realitzats entorn dels 50 anys en els meus museus. El meu pare era tallista i el meu avi esquerrà. La fusta sempre ha estat a la nostra casa. Vaig començar en l'escultura després del servei militar, en 1969. Vaig tenir a Jorge Oteiza molt amic i en enviduar es va quedar a la meva casa. Volia veure els meus treballs i el seu suport psicològic em va ajudar molt: va ser la universitat per a mi.

En el museu del Baztan tinc escultures gegants, de ferro, bronze, fusta i formigó, entre altres. A més d'en aquest museu, en el Borda i en Artziniega també tinc moltes altres. Al Vaticà tinc una peça lliurada al Papa per l'Ajuntament d'Azpeitia. Però de 100 peces, 97-98 les tinc aquí recollides. El viu amb molta passió.

Ara estàs fent escultures al capdavant de les dones. Potser per falta de reconeixement i presència?
Euskal Herria sempre ha estat matriarcada. La nostra àvia ens va ensenyar administració, educació i respecte. Tinc una desena de caps esculpits: Elbira Zipitria (abans senyoreta basca), La Pola (Policarpa Salabarrieta, assassinada a tirs a Colòmbia), Graxiana Barrenetxea (acusada de bruixeria que van cremar Zugarramurdi), Polixene Astrabudua, Dolores Ibarruri, Catalina Erauso… Ara seré Toti i Martínez de Lezas. Abans feia ments masculines: Oteiza, Unamuno, el meu avi… Vaig fer vuit, però després vaig decidir fer dones. El nostre poble és matriarcalista, i he volgut donar una altra identitat a les escultures.

La mitologia basca dona cos al parc museístic de 32.000 metres de Bozate.
Tots són contes i he portat les nostres creences. El joc consisteix a compartir peces i significat amb la gent, a comprendre l'art.

La seva és l'enciclopèdia de la història artística, un laberint escultòric.
Sense meditació no es pot avançar, cal pensar. Cada escultura és una obra de tres o quatre mesos, però també faig altres coses en el taller, amb argila i fusta. Vaig alternant segons el dia de la setmana.

Com veu la situació de la fusta o l'escultura?
Hi ha molts escultors a Euskal Herria, però falten ajudes econòmiques. Oteiza deia que s'anava a fer una xarxa de museus a Euskal Herria i que estaríem en els primers llocs del món. Jo li vaig prendre la paraula. Què passa? Necessitat d'ajudes. És un treball molt pesat i brut, i sense el suport de les institucions hi ha molta pobresa. Malgrat l'existència d'institucions, quant costa el Guggenheim, Tabakalera, Artium…? I les ajudes dels seus artistes?

Els convenis són necessaris, en cas contrari tancarem museus i introduirem ovelles en la borda.

Per tant , a Euskal Herria hi ha molts artistes, però pocs museus i ajudes?Hi ha més
artistes que treballen amb el ferro, però estem molt pocs en l'escultura de fusta. A Euskal Herria, al principi, en totes les famílies hi havia algun escultor, però avui no. És difícil viure com a escultor. Hi ha obres magnífiques, però les ajudes són obligatòries.

Quants caps, diferents opinions. De cara al futur, què penses?
Continuar treballant, però ja no tinc lloc aquí, i aquest és el problema: Als parcs de Bozate i en Artziniega ja no tinc lloc per a les escultures [riu].