Interpretacions de la pesta de Justinià
- Constantinoble, maig 542. Segons el Procopio de César, la pesta encesa dos anys abans a Etiòpia va arribar a la capital de l'imperi bizantí...
En quatre mesos va causar 300.000 morts, prop de la meitat de la població de la ciutat. A més de Bizantzio, la pesta neumónica va afectar diverses regions d'Europa, Àsia i Àfrica, amb el que van morir entre 25 i 50 milions de persones, entre el 13 i el 26% de la població mundial de l'època. Per tant, va ser una de les pandèmies més greus de tots els temps.
Les noves tecnologies i descobriments han qüestionat aquesta versió en els últims temps. D'una banda, les recerques indiquen que la pesta va tenir el seu origen a la Xina. D'altra banda, recentment, investigant les petjades d'ADN del bacteri Yersínia Pestis, hem conegut que la plaga va arribar a les illes Britàniques abans de Constantinoble. Això significa que la malaltia es va propagar més ràpid i violentament pel nord que al Mediterrani. O, dit d'una altra manera, que va tenir una influència menor de l'esperada en l'Imperi Bizantí.
A aquesta conclusió va arribar l'historiador Jean Durliat en 1989. Segons Durliat, era molt difícil fer una anàlisi general de la plaga, ja que exigia una anàlisi àmplia i variada àmbit geogràfic i cultural. El propi Durliat es va esforçar en això analitzant, a més dels textos, les obres d'art i les fonts arqueològiques, epigràfiques, paleogràfiques i numismàtiques, i va concloure que el desastre causat per la pesta no va ser per a tant de temps.
Les noves tecnologies han pal·liat les dificultats que suposa l'estudi de tantes fonts. En els últims anys, entre altres coses, els investigadors han volgut mesurar el pes de la pesta utilitzant motors de cerca. Així, en els anys 2019 i 2020 es van publicar diversos estudis que coincideixen amb la interpretació de Durliat: Han arribat a dir que va ser una pandèmia de “poca importància”, “similar als brots actuals de grip”.
Recentment, l'historiador de la Universitat de Cambridge, Peter Sarris, ha publicat un altre estudi en la revista Pilot & Present. En ella critica l'escepticisme dels últims estudis. Per exemple, indica que a través dels motors de cerca la quantitat de fonts sí, però que no es té en compte la qualitat. “La pandèmia va influir en les estructures socials, en la distribució dels recursos econòmics i també en les mentalitats. I des d'aquest dia tenim molt a aprendre”.
Per tant, de moment, els nous descobriments i dades, malgrat haver ajudat a resoldre algun dubte, han servit, principalment, per a alimentar interpretacions extremes.
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
Cada vegada són més els estudis que demostren que els neandertals tenien capacitats cognitives més avançades del que es pensava. L'últim, publicat en la revista Journal of Archeological Science, fa referència a la punta de la llança òssia trobada en 2003 en la cova russa... [+]
Txinako Shanxi probintzian, Tang dinastiako hilobi batean, hildakoen eguneroko bizitzako eszenak irudikatzen dituzten pinturak topatu dituzte. Eszena horietako batean gizonezko ilehori bat agertzen da. Ilearen koloreari eta aurpegierari erreparatuta, hilobia aztertu duten... [+]
Cartago, c. Al voltant del 814. Els fenicis van fundar una colònia i la civilització que dominava l'est del Mediterrani es va estendre a l'oest. Dos segles i mig després, quan la metròpoli fenícia Tir va decaure, Cartago es va independitzar i la seva influència va continuar... [+]
El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]
12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]
Washington (els EUA), 17 de juny de 1930. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Aranzels. La Llei Smoot-Hawley també es coneix com a Llei Wley perquè va ser impulsada pel senador Reed Smoot i el diputat Willis Hawley.
La llei va augmentar entre un 40 i un 60% els... [+]
Vienako Simmering auzoan kirol-zelai bat berritzeko lanetan ari zirela, 150 gorpu dituen hobi komuna topatu zuten 2024ko urrian. Erromatar legionarioak zirela ondorioztatu dute, eta K.o. 100 urte inguruan hil zirela. Edo, hobe esanda, hil zituztela.
Gorpuak edozein... [+]
Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak.
Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]
Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]
Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]