Ferides
Fa uns dies em van preguntar si aquí alguna vegada m'he sentit exclòs pel color de la meva pell. Els vaig dir que no immediatament. No sé d'on vaig respondre.
Després de passar els dies em va venir al capdavant la reflexió. Qui soc jo en el temps? Qui soc quan miro fora del temps? Soc una dona negra? Soc una dona indígena? Soc una dona blanca? Soc una dona mestissa? Em pregunto qui soc, i a vegades no sé. És important saber això? Per a què?
De petita li preguntava al meu pare davant del mirall “Per què no soc blanc? Vostè és un home blanc, i també les germanes”–. Volia ser com les meves germanes, és més, volia ser el ninot Barbie que em va portar el meu oncle que viu als Estats Units.
"Com afrontar la mirada blanca? Com afrontar els nostres prejudicis com a dones negres i “racialitzades”? Com afrontar-nos?"
El meu pare tenia dos amics: un em deia “l'índia Vivis” perquè Viviana és el meu segon nom i l'altre “Chorrito e jumo”. Aquest segon significava fum.
No volia ser negre, no volia ser indígena. Per què no, Laura? El colonialisme ens va ensenyar molt bé el poder hegemònic de l'home blanc. A Durango es van celebrar jornades de feminisme colonial. Quan vaig veure a aquestes dones negres, haig de reconèixer que, com deia Audre Lord, “les nostres germanes”, vaig sentir una gran vergonya. Vaig sentir que tot era absurd.
Qui ha sofert més? Fins quan haurem de viure com a víctimes en el món? Per què volem posar la nostra veritat als altres? Vaig sentir aquesta agressivitat que se li atribueix al món masculí, confosa amb la immaduresa. Em vaig sentir infantilitzat, em vaig sentir sense dignitat, no em vaig sentir representat. Com va escriure Gloria Azaldua, “atrapada en el foc entre bàndols, quan porta les cinc races a la teva esquena sense saber a quin costat anar”.
En el meu cor va quedar una tristesa. Han passat segles, però aquesta ferida s'estén i es manté corrupta.
M'ha costat veure aquesta ferida cara a cara, no em sentia, ocultava la culpa i la vergonya per a no sentir-me. He escoltat, abraçat i cuidat aquesta ferida, i ara no sé on està. S'ha anat? No ho sento, però sé que hi ha germanes que ho tenen aquí. És legítim, i potser necessari.
Com afrontar la mirada blanca? Com afrontar els nostres prejudicis com a dones negres i “racialitzades”? Com afrontar-nos? Què passaria si deixéssim d'identificar-nos amb la nostra pell? Què, si deixem d'identificar-nos amb tot el que ens van dir?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]