Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Com la vida, ens han anat les persones majors i amb elles el coneixement de l'idioma"

  • Cada quinze dies desapareix una llengua. Al Canadà hi ha més de 90 llengües i dos terços estan en perill d'extinció, segons la Unesco. Malgrat conèixer les dades, la fredor de les xifres no reflecteix la dura i cruel realitat de la comunitat parlant. Monique Nolett-Ille abenakis ens parla d'aquesta realitat. Interrompuda la transmissió, la figura del parlant és un dels cinc últims parlants d'aquesta llengua.
Argazkia: La Fabrique culturelle/Télé-Québec

Vostè és d'Abenakis.

La nació abenakis té les seves arrels en el nord-est dels Estats Units. Ve de la paraula W8banaki, que significa “terra del Sol”. Els avantpassats van emigrar cap a Quebec per a escapar a l'opressió dels anglesos a la fi del segle XVII. Avui dia tenim dos pobles, Odana la meva terra natal i W8linas.

L'idioma està en una situació crítica.

Avui dia poques persones poden parlar la llengua abenakis perquè la transmissió no s'ha realitzat. Fins a la dècada dels anys 70.eko les persones majors parlaven i si teníem les oïdes estirades podíem gaudir de la dolçor i la música d'aquest idioma. Però com la vida, any rere any aquestes persones s'han anat i amb elles el coneixement de l'idioma abenakis.

Se'ls va repetir als seus avantpassats que no tenien més que la paraula abenakis.

Veient els nous entorns i modes de vida, a les generacions de pares i avis els importava més aprendre francès i anglès. Una vegada i una altra se'ls va dir que la condició per a trobar treball i treure la vida avanci era saber francès o anglès. Els nostres avantpassats no són culpables, van ser forçats, van haver d'adaptar-se a la nova realitat. Més que la negació del seu llenguatge, veig la falta de transmissió com una elecció feta amb l'esperança d'assegurar la supervivència dels seus descendents.

Colonialisme.

Com tots els territoris conquistats, amb l'esperança de sobreviure, els habitants bàsics del Canadà hem hagut de trepitjar a l'una dels invasors. El colonialisme ha sobreviscut de generació en generació i s'ha anat adaptant de generació en generació a la nova forma de vida. Sense ser pioners, hem de treballar per mantenir viu el patrimoni i la llengua dels nostres avantpassats. La llengua és l'element urgent del patrimoni.

Els parlants esteu només cinc.

Cinc persones tenim un gran interès a millorar el nivell lingüístic i compartir els nostres coneixements sobre la llengua. Dit això, es té per segur que hi ha uns altres allí o aquí amb nocions. També tenim molts alumnes seguits en els cursos. Podria dir que estem en una resurrecció de l'interès per la llengua abenakis.

És el fil conductor de les converses?

Volem aquesta mesura i treballem per això, oferint cursos, completant diccionaris, creant cursos en dvd, etc. Hi haurà persones que entenguin i expressin algunes paraules, aquesta llengua no desapareixerà totalment en l'oblit. Ja no tenim una llengua viva, però tampoc una llengua totalment desapareguda en l'oblit.

Encara sort que Cecile Wawanoloath era allí.

Nascut en Odanak, tota la seva vida adulta havia estat lliurada al costat del seu marit als Estats Units. Retirats, van tornar al poble. Va aprendre l'idioma a casa, molt jove. Ho recordava perfectament i, a més de poder parlar, podia escriure, és a dir, podia ensenyar.

Els cinc últims parlants que estan aprenent i ensenyant la llengua abenakis per a salvar-la de la desaparició (Foto: La Fabriqui culturelle/Télé-Québec)

Li va passar el testimoni del professor.

Al maig de 1990, quan vaig tornar amb el meu marit a Odanak, Cecile va començar a donar cursos d'abenakis. Només a través dels records recordava que era un apassionat del llenguatge, vaig seguir els cursos durant set anys. Quan va tornar als Estats Units per a estar més prop del seu fill, em va demanar que continués com a professor. Vaig accedir gustós a la petició.

Què és per a tu l'idioma?

El llenguatge és l'expressió d'una manera de viure i de pensar. Aprendre l'idioma original és una manera de conèixer-se millor a si mateix.

L'ensenyament d'aquest idioma és la lluita diària.

No considero la meva implicació en la supervivència de la llengua abenakis. Descobrint la riquesa i la subtilesa d'aquest llenguatge, estic compartint en la mesura que sigui possible. Vull florir l'ànsia de conèixer millor aquesta llengua als voltants, sobretot entre les abenakis.

Tens l'esperança que algun dia pugui ser una llengua viva?

No crec que l'abenakis es converteixi de nou en la llengua d'Odanak. El que m'importa ara és que sàpiga de la seva existència, que sigui conscient de la seva riquesa. És un llenguatge molt ben estructurat, amb unes normes gramaticals molt sòlides. No vull que aquest tresor desaparegui en l'oblit.

Quina emoció et produeix? Còlera? Tristesa?

No és ni tristesa ni empipament. No he conegut l'època en la qual parlava molt en el dia a dia i jo també he passat 50 anys aprenent. No és tristesa ni còlera... potser nostàlgia. Sento nostàlgia del que ha estat i del que ha desaparegut.

Quina relació tenen els joves amb la llengua?

No podria dir quina relació tenen els joves amb l'idioma. Algunes, com les dues noies que estan a la foto, tenen molt interès i ens donen esperances. No obstant això, en la majoria dels joves és possible que s'imposi la indiferència.

“Nascut en
Odanak, vaig anar a Mont-real amb 17 anys. Allí he treballat, allí m'he casat, allí he criat als meus fills i després de 35 anys he tornat a Odanak, a casa del meu pare. Encara que vivíem a Mont-real, teníem moltes visites a Odanak, a la meva mare o als nostres familiars. Els nens es passaven allí les vacances. Entrant en el reardit, després de 35 anys, el meu marit i jo vam tornar naturalment a les arrels”.

 


T'interessa pel canal: Hizkuntza gutxituak
2025-04-10 | Cira Crespo
Carli Pup
"Els nostres pobles són com els altres i no volem estar en un museu"
Carli Pup (Udine -friulaz Udin-, 1973) és un dels més importants activistes culturals de Friuli [friule, Friûl]. S'ha convertit en escriptor, lingüista i historiador del seu poble. Actualment és president de la cooperativa Informazione Friulana, que s'encarrega, entre altres... [+]

Elle-aren biya

Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]


Eskoletan katalanaren biziraupena kolokan jar dezakeen galdetegia abian jarri dute Valentzian

570.000 familiak euren haurren ikasgeletako hizkuntza nagusia zein izango den bozkatzeko aukera dute martxoaren 4ra arte: gaztelera edo katalana. Garikoitz Knörr filologoaren eta euskara irakaslearen arabera, kontsultak "ezbaian" jartzen du katalanaren zilegitasuna... [+]


2025-02-26 | Bea Salaberri
Bretoiera

Iragan urtarrilaren hondarrean, Bretainiako lurraldeko bi hizkuntza gutxituei buruzko azken inkesta soziolinguistikoaren emaitzak publiko egin zituzten bertako arduradunek. Haiek berek aitortu zuten harriturik gertatu zirela emaitzak ikustean. Hain zuzen ere, egoerak eta... [+]


Yamili Chan Dzul.Emakume, indígena, precarizado
“La mort de les dones forma part d'una estratègia per a afeblir els nostres moviments”
Membre de l'organització O Yich Dl.’um [El fruit de la terra], pertanyent a la comunitat maia bàsica, i de Yúnyum, que té com a objectiu la revitalització lingüística. D'altra banda, és antropòloga, facilitadora de processos educatius, activista i militant pels drets de... [+]

El bretó ha perdut més de la meitat dels seus parlants en sis anys, segons l'últim estudi
A Bretanya, la població que parla molt bé o bastant bé el bretó és del 2,7%, tres punts menys que en 2018. En l'actualitat són 107.000. Els parlants són més joves. El nombre de gals parlants també ha descendit, encara que no tant com el bretó.

Alex Pancho Robles, llengua activista guaraní
"Guarania ha estat patronada, empresonada, esclavitzada"
Organitzat per Garabide, Alex Pancho Robles (Camiri, Bolívia, 1995) va estar entre nosaltres el mes d'octubre passat dins del Programa de Formació per a la Revitalització d'Idiomes. És guaraní i parla guaraní. Prop de 8 milions de parlants al llarg de Bolívia, el Brasil,... [+]

Infermeres indígenes reivindiquen un servei de salut equitatiu per als pobles oprimits
Garbiñe Elizegi, de Baztan, és infermera. Al desembre ha participat en la reunió de Recerca sobre Infermeria Indígena per a l'Equitat en la Salut que s'ha celebrat a Nova Zelanda. Presenta la seva tesi: Repassant les experiències de les dones basques i dels gèneres no... [+]

2024-12-19 | Leire Ibar
Denuncien el "linguicidio" que s'està duent a terme a França contra les llengües minoritàries
Diputats de París han realitzat una roda de premsa en la qual han denunciat l'actitud de França davant les llengües minoritàries. Els últims atacs contra les llengües minoritàries franceses han provocat protestes a Còrsega, Catalunya i Martinica. El moviment ... [+]

La justícia francesa prohibeix l'ús del català als ajuntaments de Catalunya del Nord
La sentència ha estat dictada pel Jutjat d'Apel·lació de Tolosa d'Occitània, que ha dictaminat que no es podrà utilitzar el català com a primera llengua als ajuntaments, i que si ho fa en francès, podrà ser traduït al català.

Samira Belyouaou, parlant de l'Amazigera
"Jo, filla de la diàspora, vivia lluitant contra mi mateix a Alemanya"
Samira Belyouaou (Heidelberg, Alemanya, 1994) és filla de la diàspora. Els seus pares, nascuts en Rif (el Marroc), la seva filla Samira a Alemanya i quatre fills més, van tenir la llengua materna en l'Amazig. Cursada la carrera de traducció, treballa en una empresa de... [+]

2024-11-27 | ARGIA
Korsikako Asanblean frantsesa inposatzen jarraitzen dute, korsikera debekatuta

Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]


2024-11-22 | ARGIA
Director de Langune Lohitzune Txarola
“Langune vol reivindicar el pes econòmic i estratègic de les llengües minoritzades”
Els dies 26 i 27 de novembre, organitzat per Langune, l'Associació d'Indústries de la Llengua del País Basc i FUEN Federal Union of European Nationalities, se celebrarà la jornada ‘El guany de les llengües. El congrés ‘Benefits of language industry in the economy’... [+]

Eguneraketa berriak daude