La galeta de la Duquessa i del poble
- Naixement 23 de gener de 1874. La gran duquessa María Aleksandrovna, filla del tsar Alexander II de Rússia, i el príncep Alfred d'Anglaterra, duc d'Edimburg, quart fill de la reina Victòria, es van casar en el Palau d'Hivern. Sota el pretext de les noces de l'any, dos pastissers anglesos, James Pee i George Hender Frean, van preparar una nova galeta i li van donar el nom del seu pretendent rus: Marie biscuit.
El nou caramel va ser creat específicament per a prendre-ho amb te de cinc, ja que fins llavors les galetes que consumien diàriament tenien una desagradable tendència a mullar-se i desfer-se immediatament. Per contra, Peek, produït per la companyia Frean & Co, es mantenia digne i cruixent en els embornals. El producte ja estava llest abans de les noces, però necessitaven una bona publicitat per a enlluernar als consumidors britànics. No era el primer caramel que tenia el nom d'una persona coneguda de l'època; la reina Victòria, el príncep Albert o Garibaldi també tenien les seves galetes. Així, en relació amb la família reial, el producte va tenir un camí més fàcil en el mercat britànic, primer, i més tard a l'estranger.
Una versió errònia sobre l'origen de les galetes María s'ha estès durant molt de temps: Que van ser inventats per l'espanyol Eugenio Fontaneda i els va donar el nom de la seva neta María. Però les primeres galetes María que es van consumir a Espanya van ser produïdes pel propi Peek & Frean. No obstant això, les galetes importades eren molt cares, 5,5 pessetes el quilo.
Les primeres galetes María de l'Estat espanyol van ser produïdes a Guipúscoa, en la localitat d'Olibet, a Errenteria. La fàbrica, fundada en 1886, comptava amb taladors mecànics, laminadors i els primers forns de cadena de l'Estat. Així, el preu va baixar a la meitat, a 2,5 pessetes el quilo, però encara era un producte de luxe. Almenys per a l'escriptor Juan Ramón Jiménez. L'escriptora i lingüista Zenobia Camprubi, en l'exili, va escriure a l'editor Juan Guerrero Ruiz: “La major sorpresa J.R.rentzat serien les galetes María Olibet, que sempre les considera llegendàries i inaccessibles”.
Més endavant, Artiach i Fontaneda, fundats a Bilbao en 1907, van començar a fer Marías. Però la veritable embranzida de les galetes, a l'abric del franquisme, es produiria una vegada acabada la guerra del 36. En la dècada de 1950, la sobreproducció de farina i sucre es va destinar a la indústria dominant de Castella-la Manxa, principalment Palència, i el règim va voler convertir a María en un dels símbols de la recuperació econòmica d'Espanya.
Però el fenomen María també es va estendre a altres països, a mesura que el cost es va anar abaratint. Actualment es produeixen en més de 40 països del món. I per cognoms, gairebé tots tenen el nom de la gran duquessa: María, Marie, Marietta, Mariya, Mariebon, Mariakaje, Mariekekekekekekekekeks...
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
Cada vegada són més els estudis que demostren que els neandertals tenien capacitats cognitives més avançades del que es pensava. L'últim, publicat en la revista Journal of Archeological Science, fa referència a la punta de la llança òssia trobada en 2003 en la cova russa... [+]
Últimament he gaudit d'un llibre. En molt poc temps la vaig llegir dues vegades, la primera per pura alegria i la segona per un llapis. El treball de l'arqueòleg espanyol Rodrigo Villalobos, Falçs de pedra, martells de bronze, té com a objectiu indagar en la societat... [+]
Txinako Shanxi probintzian, Tang dinastiako hilobi batean, hildakoen eguneroko bizitzako eszenak irudikatzen dituzten pinturak topatu dituzte. Eszena horietako batean gizonezko ilehori bat agertzen da. Ilearen koloreari eta aurpegierari erreparatuta, hilobia aztertu duten... [+]
Cartago, c. Al voltant del 814. Els fenicis van fundar una colònia i la civilització que dominava l'est del Mediterrani es va estendre a l'oest. Dos segles i mig després, quan la metròpoli fenícia Tir va decaure, Cartago es va independitzar i la seva influència va continuar... [+]
El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]
12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]
