argia.eus
INPRIMATU
La galeta de la Duquessa i del poble
  • Naixement 23 de gener de 1874. La gran duquessa María Aleksandrovna, filla del tsar Alexander II de Rússia, i el príncep Alfred d'Anglaterra, duc d'Edimburg, quart fill de la reina Victòria, es van casar en el Palau d'Hivern. Sota el pretext de les noces de l'any, dos pastissers anglesos, James Pee i George Hender Frean, van preparar una nova galeta i li van donar el nom del seu pretendent rus: Marie biscuit.
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2017ko abenduaren 06a
Errenterian egiten ziren Maria Olibet gaileten iragarkia. Juan Ramón Jiménez Nobel saridunak oso gustuko omen zituen.
Errenterian egiten ziren Maria Olibet gaileten iragarkia. Juan Ramón Jiménez Nobel saridunak oso gustuko omen zituen.

El nou caramel va ser creat específicament per a prendre-ho amb te de cinc, ja que fins llavors les galetes que consumien diàriament tenien una desagradable tendència a mullar-se i desfer-se immediatament. Per contra, Peek, produït per la companyia Frean & Co, es mantenia digne i cruixent en els embornals. El producte ja estava llest abans de les noces, però necessitaven una bona publicitat per a enlluernar als consumidors britànics. No era el primer caramel que tenia el nom d'una persona coneguda de l'època; la reina Victòria, el príncep Albert o Garibaldi també tenien les seves galetes. Així, en relació amb la família reial, el producte va tenir un camí més fàcil en el mercat britànic, primer, i més tard a l'estranger.

Una versió errònia sobre l'origen de les galetes María s'ha estès durant molt de temps: Que van ser inventats per l'espanyol Eugenio Fontaneda i els va donar el nom de la seva neta María. Però les primeres galetes María que es van consumir a Espanya van ser produïdes pel propi Peek & Frean. No obstant això, les galetes importades eren molt cares, 5,5 pessetes el quilo.

Les primeres galetes María de l'Estat espanyol van ser produïdes a Guipúscoa, en la localitat d'Olibet, a Errenteria. La fàbrica, fundada en 1886, comptava amb taladors mecànics, laminadors i els primers forns de cadena de l'Estat. Així, el preu va baixar a la meitat, a 2,5 pessetes el quilo, però encara era un producte de luxe. Almenys per a l'escriptor Juan Ramón Jiménez. L'escriptora i lingüista Zenobia Camprubi, en l'exili, va escriure a l'editor Juan Guerrero Ruiz: “La major sorpresa J.R.rentzat serien les galetes María Olibet, que sempre les considera llegendàries i inaccessibles”.

Més endavant, Artiach i Fontaneda, fundats a Bilbao en 1907, van començar a fer Marías. Però la veritable embranzida de les galetes, a l'abric del franquisme, es produiria una vegada acabada la guerra del 36. En la dècada de 1950, la sobreproducció de farina i sucre es va destinar a la indústria dominant de Castella-la Manxa, principalment Palència, i el règim va voler convertir a María en un dels símbols de la recuperació econòmica d'Espanya.

Però el fenomen María també es va estendre a altres països, a mesura que el cost es va anar abaratint. Actualment es produeixen en més de 40 països del món. I per cognoms, gairebé tots tenen el nom de la gran duquessa: María, Marie, Marietta, Mariya, Mariebon, Mariakaje, Mariekekekekekekekekeks...