El farratge secret dels taurons
Naixement 29 de juliol de 1945. Un creuer pesat de la classe Idaho de l'Exèrcit dels Estats Units, USS Indianapolis, va entrar en el calaix del submarí I-58, comandant de Mochitsura Hashimoto. El vaixell de guerra no transportava escorta ni feia ziga-zaga per a evitar atacs, sinó que era un objectiu fàcil d'aconseguir.
A les 23.26, quan el submarí estava a només 1.500 metres de l'embarcació, Hashimoto va ordenar el llançament de sis torpedes. Va donar un cop al cap i Indianapolis es va llançar al fons en pocs minuts. L'Exèrcit dels Estats Units no va rebre cap senyal de SOS del creuer que es trobava en el port. Però una hora després el missatge d'Hashimoto havia estat descobert en el camí. Deia que havia atacat un vaixell de la classe Idaho. El senyal va ser desxifrat i el 30 de juliol, a les 17.00 hores, va arribar al centre de comandament dels estatunidencs. Però no li van fer cas.
Unes setmanes abans, el vaixell havia rebut una càrrega secreta. A Hiroshima es llançaria l'urani de la bomba atòmica, així com altres elements que poguessin causar danys. I uns dies abans havien deixat la bomba en el seu objectiu i ja havien complert la seva missió. Pocs sabien de la missió a bord, i menys encara fora de la nau. Quan el missatge dels japonesos va arribar al lloc de comandament, els informes de la Casa Blanca els van fer veure que en la zona no hi havia vaixells d'aquestes característiques. El senyal captat pels japonesos va ser conclosa com una fallada en la circulació.
El 2 d'agost, un avió va albirar a la deriva als nàufrags d'Indianapolis. Així, quatre dies després de l'enfonsament del vaixell, van començar els treballs de rescat, lenta, ja que el vaixell de rescat no havia arribat fins a la nit als nàufrags. La tripulació d'Indianapolis estava composta per 1.199 persones: Prop de 300 van ser a remuntar el fons de la mar; 316 van sobreviure; altres 600 van morir a l'espera del rescat, alguns per ingestió d'aigua salada o deshidratació, uns altres per ferides sofertes en els atacs... i, sobretot, pels taurons. La missió secreta era massa secreta per a la felicitat dels taurons que vivien en aquestes aigües. Van celebrar un banquet de quatre dies a càrrec de la Marina dels Estats Units.
La tragèdia marítima més greu dels estatunidencs no va ser molt gran i la notícia del succeït no es va estendre. Fins que Steven Spielberg es va referir a la reeixida pel·lícula Jaws (1975). Quint, un personatge interpretat per l'actor Robert Shaw, descriu en un monòleg de quatre minuts el que havia viscut en les aigües durant aquells dies.
Washington (els EUA), 17 de juny de 1930. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Aranzels. La Llei Smoot-Hawley també es coneix com a Llei Wley perquè va ser impulsada pel senador Reed Smoot i el diputat Willis Hawley.
La llei va augmentar entre un 40 i un 60% els... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]
Porzheim (Alemania), 1945eko otsailaren 23a. Iluntzeko zortziak jotzear zirela, hegazkin aliatuak hiria bonbardatzen hasi ziren bonba su-eragileekin. Erasoak sarraski izugarria eragin zuen denbora gutxian. Baina Pforzheimen gertatutakoa itzalean geratu zen, egun batzuk lehenago,... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]
Normandia. 6 de juny de 1944. Van iniciar l'operació Overlord: Milers de soldats britànics, estatunidencs i canadencs van desembarcar a les platges de Normandia per a canviar dràsticament el rumb de la Segona Guerra Mundial i, per tant, de la història. O almenys això és el... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]
