Prestatgeries seminues a l'interior i grans cartells que anuncien “liquidació per jubilació” en l'exterior. Així està la llibreria Lauaxeta de Bilbao. La greu situació que viu el sector i els problemes de salut li han portat a tancar les seves portes a la fi de febrer, com ja va fer Kirikiño al juny de l'any passat. Després de les llibreries es troben el matrimoni format per Sorkunde Arregi i Txomin Saratxaga. Arregi s'ha referit al treball realitzat durant anys, però a la pena de dir adeu. “La situació actual és realment difícil, cal lluitar molt”, diu.

Les dues llibreries han estat espais de referència a Bilbao per a la difusió de llibres l'eix dels quals era la cultura basca. De la mà de Saratxaga, Kirikiño es va obrir en 1976, precursor de temes bascos a la ciutat. Lauaxeta es va obrir als quatre anys i Arregi es va fer càrrec d'això. S'ha dedicat especialment al material educatiu i a la literatura infantil i juvenil, així com a la papereria. Així mateix, van obrir a Deusto la tercera llibreria Lizardi, però la van tancar als vuit anys.

Arregi guarda un bon record dels seus primers anys: “Hi havia molta il·lusió en molts àmbits”. El 21 de gener de 1977, Kirikiño va ser el primer local a posar a la venda les ikurriñas. Es van acostar emocionats a comprar alguns, però a les portes de la botiga es van llançar també diversos simpatitzants de l'Aliança Popular.

“Tot ha canviat des de llavors”, creï Arregi. Especialment el tracte entre el venedor i el comprador. “Abans es parlava més, ara gairebé ningú pregunta a la venedora les seves opinions o recomanacions sobre els llibres”.

També diu que la relació amb les editorials ha anat empitjorant. “Ara tots els llibres es venen en els col·legis, tant lectures com material didàctic. Les editorials es dirigeixen a elles amb una millor oferta i els lleven clients”. Diu que això ha dificultat molt el seu treball. Tanmateix, segons Arregi, hi ha petits comerços que han agafat el relleu, “però d'una altra manera”.

Verds del Casc Vell

De la mateixa opinió és Joxemari Iturralde, ex membre de la banda Pott. “Les coses han canviat moltíssim, i no sempre per al bé. Avui dia la majoria de les llibreries són de magatzem, on els llibres, sobretot els best sellers, estan acumulats”.

De fet, enguany es compleixen deu anys del tancament d'una altra llibreria històrica en la capital: Verds del Casc Vell. Entre molts altres, Pott va ser la llibreria favorita dels bàndols i va jugar un paper important per a la ciutat que sortia del franquisme.

Segons Iturralde, “no sols eren llocs de venda de llibres, sinó també llocs de reunió d'amics, coneguts i euskaltzales que funcionaven com un imant per a parlar en basc, per a parlar de la cultura basca i per a donar a conèixer i difondre llibres bascos”.

Afrontant la digitalització

Javi Nevado, de la llibreria Anti, creu que una de les raons per les quals avui dia moltes llibreries es tanquen és per “no haver estat actualitzat” en molts aspectes. A més de les grans cadenes, Anti és una de les botigues de llibres més importants de Bilbao, en el barri de San Francisco. “Es tracta d'una botiga especialitzada en cultura contemporània i creació des d'un punt de vista crític i alternatiu”. Nevat s'ha mostrat optimista sobre el futur del sector, a pesar que la crisi econòmica els ha afectat directament, perquè el projecte, que està a punt de complir deu anys, va creixent a poc a poc.

En l'actualitat afirma que les claus de les llibreries petites són l'especialització i la subjectivitat: “Al projecte cal afegir personalitat i caràcter”. Per això, atorguen gran importància a la selecció de llibres, “alguna cosa que els grans magatzems rarament fan”.

Quant als hàbits de lectura, Nevat creu que encara que molta gent ha passat de deixar el paper a llegir-lo en la pantalla, Internet ha influït més que els llibres electrònics.

El llibreter Javier Cámara detecta en el “aspecte neurològic” la major amenaça del sector, ja que la manera de pensar amb la digitalització va canviant. L'avi de Cambra va posar en marxa la llibreria familiar. Han passat 80 anys des de llavors i assegura que el major canvi en aquesta trajectòria d'anys ha estat la revolució digital. “Les noves tecnologies van guanyant terreny en l'espai d'oci en el qual els primers llibres dominaven, amb el que la indústria va disminuint inevitablement”.

Però hi ha alguna cosa que les llibreries sí, i que Internet mai tindrà: l'espai físic. En paraules de Cambra, “cal valorar l'espai, treballar l'ambient, organitzar activitats, crear un espai agradable per a interactuar entre llibres…”. D'altra banda, assenyala que cada vegada més llibreters aposten per la diversificació del producte. “Si no n'hi ha prou amb els llibres, vendre material de papereria, jocs, etc. pot ser un mitjà eficaç”.

Poc espai per al basc

Anti reuneix principalment llibres sobre quatre temes: disseny, narrativa, art i pensament. “En l'àmbit del disseny, tenim molt poc en basc, perquè es publica poc, però ho tenim en la resta dels àmbits, també en els llibres infantils”. No obstant això, l'oferta general en basca, en comparació amb l'oferta en castellà, se situa entorn del 5-10%.

En el cas de la llibreria Cambra, el lloc del basc també és escàs. La venedora ha reconegut que no tenen grans comandes, tal vegada perquè els clients s'han acostumat a això. “El meu avi i el meu pare no saben basc, i jo tampoc he après. És molt difícil vendre llibres en un idioma que no coneixes. És un error que portem arrossegant durant anys”.