Molts mitjans de comunicació bascos –la majoria dels locals– han estat creats per l'impuls del moviment a favor del basc i tenen com a prioritat influir en la normalització lingüística. Per tant, el seu objectiu és que es converteixin en el més universals possibles: a més ciutadans i ciutadanes, més favor per al basc.

Arrasate Press va posar el model. “En la memòria de la majoria euskaldun enfront de la militant de sempre”, va arrencar la revista, que en dos anys repartia més de 7.000 exemplars –en subscripció gratis– en un poble de 25.000 habitants. És a dir, entrava en basc en gairebé totes les cases, quan els euskaldunes encara eren la meitat. I l'èxit no es va circumscriure a Mondragón: En la dècada dels 90 es van crear més de 50 revistes locals, totes en basca.

L'abast de les mateixes va ser mesurat per Aztiker en 2007 per encàrrec d'Euskaltzaleen Topagunea en el marc d'onze revistes locals, consultant una mostra aleatòria i significativa de la població. En ell, preguntat per “accés o abast”, la mitjana era d'al voltant del 50% respecte al total de la població i del 70% respecte als bilingües.

De la qualitat d'aquest abast –de l'acceptació que obtenen els mitjans de comunicació– dues dades: la nota mitjana dels destinataris en tots els casos superava el 7,5; i el 85% opinava que tenen una línia editorial plural.

Preguntat per Goiena per la mateixa empresa en 2012, gairebé tots els ciutadans (96,8%) ho consideren necessari o molt necessari per a la comarca, fins i tot els que no entenen el basc.

Influeix l'abast i l'acceptació des del punt de vista de la normalització del basc? En el 84% de les llars consultades en l'estudi del Punt de Trobada, el mitjà de comunicació local era l'única publicació que entrava en aquest.

És més, una tesi doctoral de MU va preguntar en 2013 als adolescents guipuscoans en quin idioma consumeixen els audiovisuals: El percentatge mitjà d'euskaldunes va ser del 14,2%. Però en l'Alt Degui el 39,4%, en el Goierri el 31%, en Urola Costa el 26% i en Debabarrena el 21,4%. És a dir, el desenvolupament dels mitjans de comunicació locals augmenta directament la tendència dels joves a consumir audiovisuals en basc.

Per tant, jo crec que és correcte que els departaments de Basc de les institucions donin prioritat a aquestes variables a l'hora de repartir les subvencions entre els mitjans de comunicació bascos. Ara es necessita un sistema d'avaluació adequat i consensuat. A partir d'aquí, el suport a les necessitats estructurals o a l'evolució de les empreses del sector correspon a altres departaments, com a Economia o Innovació. És hora de fer aquest pas.