VIII. Aquest àlbum, que va rebre el Premi Etxepare, té títols i portades cridaneres. Sempre relacionem el terme assassins amb delinqüents, violència, comportaments malvats i contraris a la societat. I en la pròpia pell per a buidar els dubtes apareix una destral… un tros de cos humà i la destral agafat de la mà d'aquest ésser humà: l'arma que té l'assassí.

La il·lustradora Leire Salaberria ha guanyat el Premi Etxepare per segona vegada i en aquesta ocasió amb una obra que té dos trets principals; quant al text, es tracta d'un text basat en un joc de paraules, mentre que les imatges són il·lustracions a base de piro-gravats, una tècnica relacionada també amb l'argument, ja que les imatges es cremen o es fan marques de cremades.

El lector que s'endinsa en les pàgines de l'àlbum es troba amb pàgines de pocs colors, amb figures simples de color marró, negre, gris… –una simplicitat tan treballada en la literatura infantil–; “Els assassins vesteixen uniforme. Guants i botes de goma negres”. I la imatge de la portada del llibre es mostra íntegrament –agafant la portada i la contraportada–; “Alguns porten bigoti, però és impossible veure, perquè també porten el cap tapat” i mentre moltes persones realitzen moltes accions a distància, tenim el primer pla d'una persona –assassino–, amb solo els ulls al cap amagats per una espècie de tapa del cap.

En les pàgines següents veurem moltes coses que fan els assassins, així com les seves característiques –nedadors extraordinaris, fortes, esperen…– fins que al final del llibre s'aclareix qui són aquests assassins: bombers!

El llibre de Leire Salaberria és un joc: no sols pel joc de paraules, sinó també pels petits detalls que apareixen en llegir en les pàgines i per les propostes literàries de l'il·lustrador. I tot això gràcies a una proposta creativa que parteix de la senzillesa, de la senzillesa. De fet, a mesura que el lector avança en les pàgines, veurà com les pistes i descripcions que proposa l'autor canvien la seva creença inicial, passant d'un mal prejudici sobre els assassins a una simpatia i una actitud favorable cap a ells. Qui no mestressa als assassins?

En definitiva, un llibre curiós i atractiu, per a jugar, una proposta digna de llegir-se i deixar-se veure i llegir amb els nens. Un clar exemple del que s'està fent bé en les lletres basques en els últims anys.