EEuskaltzaindia acaba de celebrar a Pamplona el Congrés “Llengües pirinenques: primer i present”. Com a director gerent d'Euskarabidea vaig presentar un informe sobre l'evolució del basc a Navarra des de l'aprovació en 1986 de la Llei foral del Basc pel Parlament de Navarra. Un de les dades presentades indicava que els navarresos de dos anys i més de dos anys “entenien, parlaven, llegien i escrivien basc” eren el 5% en 1986 i el 10,5% quinze anys després. Així mateix, els que tenen “dificultats” en aquestes competències lingüístiques en 1986 eren el 4,6% i en 2003, el 9,7%. A conseqüència d'això, els que “no saben basca” han passat del 90,4% al 78%. Les dades són clares: Des de l'aprovació de la Llei foral del Basc s'ha duplicat el coneixement del basc a Navarra.

Convé subratllar l'obligatorietat de l'ensenyament del basc en la zona vascófona de Navarra, perquè l'alumnat, una vegada finalitzat el període d'escolarització bàsica, pugui acreditar suficient nivell de competència en basca. En la zona mixta i en la zona no vascófona l'ensenyament del basc o l'ensenyament en basc és voluntària. L'evolució de la matriculació en els models lingüístics que parlen basc és positiva i des de 1986 s'ha duplicat el número de matriculats en el model D (del 13% al 26%) i en el model A eren inicialment el 5,5% i avui dia són el 25%. A pesar que aquestes dades mostren una evolució positiva, la realitat és que gairebé el 50% dels alumnes navarresos encara no tenen cap relació amb el basc i només el 25% està matriculat en el model D, l'únic model que garanteix actualment alumnes bilingües o plurilingües en dues llengües pròpies de Navarra.

El Departament d'Educació del Govern de Navarra té un repte en matèria de coneixement d'idiomes: ser capaços d'oferir a la societat un model lingüístic que integri les llengües (les dues llengües pròpies de Navarra i l'anglès). Si aconseguim que el nou model garanteixi la competència en totes dues llengües de tal manera que tots, tant en basca com en anglès, aconsegueixin el nivell mínim B1 i on, en funció dels àmbits i de les opcions triades, es permeti aconseguir el nivell B2 o C1, aconseguirem que els percentatges de coneixement del basc continuïn augmentant en la societat navarresa.En el mateix

congrés, el viceconsejero de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, ha presentat l'IV. Va presentar els resultats de la publicació Enquesta Sociolingüística (2006). En l'últim apartat, pel que fa a Navarra, assenyala que els que estan a favor de la promoció del basc (37,7%) són bastant semblants als quals estan en contra (34,2%). Fa quinze anys, les persones que es mostraven en contra (51,8%) eren molt més nombroses que les que mantenien una actitud favorable (21,6%). No obstant això, encara un terç de la societat navarresa està en contra del basc.En línia amb

aquestes dades, crec que fa més de cinc-cents anys hem de recuperar l'esperit que Bernard Etxepare mostrava a través de la cançó: “En els llenguatges hi ha molt poca estima; ara tu necessites l'honra en tot”. Necessitem que el basc recuperi el seu prestigi i el seu honor a Navarra i per a això és imprescindible que tots i totes ens esforzemos en això. El Govern de Navarra, entre altres coses, com a patrimoni cultural de tots els navarresos, promocionant i fent passos en un basc que necessita d'un especial respecte i protecció, perquè aquesta llengua tingui una major presència, per exemple, en la retolació. La societat, conegui o no la llengua, assumint amb orgull que el basc és una de les dues llengües pròpies. I per a això és imprescindible que desaparegui tot intent de monopolitzar la llengua, així com l'intent de vincular-la amb qualsevol nacionalisme, especialment el radical, que li ha causat un enorme mal i ha generat en la societat un enorme rebuig al basc.
Navarra vol aconseguir dos assoliments:

1.- Un model lingüístic plurilingüe que garanteixi i permeti el coneixement de les tres llengües en general (castellà, basc i anglès).

2.- No vincular el basc amb cap opció política i considerar-ho patrimoni cultural de tots els navarresos i navarreses.

Quan els obtinguem, aconseguirem avançar en la tendència en la qual el basc està creixent. És un treball de tots i entre tots hem d'aconseguir que el basc aconsegueixi el nivell que Etxepare volia: “ara tu necessites honra en tot”.

* Director de l'Institut Navarrès del Basc