“Igual que és important aprendre moltes altres coses, també és important treballar l'aspecte emocional”, diu Marisa Álvarez. És professor de la ikastola d'Irura i des dels seus començaments ha participat en el Pla de Convivència que s'ha dut a terme en aquest centre. En Irura, la festa Kilometroak, que està a punt de celebrar-se, ha estat la protagonista en l'últim any, però els membres de la ikastola no han abandonat el projecte de convivència que van iniciar fa anys.En el curs

2004-2005 es van analitzar per primera vegada les relacions entre els membres de l'Escola. El curs següent, 2005-2006, es va crear el Grup de Convivència en col·laboració amb la Ikastola d'Anoeta. Des de llavors, totes dues ikastoles han dut a terme conjuntament un projecte que té com a objectiu enfortir un ambient de respecte entre els alumnes. El curs passat van participar 426 alumnes, 286 de la ikastola d'Anoeta i 140 d'Irura. Una vegada realitzat l'estudi de les

dues ikastoles, van veure que havien de treballar tres àmbits: la col·laboració entre el professorat i les famílies, la relació entre l'alumnat i l'equilibri entre l'empatia i la disciplina de l'aula.

Lliçons per a les relacions quotidianes

Sent imprescindible la interlocució dins del grup, els membres del Grup de Treball de Convivència van considerar necessari treballar les habilitats socials. Aquest va ser el treball realitzat pels alumnes en el curs anterior, adaptant les activitats per a les diferents edats.Els

alumnes de cinquè, per exemple, van treballar les habilitats més bàsiques a principis del curs anterior. Van aprendre a saludar als altres, a donar les gràcies, a demanar perdó i coses si us plau, i a deixar passar als altres, per exemple. I les parets de la ikastola són un exemple dels exercicis realitzats: “Deixa'm passar” diu un triangle que es troba davant de la porta de l'habitació. “Els nens saben que al matí, quan arriba el professor, cal deixar-li passar perquè obri la porta”, ha explicat la tutora Larraitz Agirrezabala.

A més, han repartit fullets a les botigues. “Al carrer també ho saben i els alumnes han pogut veure que l'après no els correspon a ells sols”, ha explicat Agirrezabala.

Després de l'adquisició de les destreses bàsiques, el grup de Convivència d'Irura i Anoeta va iniciar la consecució d'objectius més concrets. Per a això van impartir als alumnes lliçons d'Escolta activa, Jo missatges i Assertivitat. Gràcies a la primera, van aprendre a escoltar les paraules dels altres i a respectar els torns de paraula de cadascun. A través del meu missatge, van parlar de la necessitat que cadascun decideixi davant un fet concret, és a dir, de no deixar el que ha de fer sobre els altres. Finalment, gràcies a l'Assertivitat, es va tractar, entre altres coses, del dret a tenir queixes, de com explicar-les, de negar-se davant alguna cosa que no li agrada, de saber demanar i de tenir en compte les dels altres en explicar els seus sentiments.

Cada edat té el seu model

Per als més
petits de l'escola, fins a quart d'Educació Infantil i Primària, és difícil realitzar aquest tipus d'exercicis, per la qual cosa els ensenyen sobretot a parlar i escoltar. “A l'habitació tenen una orella i una gran boca. Quan tenen un problema s'acosten a un d'ells i, segons el sentit que triïn, el sentiran o parlaran”, ha explicat Agirrezabala. Així, des de petits treballen la capacitat d'escoltar amb els nens perquè “sàpiguen escoltar, explicar els seus problemes i posar-se en el lloc dels altres”. Desenvolupar l'ús d'aquests espais de consens és una de les intencions per a aquest nou curs.

A més del benefici intrínsec que suposa el desenvolupament de les habilitats socials i l'ensenyament de l'escolta als alumnes, tenen un altre objectiu: Posar en marxa la mediació a partir de cinquè de Primària i en Educació Secundària Obligatòria. La mediació és el mitjà per a resoldre els problemes que puguin sorgir entre les persones. “Suposem que dos alumnes tenen algun problema i no poden resoldre'l. Poden demanar ajuda al mediador i aquest intentarà trobar una solució”, ha explicat Álvarez.

“La mediació ja s'està utilitzant en molts llocs, on hi ha problemes. En el nostre cas, a l'ésser una ikastola petita, encara no hi ha molts problemes, però és millor preparar-se i familiaritzar-se amb els alumnes”, aclareix Álvarez. “A més, no és només una activitat de la ikastola, també serveix fora d'aquí”, ha afegit. A pesar que la mediació no es posarà en marxa fins al pròxim curs, el professorat ja s'està preparant. A més del professorat,

els membres del Grup de Convivència de les ikastoles d'Anoeta i Irura opinen que els pares i mares també haurien de conèixer les activitats que s'estan duent a terme en els centres educatius. Ells han intentat organitzar xerrades per als pares, però la resposta no ha estat tan bona com s'ha volgut. “Han de saber el que estem fent i el que poden ajudar”, afirmen. El

Govern Basc, preocupat per la violència a les escoles, també ha fet una proposta als centres per a desenvolupar plans de convivència. Ha definit un model per a això, però no obliga a ningú a seguir endavant, és més, aclareix que cada centre ha d'elaborar un pla concorde a les seves condicions i funcionament.Els plans

de convivència solen coincidir en objectius generals, encara que es realitzen diferents planificacions en funció de les condicions. Aprendre a conviure, dialogar i negociar en situacions de conflicte, saber comunicar, expressar i escoltar les pròpies idees, ser capaç de posar-se en el lloc de la resta de les persones i prendre decisions. Aquests són els objectius que persegueixen. Per tant, tots desitgen que els més petits creixin en un entorn lliure de violència i de respecte. I treballen per a això.