Les associacions Roberto Epple i European Rivers Network porten anys impedint la construcció de les preses a França i derrocant les antigues. En la dècada dels 80, Roberto Epple, amb l'ajuda de l'associació WWF, va aconseguir tirar enrere la construcció de quatre preses de Pays de la Loi i derrocar altres tres.

Des de llavors s'estan intentant demolir les preses que suposen un perill o suposen un greu perjudici per a l'ecologia. En el cas de Vezins, la major empresa elèctrica francesa EDF va sol·licitar en 2004 la renovació del contracte de gestió de la presa durant 40 anys, però les associacions European Rivers Network i WWF van insistir que calia derrocar-ho, al·legant que dificultava el pas del salmó atlàntic. Així, en 2009 l'Estat francès va reconèixer que la presa era un obstacle per a la biodiversitat i va deixar de produir electricitat. En 2012, per fi, França va decidir derrocar l'edifici, que estava en una posició destacada.

Són pioners en una altra cosa, segons Roberto Epple: “Nosaltres vam donar la idea que una pressa no és per sempre, es pot derrocar. Has de fer com es tira una casa, per seguretat no es pot dinamitar”.

Epple ha insistit que no és necessari que totes les preses es tirin damunt de la taula. Diu que quan acabin les concessions de gestió de preses cal analitzar bé la situació i tirar als qui no poden garantir la seguretat.

Què fer amb els bascos?

En 1996 es van iniciar les obres de l'embassament d'Itoiz, projecte que des dels seus inicis va tenir molts enemics. En primer lloc, l'obra va afectar tres reserves naturals i dues zones de protecció d'ocells, a més d'haver inundat set pobles. A més, se sol dir que es tracta d'un projecte que no era necessari perquè els empresaris es lucrin. El 6 d'abril de 1996 vuit membres del grup Solidaritat amb Itoiz van tallar els cables que transportaven el formigó; es calcula que aquesta acció va retardar les obres durant vuit mesos. Als vuit membres d'eta se'ls van exigir penes de quatre anys de presó, dels quals tres van acabar a la presó.

En l'actualitat, es produeixen nombrosos terratrèmols en la zona i alguns estudis apunten al fet que la presa és molt perillosa pel fet que el vessant de la muntanya pot sofrir despreniments. El 18 de setembre de 2004 els investigadors oficials van detectar un sisme de 4,6 graus en l'escala oberta de Richter i en la recerca de l'Institut Jaume Almera es van comptabilitzar 365 moviments sísmics entre setembre i desembre de 2004. L'embassament de Yesa ha estat sempre present en la societat, ja que en els últims anys s'han detectat nombrosos moviments sísmics.