L'any 2021, l'IPC va registrar el major increment dels últims anys, entorn del 6,5%, aconseguint al maig de 2022 el 8,7%. L'increment en la cistella de la compra diària ha estat molt important: els olis i grasses han augmentat un 32%, les farines i altres cereals un 14,3%, el preu de la pasta ha augmentat un 21,4%, l'electricitat ha augmentat un 107,8% i el combustible dels vehicles un 40,2%. "A pesar que tots els ciutadans ho percebem en les nostres butxaques, a les cases humils s'ha notat més, ja que més del 66% del pressupost es destina a la compra d'habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, aliments i begudes sense alcohol", ha denunciat Hegoa.
El Sud del Nord ha recordat que la guerra d'Ucraïna "és una conseqüència política de les característiques pròpies d'aquest sistema" i ha recordat les conseqüències, "de nou estem pagant els ciutadans". Al mateix temps, diu que la despesa militar està en màxims històrics: L'Estat espanyol va destinar el 1,4% del PIB de 2021 i l'Estat francès ha anunciat que continuarà creixent a curt termini i el 1,9% del PIB de 2020. "Clarament, els diners que es destinarà a la despesa militar no es destinarà a garantir els drets socials dels ciutadans", ha assenyalat Iparralde Hegoa.
A tot això ha afegit la lectura de la fundació Nord Sud que el model actual no és ecològicament sostenible i explota "injustament" la naturalesa "fins a l'esgotament de les matèries primeres". Aquest sistema ha denunciat que, en lloc de tractar el tema de les emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle mitjançant processos col·lectius, "estiba la responsabilitat en l'individu".
"Davant aquesta situació, cal preparar a Euskal Herria per a fer front al que ens ve (o el que ens vingui). Si volem ser un país que prevalgui el benestar integral dels ciutadans, cal prendre decisions polítiques per a dur a terme la transició energètica des d'avui, per a ser el més sobirans possible en l'àmbit de l'alimentació, per a prendre les decisions que necessitem econòmicament… És el moment de prendre decisions populars, establir prioritats i desenvolupar polítiques públiques valentes”.
"Prebentzio neurriek egiten dute huts behin eta berriz", salatu du LAB sindikatuko lan osasunerako Nafarroako arduradun Inko Iriartek. Atzo izan zen azken lan heriotza. Andosillako lantoki batean karga gainera erorita zendu zen 49 urteko errioxarra. Hamaika egunean... [+]
Mahai Orokorreko sindikatuek salatu dute Gobernuak utzikeriaz jokatu duela ordezkaritza sindikalarekin negoziatzerakoan, horren adibidea da Estatutu berriaren negoziazioan ezarri duen blokeoa. Gobernua Mahai Orokorrean gai horiek guztiak negoziatzera esertzeko ahalegin ugari eta... [+]
LABek, STEILASek, ELAk eta CCOOek greba egutegi bateratua aurkeztu dute Bilbon: martxoaren 25, 26 eta 27, eta apirilaren 1 eta 2. Egungo hitzarmenak aldarrikatutako edukietatik urrun kokatzen direla adierazi dute, "bai sukaldearen eta garbiketaren kolektiboan zein... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
2024ko laneko ezbeharren txostena aurkeztu dute LAB • ESK • STEILAS • EHNE-etxalde eta HIRU sindikatuek aurtengo otsailean. Emaitza larriak bildu dituzte: geroz eta behargin gehiago hiltzen dira haien lanpostuetan.
Grebaren bezperan Hezkuntza Sailak “edukirik gabeko” mahaia deitu zuela eta sindikatu deitzaileak “errespetatu gabe” akordioa “antzezteko” gutxiengoa duten sindikatuak “erabili” nahi izan zituela salatu ostean, beste bi greba... [+]