Els reptes que planteja una figura de més de tres metres sobre les nostres espatlles es resumeixen en el pes i en el punt d'equilibri. El resultat dels dos elements combinats és una inèrcia gegant que cal tenir molt en compte a l'hora de ballar. Per a poder jugar amb aquests tres elements necessitem una bona subjecció. En l'actualitat existeixen tres models de gegants a Euskal Herria quant als elements de subjecció:
El sistema de cinemes i de mans és el que més s'utilitzava antigament en moltes comparses: permet, simplement, sostenir al gegant, però dificulta qualsevol tipus de moviment que suposi un canvi de direcció o de dansa. Quan els gegants desfilaven sense ballar, el sistema era suficient, ja que el punt d'equilibri a penes es movia.El sistema de fibres, mans i cintura dona major estabilitat a la imatge, però impedeix el treball del maluc transmetent el moviment al gegant, la qual cosa fa que el moviment sigui més vertical que l'horitzontal. Molt recomanable quan s'utilitza un pas curt per a la dansa.
El sistema de cinemes, mans i caps no sembla tan estable, però, d'altra banda, una vegada controlat l'equilibri, resulta el que jo dic la teoria del triangle:
Els colzes i els malucs serveixen per a donar el balanceig natural del gegant, com una persona que balla, i per a controlar i naturalitzar el seu moviment. En les travessies laterals, la pressió dels colzes transmet el nostre moviment corporal al maluc del gegant i, al mateix temps, el moviment de les espatlles arriba a les espatlles del gegant.
Aquest sistema permet allargar el desplaçament i el balanceig, per la qual cosa s'aconsegueix que el moviment del gegant sigui coordinat entre els seus elements interns, tal com és el moviment dels éssers humans. Al meu entendre, convé que el desplaçament s'ajusti en la mesura que sigui possible a la grandària del gegant. Si el desplaçament és curt i no es prolonga, el gegant es mou, però el moviment és artificial, es destrueix el paper que poden jugar les espatlles i el maluc del ballarí.
D'altra banda, convé assenyalar que avui dia cada comparsa busca el seu estil, els seus senyals d'identitat, com ocorre en la dansa tradicional que es realitza en diferents pobles, amb molts matisos que li donen vida i riquesa.
Patxi Laborda Dantza.eus també ha publicat altres sis capítols:
La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]
Aste hondar honetan euskal dantzen hiriburu bilakatu da Hendaia. Akelarre dantza talde hendaiarraren 50. urtemugaren testuinguruan, Lapurdi, Baxe Nafarroa eta Xiberoako hamasei dantza talde elkartu ditu bertan Iparraldeko Dantzarien Biltzarrak.