Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Com influeix l'estructura dels gegants en la dansa?

  • El fet que els gegants ballin fa que siguin ballables, ens porta a explicar com són per dins els gegants d'Euskal Herria, com és el sistema que ens permet interactuar amb la figura de més de tres metres que hi ha damunt de nosaltres.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

04 de novembre de 2019 - 11:16
Iruñeko erraldoien konpartsa. (Yiorsito 7 cc by-sa)
No vol ser una llista exacta, perquè hi ha diferents formes de subjecció i variants de les mateixes formes, però ens pot servir per a fer una idea del que podem trobar en el nostre entorn.

 

Els reptes que planteja una figura de més de tres metres sobre les nostres espatlles es resumeixen en el pes i en el punt d'equilibri. El resultat dels dos elements combinats és una inèrcia gegant que cal tenir molt en compte a l'hora de ballar. Per a poder jugar amb aquests tres elements necessitem una bona subjecció. En l'actualitat existeixen tres models de gegants a Euskal Herria quant als elements de subjecció:

El sistema de cinemes i de mans és el que més s'utilitzava antigament en moltes comparses: permet, simplement, sostenir al gegant, però dificulta qualsevol tipus de moviment que suposi un canvi de direcció o de dansa. Quan els gegants desfilaven sense ballar, el sistema era suficient, ja que el punt d'equilibri a penes es movia.

El sistema de fibres, mans i cintura dona major estabilitat a la imatge, però impedeix el treball del maluc transmetent el moviment al gegant, la qual cosa fa que el moviment sigui més vertical que l'horitzontal. Molt recomanable quan s'utilitza un pas curt per a la dansa.

El sistema de cinemes, mans i caps no sembla tan estable, però, d'altra banda, una vegada controlat l'equilibri, resulta el que jo dic la teoria del triangle:

  • Obtenim el punt d'equilibri necessari amb el cap
  • Fem força amb els justos amb les espatlles
  • Ens dirigim amb la mà en el ruc i donant suport als colzes en les creus laterals, ens unim al gegant, dotat d'estabilitat.

Els colzes i els malucs serveixen per a donar el balanceig natural del gegant, com una persona que balla, i per a controlar i naturalitzar el seu moviment. En les travessies laterals, la pressió dels colzes transmet el nostre moviment corporal al maluc del gegant i, al mateix temps, el moviment de les espatlles arriba a les espatlles del gegant.

Aquest sistema permet allargar el desplaçament i el balanceig, per la qual cosa s'aconsegueix que el moviment del gegant sigui coordinat entre els seus elements interns, tal com és el moviment dels éssers humans. Al meu entendre, convé que el desplaçament s'ajusti en la mesura que sigui possible a la grandària del gegant. Si el desplaçament és curt i no es prolonga, el gegant es mou, però el moviment és artificial, es destrueix el paper que poden jugar les espatlles i el maluc del ballarí.

D'altra banda, convé assenyalar que avui dia cada comparsa busca el seu estil, els seus senyals d'identitat, com ocorre en la dansa tradicional que es realitza en diferents pobles, amb molts matisos que li donen vida i riquesa.

Estructura de gigantes
Fibres i mans
Estructura de gigantes
Fibres, mans i cinturó. Imatge: Patxi Laborda
Estructura de gigantes
Fibras a mà i capçal.
Imatge: Patxi Laborda

Patxi Laborda Dantza.eus també ha publicat altres sis capítols:

 


T'interessa pel canal: Euskal dantza tradizionala
Pepi Arrospide: "A vegades pensem que per a estar bé cal anar al gimnàs, però la dansa basca et dona tot això"
La cita ha estat a la Casa de Cultura Biteri amb Pepi Arrospide (Hernani, 1952). Ha aparegut amb Izaskun Auzmendi (Arribi, 1964), tots dos membres de la comparsa Sant Joan. Telèfon. És d'Auzmendi, ha començat a parlar, però Arrospide està molt atent. Gairebé s'ha colat ella... [+]

2024-12-16 | dantzan.eus
Quan les dones de Iurreta van llançar la soka-dantza en 1995
A Iurreta en 1995, Jon Irazabal ha escrit com van fer les dones la soka-dantza. De fet, veient que en les festes de San Miguel de 1837 es va ballar un aurresku femení, seguint les pistes, les dones de Iurreta van aprendre i van treure al carrer una soka-dantza amb cobles.

No és efímer, no, llengua basca de dansa

La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]


2024-10-30 | dantzan.eus
Primers passos per al Diploma de Dansa Basca en Iparralde
En els últims anys s'ha incrementat la presència del basc i les disciplines tradicionals en el conservatori de Lapurdi i s'està donant forma a la trajectòria de la dansa basca. “En Iparralde es va crear l'Herri Elkargoa i volien desenvolupar el departament de música popular... [+]

En Lesaka, a l'espera de la sortida de l'espasa
Els ezpata-dantzaris de Lesaka estan realitzant els assajos de l'ezpata-dantza per al dia de Sant Fermín durant l'últim mes. Solen sortir quinze i els altres esperen que algun titular deixi el seu lloc per als pròxims anys.

2024-06-17 | dantzan.eus
Ba al datoz gazteak euskal dantzara?

Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]


2024-06-12 | dantzan.eus
Tot el que tinguem tirarà el chupinazo dels Santfermins de Pamplona
L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha anunciat en roda de premsa que el grup de dansa Duguna llançarà el chupinazo de Sant Fermín de 2024. El que tenim ha estat la candidatura més votada pels ciutadans de Pamplona. Precisament en aquesta celebració del 75 aniversari de la... [+]

2024-04-17 | dantzan.eus
Es van refugiar en dansa en la colònia de refugiats de Garazi
Fugint de la guerra, al juny de 1937, Donibane Garazi va rebre a 600 nens de Bilbao i voltants. En la Ciutadella de la capital, l'escola dependent del Govern Basc es va convertir en una colònia, per la qual van passar prop de 800 nens d'entre 8 i 14 anys en dos anys. Amb els nens... [+]

2024-04-15 | Euskal Irratiak
300 dantzari bildu ditu Iparraldeko dantzari egunak Hendaian

Aste hondar honetan euskal dantzen hiriburu bilakatu da Hendaia. Akelarre dantza talde hendaiarraren 50. urtemugaren testuinguruan, Lapurdi, Baxe Nafarroa eta Xiberoako hamasei dantza talde elkartu ditu bertan Iparraldeko Dantzarien Biltzarrak.


2024-03-22 | dantzan.eus
Exposició del grup de dansa Duguna a Pamplona amb motiu de la celebració del 75 aniversari
Deixant enrere les celebracions del Dia de Sansaturnino del passat mes de novembre, el grup de danses Duguna de Pamplona avançarà els actes del 75 aniversari a principis de març i abril. En les següents línies el propi grup explica aquestes celebracions.

2024-01-31 | dantzan.eus
Calendari bàsic de Carnestoltes 2024
Els cascavells i les mascarades han començat gairebé amb l'any i segueixen altres festes de carnestoltes. Els més primerencs se celebren al gener, però enguany la majoria dels carnestoltes venen molt aviat. El dijous 8 de febrer serà el dijous gros i el dimarts 13 de... [+]

2024-01-10 | dantzan.eus
Ball, cant i menjar en marxa!
Amb el primer cap de setmana de gener han sortit els més primerencs. Els primers han estat els de Beskoitz i fins a principis de febrer, tots els dissabtes i diumenges ballaran en els barris de la localitat a domicili i en la festa. Els cascavells de Beskoitz són els més... [+]

2023-12-22 | dantzan.eus
Mor Felipe Oihanburu, ballarí i coreògraf basc
Ballarí, coreògraf, director de cor, escriptor… ha mort als 102 anys a la seva casa de Biarritz (Argeles Gazost-Miarritze, 1921-2023). De fet, va rebre la Medalla d'Or de Biarritz per tot el seu treball en dansa i música basca. S'inicia amb Segon d'Olaeta en la dansa basca. De... [+]

Eguneraketa berriak daude