Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les autoritats de la Unió Europea acorden un pacte més fort per a regular la migració il·legal

  • El Parlament Europeu i el Consell Europeu han aprovat el 20 de desembre el Tractat de Migració i Asil de la UE. Sobretot, recordarà la situació dels migrants que intenten arribar il·legalment.
Argazkia: Mugarik Gabeko Medikuak

21 de desembre de 2023 - 12:05

Els inicis de l'actual acord estan en 2016. En 2015 la Unió Europea va viure una crisi migratòria degut principalment a la guerra pel flux migratori des de Síria, l'Iraq i l'Afganistan. Més de dos milions de refugiats van arribar llavors a la Unió Europea, la qual cosa va provocar una alarma vermella entre els Estats membres. Els primers passos de l'actual acord es van iniciar en 2016, però la major part s'ha negociat a partir de 2020.

El Tractat regula tres àmbits, les relacions amb tercers Estats no membres, el control de fronteres i les normes de solidaritat entre els Estats membres. Es vol votar abans que els pròxims sis mesos en el Parlament Europeu, ja que al juny se celebren eleccions al parlament i les enquestes preveuen un augment de l'extrem dret. El concert regula cinc àmbits.

Solidaritat entre Estats

Es regula la solidaritat entre els estats per a rebre als migrants. En general, la migració il·legal afecta més als migrants del sud de la UE, és a dir, principalment a Grècia, Itàlia i Espanya, i s'acorda que altres Estats han de rebre cada any un màxim de 30.000 migrants; l'Estat que es negui a rebre als refugiats pagarà 20.000 euros per cada migrant. No obstant això, el nombre de persones refugiades a recollir es fixarà en funció de la població i el PIB de cada país.

Control dels quals arriben als límits

S'intensificarà el control de les persones refugiades i, abans d'iniciar el procés de decisió d'admissió a la UE, s'augmentarà la recollida de dades en centres situats en zones limítrofes: empremtes dactilars, possibles malalties o, per exemple, dades biomètriques. Fins ara es realitzava aquest control als nens de fins a 14 anys, i d'ara endavant s'ha reduït l'edat de control fins als sis anys.

Centres de detenció i expulsions

Durant el temps d'estudi de la protecció del refugiat, aquests romandran en els centres d'acolliment o detenció. Si el procediment fronterer entra en vigor, el termini d'expulsió serà de 12 mesos. En els altres casos, el procés d'anàlisi durarà sis mesos.

Temps de crisi

En virtut de l'acord, si un Estat observés que l'arribada dels refugiats és desproporcionada, podrà sol·licitar a la Comissió Europea que declari la situació de crisi i, si aquesta l'admet, facilitarà l'adopció de mesures extraordinàries. En general, es permetrà flexibilitzar les mesures acordades per a situacions generals. Per exemple, el període de detenció del migrant podrà prolongar-se sis setmanes més o un Estat haurà d'acceptar obligatòriament un nombre determinat de refugiats.

Ús de les migracions

Alguns estats consideren que alguns països utilitzen migrants per a desestabilitzar a un altre tercer país. Per exemple, l'any 2021 va haver-hi molta tensió entre Polònia i Bielorússia, que havia dirigit a les persones refugiades. Per a aquests casos s'ha establert la normativa de crisi.

Itàlia ha fet un gran esforç per incloure en aquesta categoria el treball que realitzen les organitzacions no governamentals que treballen al Mediterrani “per a desestabilitzar el país”, però al final les seves intencions han estat rebutjades.

No obstant això, l'acord no té en compte l'àmbit de les operacions de rescat al Mediterrani, la qual cosa dificulta el treball de les ONG. En 2013 Itàlia va posar en marxa una sèrie d'operacions per a rescatar als refugiats en la mar, amb el que va rescatar a més de 150.000 persones. Itàlia va demanar ajuda econòmica per a poder continuar amb els treballs, però la UE es va negar a això. En conseqüència, Itàlia va suspendre els seus treballs i la Unió Europea va posar en marxa una sèrie d'operacions per a cuidar el Mediterrani, però sobretot amb un enfocament de salvaguarda del tràfic d'armes i de les fronteres, i no de rescatar als refugiats.

A Europa s'estan endurint mesures contra els migrants que arriben il·legalment a Europa, com demostra la recent Llei d'Immigració aprovada pel Parlament francès amb els vots a la dreta. També en les recents eleccions parlamentàries a Holanda, l'extrema dreta de la política anti migrants ha guanyat les eleccions.


T'interessa pel canal: Migrazioa
2025-04-30 | Jone Arruabarrena
Loueila Sid Ahmed Ndiaye:
La reforma de la Llei d'Estrangeria obligarà les persones més vulnerables a renunciar a l'asil per a regularitzar”
El pròxim 20 de maig entrarà en vigor la nova reforma de la Llei d'Estrangeria a Espanya. La sahrauí Loueila Sid Ahmed Ndiaye (Tinduf, Algèria, 1990) observa cada dia la influència d'aquesta llei en les vides de les persones migrants. En 1999 va arribar a les Illes Canàries... [+]

Asier Urbieta, 'Faisaien anar-la'
“Per a nosaltres no hi ha límits i així hauria d'estrenar-se: sense límits”
A partir del dimecres es projecten poques pel·lícules a les sales de cinema d'Iparralde i des del divendres en Hego Euskal Herria. Així ho farà aquesta setmana Illa dels Faisans. Perquè les fronteres són ficció, així diu Asier Urbieta (Errenteria, 1979): no existeixen,... [+]

2025-04-07 | ARGIA
L'Aita Mari lamenta que 108 dels rescatats no hagin pogut ser traslladats a un port més pròxim
Un total de 108 persones han estat rescatades aquest cap de setmana en el Mediterrani central. El Govern italià no els ha permès desembarcar en un port pròxim, i l'Aita Mari ha estat desviat a Salern, on ha estat detingut. La Unió Europea podria ser l'última missió abans... [+]

Macro-operació contra migrants: 135 persones han estat retingudes per la Policia entre Irun i Hendaia
El dispositiu "Force Frontière", de 350 policies, ha estat mobilitzat contra migrants a les fronteres de Guipúscoa i Lapurdi els dies 26 i 27 de març. Els dispositius, que anteriorment s'utilitzaven amb l'excusa de "terrorisme islamista", ara s'han utilitzat per a lluitar contra... [+]

“Ez genuen komunik, ez urik, ez argindarrik... eta hori ere kendu digute!”

Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]


2025-03-26 | ARGIA
Errefuxiatuak hartzeko Gasteizen eraikitzen hasi diren makrozentro eredua kritikatu dute

Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]


Migratzaileen deportazioak azkartzeko lege-proiektu berria iragarri du Bruselak

Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.


Leire Amenabar. Harrera-herrirantz
“Deserosotasunik barik ez da ezer aldatuko”

Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]


2025-03-06 | Mara Altuna Díaz
Mary Kim Laragan-Uranga, AEB-etako euskalduna eta AEK-ko ikaslea
“Euskara ikasten dut AEBetara emigratu zuten nire aitona-amonen ahalegina eta sustraiak ohoratzeko”

“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]


2025-03-05 | Gorka Menendez
Ordezkapen Handia

Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]


El prefecte dels Pirineus Atlàntics advoca per vincular als migrants amb la delinqüència i augmentar el control de les fronteres
El prefecte dels Pirineus Atlàntics ha valorat positivament l'augment dels migrants "il·legals" de l'Estat espanyol al francès, i ha subratllat que l'objectiu és reforçar els controls fronterers. A més, ha assegurat que els migrants tenen un "efecte apreciable" en els delictes... [+]

2025-02-17 | Euskal Irratiak
Migranteen kontrako polizia operazio bat salatu dute Baionan

Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]


Eguneraketa berriak daude