Treballadors de diverses empreses de València van celebrar les seves festes els quatre dilluns consecutius: des del 10 d'abril, per ser el Dilluns de Pasqua, amb algun moviment van encadenar altres dos festius consecutius i el Dilluns 1 de Maig també. Tenien previst jugar: L'any 2022 l'Ajuntament de València, on estava el Compromís, va presentar el projecte, i amb això es va jugar a l'hora d'organitzar el calendari de 2023. Per tant, van treballar 32 hores setmanals, acumulades en quatre dies –si és necessari aclarir-ho: la filosofia de la setmana laboral de quatre dies porta aparellada la reducció horària i el manteniment del salari, que no es tracta d'acumular cinc dies en quatre–.
La cadena espanyola Ser parla amb el representant d'una consultora que ha participat en el període de prova de València. Aquesta empresa va posar a tota la plantilla en una fórmula de 32 hores. El representant de l'empresa diu clarament que la productivitat ha “augmentat considerablement”, i que per això també se'ls ha acumulat menys treball del normal –quan estàvem 40 hores, els terminis eren més estrets”–. A la vista d'això, indica que després de l'estiu s'ha mantingut la setmana laboral de quatre dies, una vegada més ajustada la planificació. Treballen quatre dies, però l'empresa està oberta de dilluns a divendres, uns dies festius i altres divendres.
Sèrie de conclusions: més de bo que de dolent
L'Ajuntament de València ha realitzat 2.100 enquestes i l'informe revela que la setmana laboral de quatre dies suposa millores en la vida dels treballadors. A continuació s'analitza fil per randa.
Conclouen que la reducció de jornada ha millorat la salut i el benestar dels treballadors, i que l'important és que els propis treballadors l'han notat així. L'estrès s'ha reduït considerablement –ho ha dit quatre de cada deu– i s'han millorat algunes sensacions, com les relacionades amb el cansament, la felicitat o la satisfacció personal.
L'exercici físic influeix en el benestar personal i s'ha posat de manifest que una setmana laboral de 40 hores deixa menys temps del desitjat per a fer esport. Per això, quatre de cada deu enquestats afirmen haver fet més exercici de l'habitual, especialment els menors de 40 anys.
En aquest sentit, l'anotació associada a la desconnexió: la gent ha anat més de l'habitual als espais naturals. Un de cada tres diu que li ha ajudat a alleujar l'estrès i ha descansat més: dos de cada tres han dormit més del normal.
El 38% ha realitzat més exercici físic de l'habitual amb 32 hores de jornada
La disponibilitat de vuit hores més lliures del normal també ha contribuït a la conciliació familiar i personal. Tres de cada quatre persones han aprofitat el temps per a estar més amb els seus amics i també per a passar més temps amb els nens.
D'altra banda, gairebé tots han dedicat més temps a realitzar alguna activitat cultural. Un de cada dos ha passat més temps llegint del normal, i dos diuen que en les plataformes digitals han estat més veient sèries o pel·lícules de l'habitual.
Destaca també el temps de cuinat a la casa: gairebé quatre de cada deu assegura haver menjat “millor”, ha treballat amb més manyaga els menjars.
En relació a la salut, la dada de contrapunt: entre els qui emplenaven l'enquesta i consumien alcohol, un de cada quatre consumidors ha consumit més amb una setmana laboral de quatre dies i en el cas del tabac el 15%.
Dos de cada tres han dormit més hores del normal
La diferència ha estat entre homes i dones. Per exemple, la meitat dels homes ha fet més exercici físic, en el cas de les dones ha estat d'al voltant d'un terç, i en relació a la cura, la balança és justament la inversa.
“El trànsit ho agraeix”, diu textualment l'informe de l'Ajuntament de València. Tenint en compte que entre abril i maig s'han celebrat quatre dilluns festius, tres d'ells eren festius generals –Dilluns de Pasqua, Festa Nacional de València i Primer de Maig–, s'han produït desplaçaments per tractar-se de dies especials, no de dilluns solt. L'informe diu que cal tenir-lo en compte, però les conclusions són òbvies.
Amb les dades indicatives de diòxid de nitrogen, el cinquè dilluns laborable s'ha contaminat un 58% més que la resta. El menor canvi s'ha detectat en l'ús del transport privat, però també aquí el cinquè dilluns s'ha contaminat un 22% més. En el cas del desplaçament dels autobusos, la contaminació s'ha multiplicat per més del doble des del dia festiu fins al dia laborable. L'únic model de mobilitat ha baixat de festiu a laborable, la bicicleta.
En relació amb l'energia, destaca: 30% d'estalvi.
Quatre dilluns seguits de festa en diverses empreses de València. El cinquè dilluns s'ha emès un 58% més de diòxid de nitrogen que la resta
El consum de la ciutadania no ha baixat segons l'informe, ha canviat. Comerços i comerços assenyalen que durant el període de prova mensual de la setmana laboral de quatre dies, les vendes han descendit entorn del 15-20%.
Per contra, l'hostaleria ha absorbit més clients –sis de cada deu enquestats diuen que han passat més temps en els bars–. La despesa realitzada pels ciutadans ha estat molt similar. Per tant, s'ha desplaçat el consum.
[L'informe està disponible per a qui vulgui aprofundir]
Què diria tot lector d'aquest article si de sobte li digués que una part significativa del seu treball, per a poder continuar treballant i estabilitzar-se algun dia, ha de fer-lo gratis? No crec que Eva Ferreira ho accepti per a ella ni per a ningú que pugui estar prop d'ella... [+]