3 de març, Vitòria-Gasteiz. Pedro María Martínez d'Oci, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Benvingut Pereda eren presents a l'església de Sant Francesc d'Assís, en Zaramaga, en una assemblea de treballadors en vaga. La policia va obrir foc contra les esglésies gasoses i reunides, que van morir el mateix dia o en dies posteriors.

5 de març, Tarragona. Juan Gabriel Rodrigo va morir en rebre l'impacte d'una bala de goma llançada per la policia en una manifestació en protesta per la massacre de Vitòria-Gasteiz.

8 de març, Basauri. Vicente Antón Ferrero va tenir la mateixa sort en les protestes del seu poble, en aquest cas per una bala de la Guàrdia Civil.

El franquisme va visibilitzar així els límits de la transició a la democràcia, amb la sang dels treballadors. Manuel Fraga Iribarne, actual ministre de l'Interior, va morir en 2012, sense ser jutjat per la massacre de Vitòria, i va ser condemnat en rebel·lia.

La història és coneguda, però no tant la responsabilitat política que subjeu als fets, ennuvolada per la impunitat que ha perdurat fins als nostres dies.

Martín Villa: símbol viu de la impunitat

Set morts en un termini de sis dies. Però va haver-hi més casos: Entre 1975 i 1979, la repressió policial i la parapolicial van causar més de 90 morts. Darrere de tots ells, a més de Fraga, hi havia un altre nom: Rodolfo Martín Villa.

Durant aquests anys, Vila va acumular diverses responsabilitats polítiques: Va ser Ministre de Relacions Sindicals entre 1975 i 1976, en temps de la massacre de Vitòria; del 3 al 5 de març, va substituir a Manuel Fraga i va ser Ministre de l'Interior entre 1976 i 1979.

La impunitat, que ha durat més de quatre dècades, s'ha topat amb la jutgessa argentina María Romilda Servini, que porta el cas contra els crims del franquisme.

MARTIN Villa és una de les 22 persones imputades en la querella argentina que té una cita amb la justícia el pròxim 20 de març. L'Associació 3 de Març ha assegurat a ALEA que és "un punt d'inflexió real en el procés iniciat fa 10 anys".

De fet, després de diversos retards, aquest dia està programada la visita del jutge a Espanya per a prendre declaració a Rodolfo Martín Villa en l'Ambaixada de l'Argentina a Madrid.

No obstant això, en els últims dies, diverses associacions memorialistes han denunciat les traves del Ministeri de Justícia, entre elles l'Associació 3 de Març: "Les víctimes i els seus familiars pateixen una indefensió i incertesa tremendes, fruit de la falta de voluntat política de les institucions de l'Estat espanyol", ha afegit.

S'espera que l'assumpte s'aclareixi en els pròxims dies, però, avui dia, la visita del jutge Servini ja està suspesa. L'Associació 3 de Març, que forma part de la campanya Jutjar Martín Villa, mira amb recel l'actuació del nou govern de coalició PSOE-Podem: "La impunitat és un assumpte d'Estat; no sabem si no volen trencar amb ell, si no poden o no s'atreveixen a fer-ho", ha afegit.

Centre de Memòria i Drets Humans

La societat alabesa també té entre mans un altre gran repte amb la justícia. De fet, fa més d'un any, a l'octubre de 2018, es va presentar el projecte Memòria Gara amb l'objectiu de preservar l'església de Sant Francesc d'Assís com a Centre de la Memòria i els Drets Humans.

Aquesta iniciativa popular ha rebut nombroses adhesions, entre elles, la de l'Associació 3 de Març. I el punt d'inflexió de la seva trajectòria ha estat l'última iniciativa que han organitzat per a consolidar el projecte: Jornades: 3 de març, memòria(s), col·lectiu(s), espai(s).

Quinze prestigiosos experts es van reunir en tres taules rodones per a oferir visions tan variades com rigoroses sobre el projecte. Es van tractar els continguts del centre, el model de gestió i la forma de l'espai en si.

No obstant això, l'Associació de Víctimes del 3 de Març veu una "falta de moviment preocupant" en les institucions, segons les valoracions avançades a ALEA en vespres del 44 aniversari.

"Malgrat l'opinió institucional, encara no hi ha cap fet concret que confirmi que passin de les paraules als fets", han criticat exigint a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, a la Diputació d'Àlaba, al Govern Basc i a l'Institut Gogora un acord entre aquests estaments i el Bisbat.

L'església de San Francisco va ser tancada al culte en 2014, i avui dia no hi ha més que una exposició dels naixements en aquesta.

 

 

 

 

 

 

Mobilitzacions

Com és habitual, els sindicats organitzaran la mobilització general del 3 de Març, juntament amb l'associació 3 de Març i els moviments socials. El dimarts, a les 18.30 hores, se celebrarà un homenatge en la plaça 3 de Març i a continuació, a les 19.00 hores, partirà des d'allí la manifestació.

Els sindicats ELA, LAB, ESK, STEILAS, EHNE i Hiru han vinculat el 3 de Març d'enguany a les preocupants dades sobre accidents de treball mortals. De fet, des de començaments d'any, 14 persones han mort per accident laboral, mentre que altres dos romanen enterrades en l'abocador de Zaldibar. I quatre d'aquests accidents mortals s'han produït a Àlaba.

"Ens continuen matant amb total impunitat, en la sagnia ininterrompuda dels treballadors", ha denunciat la majoria sindical en una compareixença realitzada aquest dimarts. "Si la lluita és important, és imprescindible mantenir la memòria", han dit en aquesta, demanant justícia i reparació per a les víctimes de la massacre de Vitòria-Gasteiz.

Moltes iniciatives en el 44 aniversari

Respecte a les iniciatives d'enguany , Quins guardes tu des del 3 de Març de 1976? exposició en el Centre de Persones Majors de Zaramaga el dilluns 2 de març. L'exposició es podrà veure a partir de les 17.00 hores, fins al 31 de març.

D'altra banda, el mateix dia, dins del repertori que el cor A Tempo oferirà en el claustre d'Oihaneder Euskararen Etxea, s'estrenarà l'obra MartxHiru composta per Juanjo Uranga, adaptada per Xabin Salaberri.

Les invitacions ja s'han esgotat, però l'Associació 3 de Març ha anunciat que el 3 de Març, a les 17.45 hores, el cor oferirà una nova actuació a l'església de San Francisco.