Fa fred en Matadeix, tinc les cames gelades, estic assegut, escoltant el discurs de Koldo Izagirre: El de Greenwich no és l'únic meridià. Ho gravaré en la caseta i durant molts anys em tornaré en el cotxe, a saber on, molt abans de descobrir a Jacques Ranciere i el seu dissens. Es tracta d'un premi no haver publicat mai aquesta conferència en forma de llibre. Avui continua valent, avui més que mai, quan sembla que el món està governat per un solo meridià i un sol president. No sé on la vaig veure, era una foto treta del noticiari de la cadena de televisió mega, una captura, un tret de pantalla: Donald Trump parlava i a baix deia: Donald Trump, president de Veneçuela. Això és a dir les coses clares. O mega-llueixes.
El que Koldo Izagirre reivindicava en aquesta intervenció era, en termes ràpids i equivocats, no acceptar com a tal l'ordre natural del món. Pensar per un mateix, que avui s'ha tornat difícil. El filòsof Jacques Rancière va proposar un instrument per a això: contra el consens, el dissens, la possibilitat de sentir-nos diferents, la manera de qüestionar el que tots hauríem d'acceptar, les dades, per exemple.
A mi m'atabala cada vegada més el que tots hauríem d'admetre. Podria dir més elegant, però ara no és el més important: el feixisme està a les nostres portes. I no sé per on començar...
És una qüestió molt indirecta, però per començar d'algun lloc, sempre m'ha cridat l'atenció que algú tan exigent en el seu treball, en la crítica d'art i en la comissaria digui que ha desenvolupat la seva activitat en l'àmbit local, nacional i internacional. Aquests llocs comuns són els que em causen horror, acceptant-los tan fàcilment.
Sempre m'ha fet gràcia, per dir alguna cosa, que Tabakalera es defineixi a si mateixa com a Centre Internacional de Cultura Contemporània, i no veure que aquesta autodefinició treu automàticament els seus símptomes, en negatiu.
Entenc, s'entén, es va acabar, de cultura contemporània, però hi ha cultura que no sigui contemporània? Són anys, però el temps no és la distància, ja que Edorta Jimenez i Erramun Landa han creat una emocionant exposició: El temps no és la distància. I allí vaig aprendre que Federico García Lorca és un poeta basc, dins de mi, per metabolisme. Dels ulls a l'ànima que reneix en mi. I des de llavors sé que tota cultura és contemporània avui.
I per la mateixa raó sé tots, inclòs el que, després de tants anys sense sortir mai de la seva casa, es va escapolir, però també que mai va sortir de la seva casa, tots som internacionals dins de nosaltres, perquè el món és un i únic. I que la biblioteca pública de qualsevol país és internacional, però també un poble sense biblioteques, en la seva austeritat, en la seva elegància. Tots portem el món dins de nosaltres, i som internacionals per si sols, com som del món.
Record com feia broma Ruper Ordorika en els concerts d'Hiru Truku quan preguntava quan Bob Dylan va estar a Euskal Herria, ja que el trio va recollir en una cançó tradicional basca una història molt semblant a la qual cantava l'estatunidenc. I em recordo de com vaig fluixejar en sentir El seu Senyor Zuriano, que treia de la pedra l'espasa com en la història del Rei Arturo.
Llavors, si el món és un i únic, i les històries són similars a tot el món, no entenc com tot està encara en aquests tres àmbits: local, nacional, internacional. I com hem menjat aquest discurs sense mostrar cap disensorio. I com els bascos ho fem tan fàcil, veient a més la nostra grandària i forma d'arxipèlag, aquesta altra miserable divisió, el poble vs. nacional, com si fos només per al poble i el nacional per a tota la nació. No sé per què utilitzem encara esquemes tan antics. Bé, ho sé, és còmode.
Però potser Harkaitz Cano hagi explicat la mesura de la nostra tragèdia en l'entrevista que li van fer en Argia. Com jo mateix estic llegint aquest llibre, no vaig poder resistir la temptació de portar-lo aquí: «Iván de la Nou ha publicat un bonic fullet, Teoria de la rereguarda [Teoria de la rereguarda], i diu que ens han venut el multiculturalisme com a reacció contra la globalització, però que el multiculturalisme ha estat la fase exòtica dins de la globalització, i això s'ha acabat. I em va semblar una frase tan veritable com el lapidari: la visibilitat de les petites llengües i de les petites cultures —una paraula tan de moda—, el lloc que ocupem o que hem cregut ocupar en l'ecosistema, està molt en qüestió. El corró està passant per damunt i això exigeix una resistència heroica que no ens és aliena, estem entrenats, però aquí també veig la cultura basca».
I jo no estic tan segur que estiguem disposats a una resistència heroica. Tant de bo. Desgraciadament, encara és urgent una altra manera de ser internacionals, la de la traducció d'Aresti.
Aquest article ha estat publicat en Berria i l'hem portat a ARGIA amb la llicència CC by-sa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
Bi toki diferentetan egokitu zait garbiketa egitea aldi berean. Ez garbiketa arrunt bat, baizik eta egunerokoan inguratzen gaituzten paisaiak beste era batean arakatzera behartzen gaituen hori, kanpoko objektu fisikoekin batera norberaren baitako egiturak ere mugiarazten... [+]