M'agraden poques coses més que escriure. Molt poc. Per això l'oportunitat que em van donar per a escriure setmanalment en ARGIA durant aquest curs ha estat un regal per a mi. Porto anys formant una petita llista per a escriure textos. Em sento nen en mirar el meu ordre del dia, perquè em sembla com les maletes de tresors que tenen els nens. Incloc en el llistat, com en una caixa, les pedres precioses que trobo als carrers, en els camins, en les lectures, els palitos, els cotxets, les pilotes que salten, els paperets de colors, els que brillen... Com aquests són els meus tresors, però en forma de paraules, i per això els porto escrits en paper, en notes de mòbil, o entre llibres del meu treball desordenat.

Jo em vaig quedar com quan li demanaven a un nen que obrís la maleta dels seus tresors quan els d'ARGIA em van proposar escriure setmanalment. Sonrié i vaig obrir el maletí i a poc a poc vaig anar ensenyant els meus piedritas, palitos de diferents grandàries... i us he comptat tots els que sabia d'ells. No crees tan bon punt tots ells han estat coses meres, he intentat explicar com veig el món, he volgut donar exemples, compartir com vull fer la Història. Al llarg d'aquests mesos he volgut dir-los, sobretot, i en resum, que per a mi la història dels pobles minoritzats a Europa està per fer i que hem de fer-ho, perquè el nostre punt de vista és fonamental per a construir un món bonic. I, és més, també he volgut dir que Vitòria és un lloc molt adequat, amb unes coordenades perfectes per a dur a terme la nostra labor.

Però ara acabo els tresors que tenia en la maleta. També he après el difícil que és mantenir el compromís d'escriure cada setmana. A això cal afegir que jo no domino tan bé la llengua, i els meus textos necessiten, ejem, més correccions del normal... M'admiren totes les setmanes amics capaces d'escriure articles i columnes, i crec que fan un miracle els qui aconsegueixen escriure alguna cosa que cada dia resulta interessant.

Jo, de moment, no puc seguir perquè se m'ha esgotat el material d'escriptura setmanal. Encara ens veiem en ARGIA, o en altres llocs, però no repetiré una columna cada setmana. Una mica contra la meva voluntat perquè m'he adonat que necessito més temps per a oferir una cosa digna.

I això és el que volia comptar avui. I, per tant, dues coses més, per a dir:

Moltes gràcies a qui em va proposar escriure aquí.

Moltes gràcies als quals heu llegit les meves petites coses.