Fa trenta anys, amb les mobilitzacions ràpides als carrers d'Euskal Herria, posàvem als francesos un pseudònim pejoratiu: les gabachas. França era enemic dels militants bascos i, en la nostra opinió, sent els bascos un poble vell, viu i lluitador, els habitants d'aquest estat imperialista eren gent reaccionària i adormida.
En aquesta època en la qual perdem les iniciatives que porten a la revolució al nostre país, des de gener passat, amb motiu de la reforma de les reptes, els ciutadans francesos d'esquerres tornen a protestar cada setmana. Organitzant manifestacions, vagues, bloquejos en petits i grans pobles, centres de treball, carreteres. S'ha ressuscitat un moviment social plural, utilitzant en la desobediència tot tipus de formes d'acció. L'últim, els lapikokadak, per a recordar que cada vegada que un membre del govern acudeix a la visita no han acabat amb la ira del poble.
Emmanuel Macron i els seus ministres han posat colzes en colze als sindicalistes, als alumnes, als antics chaqueteros, a l'esquerra, als ecologistes, a alguns partits polítics i a uns altres. El lehendakari, amb els seus mètodes i declaracions autoritàries, ha fet el pas a una dinàmica que en principi semblava tímida. Les enquestes d'opinió sobre l'acceptació de Macrón en el rierol de peatge mostren les zones més desfavorides del seu sistema. Només el Rei està ferit, de moment, en el Parlament per a suportar una àmplia oposició. Només li queden promeses estèrils de defensa, menyspreu i policia amb l'esperança que les coses es relaxin. La crisi es refereix de dreta a esquerra i en boca de les més pessimistes, un executiu que cada vegada es llisca més cap a l'extrem dret.
Els qui s'acomiaden en contra de la reforma de les reptes, a més de fer aflorar les reivindicacions de treballar menys i millor, pretenen fer front a la marxa de la cinquena república francesa, encara que sigui legalment, a la pretensió d'una elit d'imposar amb imposició i condicions més greus a l'àmplia majoria del seu privilegi. Hi ha diners per a pagar el dèficit de la retira, entre altres, en les butxaques d'empresaris gegants amics dels electes. Juntament amb l'àmbit social, el moviment per la terra està prenent una lectura i impuls similar. Els durs caps de setmana contra les reserves d'aigua en el poblet de Sainte-Soline durant el mes d'abril, i l'intent del ministre de l'interior de castigar la coordinació de Soulèvements de la terre, els Aixecaments de la Terra, han mogut els marges, l'entorn ecologista arruïnat. També aquí, militants i habitants de diferents sectors han construït ponts, decidint que per a obstaculitzar les intencions dels poderosos cal anar als espais on es troben aquests últims. En la pràctica, les confluències i el xoc.
Els que es llancin contra la reforma de les reptes, a més de fer aflorar les reivindicacions de treballar menys i millor, pretenen fer front a la marxa de la cinquena república francesa, encara que sigui legalment, al fet que una elit, amb imposició i per al seu privilegi, vulgui imposar condicions més greus a la immensa majoria
Tots els rivals estan obstinats i, avui dia, anunciar qui traurà les castanyes d'aquest panorama és ficció. Entre les reaccions provocades per aquesta mena de terratrèmols, el debat sobre l'ús de la violència ha adoptat un altre estil. Si per costum es concedeix més reconeixement a les forces armades legals i menys als kale borroka, el canvi de paradigma apareix en la societat i en algunes opinions de premsa, especialment entre els quals participen en manifestacions. La violència s'atribueix en primer lloc al Govern i la resposta dels adversaris a costa del primer. Això no els dona la llum verda completa als qui volen impulsar els incidents, sí o sí. En aquesta tàctica, el ferit manifest de Sainte-Solin ha deixat clar a qui està la força i molts han percebut que la diversitat és fonamental per a guanyar. La convocatòria recentment organitzada en contra del projecte d'autopista Tolosa-Castris ha portat com a exemple una cita àmplia i imaginativa, en la qual el ministre de l'interior esperava gemmes i les plantacions d'hortes han estat el símbol de la resistència.
Macron queda quatre anys en el palau i, per fi, després de rebre tantes fustes, els moviments que s'estan estabilitzant contra la seva política porten esperances en el cor, convençuts que la reforma té la capacitat de derrocar la reforma real o almenys frustrar els seus plans. No és el Maig del 68, amb un nombre molt més reduït de vaguistes, però els joves viuen aquesta seqüència com una primavera. Convençut que si a França es dificulta el liberalisme també deixarà petjades a Europa, com va ocórrer en el passat. Una vegada més, les gabachas ens donen la lliçó.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
ARGIAren efemerideen kanalean topatu dut berri zaharra: 1918ko apirilaren 23an, Irlandako langileek greba orokorra egin zuten I. Mundu Gerrarako derrigorrezko erreklutamenduaren aurka. Langileen eta independentziazaleen erantzunari esker, Britainia Handiak atzera egin behar izan... [+]
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Mentre m'escapolia entorn de l'automatització i els animals, vaig començar a obtenir informació sobre els estables automatitzats. Em sembla que les vides dels animals que explotem massivament per al consum humà, escrivint des de la comoditat del meu escriptori, són bastant... [+]
Repeteixi amb mi: Sara Millerey. No oblidem el seu nom. Millerey és víctima del transfeminicidio: va ser torturat per un renegador transmisógino, li va tallar els braços i ho va llançar viu a una riba del riu. Va morir després de dues hores d'agonia.
J.K. és més senzill... [+]
Posible da, nonbait, zoriontasuna neurtzea. Are, bada horretan tematzen denik. NBEk ez du arrakasta handirik munduko bakeari eusten, baina halako tasuna planetan zehar nola dagoen banatua erakusten du urtero, txosten batean. Funtsean zerrenda bat da, herrialdez herrialde, zein... [+]
El diumenge 11 de maig tenim una cita en la plaça de Rekalde (Bilbao) per a reivindicar que totes les persones que viuen als pobles i ciutats basques tinguin un cens. Aquesta acció s'emmarca dins d'una àmplia campanya que promou que ningú que viva en els nostres municipis no... [+]
Fa poc més d'un any, l'empresa pública AENA, que gestiona la xarxa d'aeroports espanyols, va anunciar que vol ampliar la terminal de l'aeroport de Loiu. En 2024 es va quedar prop de la barrera dels 7 milions de viatgers i, si l'ampliació continua, a partir de 2030 podria arribar... [+]
La vulnerabilitat és un concepte que s'escolta amb freqüència des de fa diversos anys. Ara com ara, en els discursos polítics és habitual parlar de persones vulnerables. Estic segur que jo també he utilitzat aquesta paraula en la web Bizilan.eus per a explicar els drets... [+]
Rearmar Europa. reindustrialitzar per a defensar Europa. Aquesta és l'agenda que els dirigents polítics de la Unió Europea volen impulsar en els últims temps, a través del Llibre blanc sobre la defensa europea, Europa BirArmada i els plans Prestasuna 2030. La guerra... [+]
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]