En el minut 3.30 de la gravació difosa per Rome Reports, el papa Francesc ha citat el llibre Miñan, escrit per Amets Arzallus relatant les vivències d'Ibrahima baldi: "Tinc aquest llibre petit que explica l'encreuament de totes aquestes gents". Ha convidat als oients a reflexionar sobre aquest tema.
Al començament de la reunió, ha assenyalat que un dels problemes que ha vist a Malta és la migració (a partir d'1.20 minuts): "El problema dels migrants és greu, ja que Grècia, Xipre, Malta, Itàlia i Espanya són part d'Àfrica, però els migrants que venen són descoratjats. I els emigrants vindran sempre. Ha dit que el problema és que els països europeus no estan disposats a acollir als migrants. "Ens oblidem que Europa és una Europa construïda pels migrants", ha afegit. Però ha matisat que no tot el problema ha de posar-se "a esquena d'aquests" països de la frontera.
Igual que Europa està obrint generosament la porta a Ucraïna, ha demanat la mateixa hospitalitat als quals arriben del Mediterrani: "He recollit els testimoniatges de sofriments que m'han afectat molt", ha afegit la consellera d'Educació.
En política, la tensió entre el desig d'influir en la societat i aprofundir en els signes d'identitat és inevitable. La interacció entre la difusió i l'enfortiment de les pròpies característiques és un indicador de la política. Es tracta d'aconseguir totes dues àrees i... [+]
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]