Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ratoncito Basc Pérez

  • Els ratpenats formen el grup Chiroptera. Mà “cheir”, ala “pteron”, en l'antic grec. Per tant, ales a les mans. Sent l'únic mamífer que pot volar, conquistant l'aire i aconseguint un gran èxit, a tot el món es descriuen gairebé 1.500 espècies de ratpenats.
Argazkia: Dave Thomas.

10 de juny de 2024 - 05:00
Pipistrelo petit (Pipistrellus pipistrellus)

GRUP: Vertebrat/Mamífer.

MESURA: 3,5-5 cm.

ON VIU? En tota mena d'hàbitats, fins i tot en àrees urbanes.

QUÈ MENJA? Mosquits i arnes.

NIVELL DE PROTECCIÓ: Patrocinat a nivell europeu. Moltes altres espècies de ratpenats estan catalogades com “en perill d'extinció” o “vulnerables” en diversos catàlegs del País Basc.

Un dels ratpenats més vists i coneguts entre nosaltres és el petit pipistrelo. És realment petit (3,5-5 cm) i viu en tot el País Basc. És aficionat a la conservació en esquerdes i forats i es troba en tota mena d'hàbitats, fins i tot en les zones més urbanes. El ratpenat simpàtic que veiem en els voltants del fanal dels pobles és un pipistrelo. Segueix als insectes atrets per la llum, realitzant grans acrobàcies per a capturar-los.

Per a això utilitza la tecnologia punta: l'ecolocalización. L'ultrasò emet amb l'extrem i rep el ressò amb les oïdes. Aquest sistema s'utilitza per a situar-se a si mateix i conèixer les formes i distàncies que li envolten, amb una precisió de mil·lisegons i mil·límetres. “Mira” el que té davant, l'arbre, la casa o la bestiola que tant vol! D'on creieu que ve el sistema de sensors per a aparcar els cotxes moderns?

Els petits pipistrelos es reuneixen sovint en grup, buscant refugi en el rimo. Aquests refugis es troben sovint en les cabines de cases i caserius, la qual cosa té els seus inconvenients per al ratpenat. Moltes vegades les colònies de ratpenats es maten o envien per les molèsties que poden ocasionar. A més, perden molts refugis per enderrocament d'edificis antics, reformes i perquè en el disseny dels nous edificis no hi ha forats, buits, esquerdes, etc. És necessari que en les noves edificacions i infraestructures es contemplin algunes espècies d'ocells i ratpenats. L'arquitectura del futur (i del present) ha de ser compatible amb la conservació d'algunes espècies de fauna singulars. Encara tenim molt a millorar en aquest àmbit.

Aquest infatigable insectívor ha viscut millors temps. A més de les amenaces a les zones urbanes, l'ús intensiu de pesticides en els nous models agrícoles, la transformació dels hàbitats, el canvi climàtic i les espècies invasores han provocat un greu declivi de tota mena de bestioles que afecta directament els ratpenats. I la naturalesa ho necessita tot, petites bestioles i petits caçadors. I nosaltres també. És hora de canviar la nostra percepció dels ratpenats i d'admirar aquests increïbles mamífers. Prendre consciència de tots els beneficis que ens aporten i mostrar el respecte que mereixen. Donar suport a les recerques necessàries per a un millor coneixement i prendre mesures de protecció.

Sembla que ara es veu menys... en un altre temps molt més. Era tan conegut que en moltes cases es tirava la dent al ratpenat per la finestra: “Ratpenat! Agafa el teix vell!” i a continuació: “I el nou, el manzanal ratpenat!”.

Observar els vols irregulars dels ratpenats en el moment en què la llum comença a disminuir és una bona cosa. Però, podran les noves generacions tirar la dent al ratpenat?


T'interessa pel canal: A ze fauna!
2025-05-19 | Nagore Zaldua
Cucs en la sorra sota les ones
En la infantesa, en algun terreny, en algun parc o en terrenys rurals solíem tenir “armilles” entre mans… No obstant això, en aquests temps en els quals els espais de joc són cada vegada més artificials, és difícil trobar-los en ciutats i pobles. Però els que... [+]

2025-05-12 | Irati Diez Virto
La bèstia de les llegendes al Cantàbric
El catxalot o el cerón (Physeter macrocephalus) és el cetaci més gran del món i l'animal dental més gran del món. Les dents només es veuen en la mandíbula inferior, però cadascun pot arribar a tenir un pes d'un quilo. De fet, no és molt clar per a què les utilitza (tal... [+]

Tauró gat en la mar
Les nostres platges estan plenes de taurons. Els nedadors estigueu tranquils perquè em refereixo a les àmplies platges que tenim a uns 100-200 metres de profunditat en la costa. Allí viu el tauró més nombrós i petit de l'Atlàntic.

Mari blanca que fundi les neus
Molts coneixem a Mari d'Anboto, la dama d'Aralar, la dama d'Aketegi i coneguda per molts altres noms. Amalur és un cos de criatures capturat, la nostra deessa, coneguda entre els bascos. Es presenta en molts pobles com una senyora vestida amb un vestit de gala. Però, qui és la... [+]

Semàfor en vermell, enganyós per als enemics
El nom científic de l'insecte que avui presentem ens explica, entre altres coses, que és vermell (no del tot) i que no té ales. Els dos no són defectes, però el vermell no és la seva única coloració i també ha tingut ales, però la seva grandària és molt variable entre... [+]

2025-04-07 | Iñaki Sanz-Azkue
La serp pescadora, a través del riu
En escoltar la serp, se li ocorrerà un lloc sec, ja que l'ésser humà ha interioritzat que els rèptils necessiten calor. No obstant això, no totes les serps són iguals, no totes els agraden les mateixes condicions, i gràcies a això, entre altres coses, es troba la... [+]

2025-03-31 | Nagore Zaldua
Udaberrian sakura loreak eta itsas-tomateak

Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.


2025-03-24 | Irati Diez Virto
Lamia oinak bueltan dira

Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]


Kutixi edo mokadu, guztion ahotarako

Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.


Zata arrunta
Ahuntzak gustuko omen dituen gautxoria

Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]


Engainuaren eredu

Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]


2025-02-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Apo pikart europarra
Gaueko kantari bakartia

Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]


2025-02-17 | Nagore Zaldua
Fúria, somiador de sang blava?
Hàbil, enginyós i fugitiu; el polp comú, encara que el seu nom no l'indiqui, té destreses extraordinàries. Aquest mol·lusc cefalopodo carnívor ens sorprèn amb els seus peculiars característiques i capacitats. És el més intel·ligent de tots els invertebrats, entre... [+]

2025-02-10 | Irati Diez Virto
Des de l'era del gel, l'endemisme es trontolla
Durant l'última glaciació els mamuts, els ossos de les coves, els bisons i fins i tot els hienes trepitjaven el territori d'Euskal Herria. Aquests animals de neu perenne i freda van desaparèixer al costat de les condicions glacials. Però igual que els petits mamífers van... [+]

Voltor
Netejadora de naturalesa
Aquest ocell, tan coneguda entre nosaltres, és un gran corrupte que no li ha donat fama. Alguns ho diuen àguila, voltor, futre, hatxarrano o mirusai; el nom oficial és sai arre (Gyps fulvus).

Eguneraketa berriak daude