El llangardaix més gran del País Basc
- Escates corporals de color verd intens, vives i cridaneres. I es barregen amb elles, com si formessin una xarxa, les taques negres al llarg de tota l'esquena. No obstant això, el que fa un petit garfi als ulls de l'home, el trobarem en el costat. En ell, alineats, apareixen bells ocelos blaus en forma de rodons. Verd intens, negre i blau. No podem negar, per tant, que el card sigui un llangardaix d'elegant.
GARDATXO (Timon lepidus)
GRUP: Vertebrat / Rèptil.
TALLA: 242 mm sense cua i 754,5 mm amb cua, com a màxim.
ON VIU? En zones seques. En zones rocoses amb vegetació.
Què menja? Sobretot petits vertebrats i mamífers de petita grandària, rèptils i ocells.
NIVELL DE PROTECCIÓ Declarada d'especial interès en la CAPV.
No obstant això, el llangardaix cuida el vestit des de la infància, i quan són joves tampoc ho són menys: els ocelos blaus i blanquinosos, envoltats d'anells negres, estan repartits per tot el cos i el color del cos és uniforme, amb taques rodones més accentuades.
El caragol és un fanàtic de la calor i de la sequedat. Per això, a Euskal Herria, la trobem en la zona mediterrània, sobretot en el sud d'Àlaba i Navarra. Al País Basc continental, aquest animal també és a la frontera. De fet, en la costa de les Landes (França) es poden trobar poblacions de cards silvestres, entre la vegetació de la part posterior de les dunes. Aquesta espècie, molt estesa en la península ibèrica, puja lleugerament per la costa atlàntica i mediterrània francesa. Al Mediterrani, fins a arribar a Itàlia.
Gràcies al cos verd, passa desapercebut entre la vegetació, però quan apareix entre pedres o roques sol cridar l'atenció. I aquest és la llar que estima aquest llangardaix: li agraden les zones de roca i vegetació. Així, sovint s'amaga baix grans pedres per a passar la nit o per a descansar en hores de molta calor. No obstant això, també ho trobarem entre la vegetació de petita grandària. El verd s'amaga en verd, als ulls dels contraris.
Però si el darrere té alguna cosa a destacar, això és la seva grandària. Ningú podrà arrabassar-li la medalla al major llangardaix d'Euskal Herria. En una època també va ser europea, però les recerques genètiques dels últims anys han determinat que el gardatxo de Sierra Nevada i nostre gardatxo són dues espècies, i el títol de la més gran ha quedat a Sierra Nevada. Cal acontentar-se amb la medalla de plata d'Europa.
A Euskal Herria, no obstant això, tenim motius per a estar contents amb la transparència. De fet, en els últims anys s'ha localitzat en Araotz (Oñati) una població desconeguda. Es tracta de la primera i única població trobada en aquest territori. Entre els murs de pedra calcària seca d'Araotz i prop d'Àlaba, el gardatxo ha trobat el seu lloc de residència, però, per si no fos prou, també ha aparegut un espai molt interessant als ulls dels investigadors. De fet, en les velles parets d'Araotz conviuen els tres llangardaixos d'Euskal Herria: el llangardaix verd, el llangardaix Schreiber i el gardatxo. En aquest article que està en la web argia.eus comptem: Un únic punt de trobada per als tres llangardaixos. Disposa, per tant, d'un excel·lent laboratori natural per a analitzar les necessitats de les tres espècies i per què no, per a mesurar els efectes del canvi climàtic mitjançant el seguiment dels llangardaixos.
Haurem d'estar atents, per tant, al camí que pren el gardatxo en els pròxims anys. Seguint els seus passos, potser podem veure també la direcció del canvi climàtic...
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
