“Tingui clar que la derogació seguirà el seu curs, com sempre, a través del diàleg social”, ha assenyalat Díaz. La compareixença té el seu fons, ja que el terratrèmol polític que la setmana passada van pactar amb EH Bildu la derogació total de la reforma laboral de Rajoy per part dels dos partits que sustenten el Govern d'Espanya ha causat més terratrèmol que mai.

No podia ser d'una altra manera, tenint en compte que al desembre de 2019, en l'acord de formació del Govern d'Espanya, els partits de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van haver de suavitzar molt les arestes perquè la secció que tocava la reforma laboral pogués quedar tranquil·la: El PSOE tenia pressions de les grans empreses i dels interessos econòmics per a mantenir aquesta legislació intacta, mentre que UPyD volia mostrar als seus votants que entrar en el govern ajudaria a millorar la situació de milers de treballadors.

I després d'aquest difícil acord, va arribar la crisi de la COVID-19.

Tot s'ha posat potes enlaire, fins i tot els equilibris polítics d'Espanya, regalant als espectadors escenes que fa pocs mesos eren absolutament impensables: atapeïts per la necessitat d'allargar l'estat d'alarma, Sánchez ha hagut d'inventar tot tipus de trucs per a aconseguir el suport dels grups polítics en el Congrés d'Espanya. En el cas de l'última pròrroga, l'acord amb Ciutadans va causar malestar en ERC, els independentistes catalans es van allunyar del PSOE i, veient que l'aritmètica parlamentària no li donava, el PSOE va fer un moviment inesperat: Acostar-se a EH Bildu travessant el perímetre de seguretat de l'acord de govern.

A penes dues hores després que es fes pública la decisió de derogar la reforma laboral, el PSOE va pronunciar unes paraules que van denunciar l'acord, mentre UPyEH Bildu reclamaven que es compleixi el signat. Yolanda Díaz es va mantenir en silenci mentre el debat entre els partits va prendre tots els focus.

Va trencar el silenci el dilluns aclarint les seves intencions, però eludint els detalls: que continuaran derogant-se, sí, però quan i com no va explicar. Això sí, va descartar la possibilitat d'una contrareforma immediata: “Cal fer-ho al més aviat possible, però estem en una pandèmia”, va afirmar al Senat, en resposta a les preguntes dels partits de l'oposició.

Després del terratrèmol, molts han entès el brot de Díaz com un intent de tornar a la calma aproximada del mes de gener: abans de la pandèmia, en el marc de l'acord PSOE-UP, el Govern d'Espanya ja havia començat a treballar amb patronals i sindicats per a podar la reforma laboral de Rajoy, començant pels aspectes més polèmics -la ultractividad, la superposició dels convenis provincials, la subcontractació…-. En aquest esquema, la patronal espanyola CEOE semblava disposada a parlar, mentre que, després de l'acord de desmantellar la reforma laboral íntegrament, va reaccionar amb contundència contra el Govern de Sánchez. En la compareixença del dilluns, Díaz ha volgut rebaixar la tensió subratllant la “maduresa” i “visió” dels agents econòmics.

El ministre va dedicar una part important de la seva compareixença al Senat a qüestionar l'ocupació temporal, subratllant que en les xifres actuals és una “anomalia espanyola” i que és “insostenible”. La precarietat en l'ocupació és, segons Díaz, la causa de la destrucció massiva de llocs de treball cada vegada que es produeix alguna pertorbació important. Per a no repetir-ho, ha explicat que cal fer “transformacions profundes” i que la resposta a la situació provocada pel coronavirus ha de ser “ambiciosa”.

Es va tractar d'una temptativa de mirar la lletra petita, ja que entre les mesures concretes anunciades per Díaz, va anunciar canvis legislatius a favor dels qui treballen per a plataformes digitals: El ministre de Treball espanyol va afirmar que aquests treballadors són falsos autònoms i que, per tant, han de cotitzar com els assalariats. També va anunciar una nova regulació del teletreball i va defensar els Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) com a eina per a evitar la destrucció d'ocupació.

No obstant això, el Senat va acabar sense calendari per a derogar la reforma laboral.