Fa mig segle, el govern francès va prohibir l'ona Enbata per les seves idees.

El vint de desembre de 1973, un grup d'ETA va assassinar amb bomba a Madrid a l'almirall/amiral Carrero Blanco, que havia de ser el màxim dirigent d'Espanya després de Franco. Especialment a França, els esperits il·luminats no creien que ho fes ETA, els “ces cons de Basques” no eren prou clars per a això. Per a murmurar les coses, ETA va fer un periodisme en la zona de Bordeus amb un ras, en les fotos dels periodistes en les quals els guardes apareixien amb mitrailes. El govern francès va prohibir el moviment. Joves nacionalistes del Nord van iniciar una nova vaga de fam en la catedral de Baiona, la quarta en aquest lloc. Se'ns va prohibir participar als d'Enbata, que jo sap per què i que ells també sabien? Aviat se'ls va ajuntar una gran quantitat de membres d'ETA.

En els mateixos dies uns tractocos van ser difosos contra nosaltres per l'altre extrem als carrers de Baiona. Les enbatas ens denunciaven com a bressol i com a pals de mans d'ETA. Vaig ser testimoni d'aquesta acció amb la meva dona descendint per la catedral, prop dels Dames de France, durant una modesta tarda vam anar a fer unes compres des d'Hazparne: un cotxe Renault 4L va caure per la catedral tirant els papers en burrúhos.

Dos alts càrrecs del Govern

El 30 de gener de 1974, el govern francès va prohibir Enbata, juntament amb altres dos moviments: el primer FLB, el Front de Libération de la Bretagne, el segon el cors: tots dos utilitzaven esquerdes, a diferència d'Enbata. El Govern va aprofitar dos alts càrrecs: un la violència i un altre el separatisme. El passat 28 de març es va convocar davant el Consell d'Estat / Conseil d’État als Advocats. Això va confirmar la prohibició el vuit d'octubre de 1975. Les gendencias d'Hazparn em van portar la notícia en paper com els altres cinc membres de l'oficina (Haran, Abeberry, Burucoa, Argitxu Noblia i Haramendy) i em van signar. Per això, el Consell d'Estat havia abandonat l'estacat de la pobresa, citant únicament les idees: … il résulte donis pièces du dossier… i en particulier du albest de la llei del País Basc

Manifest marítim

Aquest escrit es basa en dos documents: un, la kaiera que designa, el quart d'Enbata; un altre, el document d'Itsasu, tallat en pedra en basca: aquest segon no el nomena, però commociona amb les següents paraules: “assurant au peuple basque le plein exercice de so droit à es gouverner lui-même”; el dret fonamental a governar en la nostra versió francesa.

Perquè la galerna era un moviment molt afeblit en l'últim any, pensàvem que buscaven el silenciament del periòdic, tenint en compte la ràbia que van mostrar en contra seva, i era el nostre millor arma. Per tant, ens neguem a manifestar-ho: va romandre muda un any. Mentrestant, ens vam adonar que una periodista té tota la seva autonomia, que no pot ser vista legalment com a part d'un moviment o partit, i que gràcies a això la prohibició d'Enbata no podia entusiasmar. Per tant, al cap d'un any Enbata va tornar a aparèixer i continua viva, a les tres, en el vint-i-cinquè any, sense ganes de retratar.