Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Human Rights Watch pregunta per la suspensió de l'acord EB-Tunísia

  • A partir de 22 testimoniatges, l'ONG Human Rights Watch ha publicat un informe en el qual es recullen els abusos de la policia de Tunísia contra els immigrants. Davant la situació, pregunta a la Unió Europea sobre la suspensió de l'acord de política migratòria subscrit el 16 de juliol amb Tunísia.
Etorkin batzuk, Tunisiara heldu nahian. Argazkia: Anadolu Ajans?

21 de juliol de 2023 - 08:30
Última actualització: 10:46

"Detencions arbitràries", "pallisses", "casos de tortura", "expulsions col·lectives", "robatoris de diners i béns personals"…, l'ONG Human Rights Watch ha reunit testimoniatges durs. Totes són les realitzades als migrants pels policies de Tunísia o pels transeünts. A més de vulnerar els drets humans, l'informe recull casos durs de racisme i discriminació.

Entre els exemples es troba la detenció de centenars de migrants entre el 2 i el 5 de juliol: "Prop de 1.200 persones van ser expulsades o desplaçades violentament per la guàrdia nacional i l'exèrcit, sense respectar els procediments legals, dividides en diversos grups, a les fronteres de Líbia i Algèria". Tunísia, un lloc insegur per a les persones migrants i refugiades a l'Àfrica subsahariana, és un lloc cruel en el qual es relaten els menyspreus, la violència i les injustícies sofertes en aquesta batuda il·legal.

La majoria dels excessos s'han produït des de febrer, encara que el termini estudiat se situa entre 2015 i 2023. Al febrer, el president Kais Saied va endurir la política migratòria, obrint el rancor als migrants en la societat. L'ONU també va considerar "racista" el discurs llavors difós per Saied. Human Rights Watch ha enviat l'informe al Govern de Tunísia el 28 de juny, però de moment no ha rebut resposta

Petició a Europa: suspensió de l'acord

El 16 de juliol es va signar l'acord sobre migració entre Tunísia i la Unió Europea. A pesar que els diners no va ser totalment aclarit, la Unió Europea aportaria 150 milions d'euros al país del nord d'Àfrica per a establir controls fronterers més estrictes i controlar la "migració irregular" dels qui viatgen a Europa. La Unió Europea està traient fos la seva política migratòria, indistintament si no es respecten els drets humans. Teníem el cas de Líbia i ara s'afegeix el de Tunísia.

"La Unió Europea s'ha convertit en responsable del sofriment dels migrants, refugiats i sol·licitants d'asil a Tunísia amb els diners de la força de seguretat que canalitza abusos en els
controls migratoris" Human Rights Watch

Human Rights Watch li pregunta a la UE que suspengui aquest acord fins que s'aclareixin les conseqüències de la política migratòria de Tunísia en matèria de drets humans. "Amb els diners de la força de seguretat que canalitza els abusos en els controls migratoris, la Unió Europea s'ha convertit en responsable del sofriment dels migrants, refugiats i sol·licitants d'asil a Tunísia", assegura Lauren Seiber.

La cooperació entre tots dos països per a limitar la migració no és nova. En els últims set anys, la UE ha destinat a Tunísia entre 93 i 178 milions d'euros. A pesar que la postura contra la migració s'ha endurit i la situació dels immigrants ha empitjorat des de febrer, els estats europeus no han canviat en absolut la seva relació amb Tunísia. En l'informe es pot llegir que des del discurs de Kais Saied prop d'una desena de representants d'Estat europeus s'han acostat per a parlar d'economia, migració o seguretat.

En els últims temps, Tunísia s'ha convertit en el principal accés a Europa: de les 69.599 persones que van arribar enguany a Itàlia, 37.720 van partir de Tunísia (28.558 procedents de Líbia i la resta de Turquia o Algèria).


T'interessa pel canal: Migrazioa
Almenys cinc migrants han mort en naufragar la seva embarcació a les Illes Canàries
L'accident s'ha produït a l'illa canària d'El Hierro, a uns cinc metres de la costa, i ha afectat diverses embarcacions. Un dels nens ha resultat ferit de gravetat i l'altre ha estat traslladat a l'Hospital de Basurto, on roman desaparegut. En el vaixell viatjaven al voltant de 180... [+]

2025-05-21 | ARGIA
Brussel·les pretén flexibilitzar les condicions per a la deportació de migrants a altres països
La Comissió Europea vol fer un pas més en el camí d'endurir les polítiques contra la migració: els migrants deportats no haurien de tenir relació directa amb els països tercers "segurs" per a poder ser expulsats a ells.

El pèndol nacional, aquí i allà

En política, la tensió entre el desig d'influir en la societat i aprofundir en els signes d'identitat és inevitable. La interacció entre la difusió i l'enfortiment de les pròpies característiques és un indicador de la política. Es tracta d'aconseguir totes dues àrees i... [+]


2025-04-30 | Jone Arruabarrena
Loueila Sid Ahmed Ndiaye:
La reforma de la Llei d'Estrangeria obligarà les persones més vulnerables a renunciar a l'asil per a regularitzar”
El pròxim 20 de maig entrarà en vigor la nova reforma de la Llei d'Estrangeria a Espanya. La sahrauí Loueila Sid Ahmed Ndiaye (Tinduf, Algèria, 1990) observa cada dia la influència d'aquesta llei en les vides de les persones migrants. En 1999 va arribar a les Illes Canàries... [+]

Asier Urbieta, 'Faisaien anar-la'
“Per a nosaltres no hi ha límits i així hauria d'estrenar-se: sense límits”
A partir del dimecres es projecten poques pel·lícules a les sales de cinema d'Iparralde i des del divendres en Hego Euskal Herria. Així ho farà aquesta setmana Illa dels Faisans. Perquè les fronteres són ficció, així diu Asier Urbieta (Errenteria, 1979): no existeixen,... [+]

2025-04-07 | ARGIA
L'Aita Mari lamenta que 108 dels rescatats no hagin pogut ser traslladats a un port més pròxim
Un total de 108 persones han estat rescatades aquest cap de setmana en el Mediterrani central. El Govern italià no els ha permès desembarcar en un port pròxim, i l'Aita Mari ha estat desviat a Salern, on ha estat detingut. La Unió Europea podria ser l'última missió abans... [+]

Macro-operació contra migrants: 135 persones han estat retingudes per la Policia entre Irun i Hendaia
El dispositiu "Force Frontière", de 350 policies, ha estat mobilitzat contra migrants a les fronteres de Guipúscoa i Lapurdi els dies 26 i 27 de març. Els dispositius, que anteriorment s'utilitzaven amb l'excusa de "terrorisme islamista", ara s'han utilitzat per a lluitar contra... [+]

“Ez genuen komunik, ez urik, ez argindarrik... eta hori ere kendu digute!”

Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]


2025-03-26 | ARGIA
Errefuxiatuak hartzeko Gasteizen eraikitzen hasi diren makrozentro eredua kritikatu dute

Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]


Migratzaileen deportazioak azkartzeko lege-proiektu berria iragarri du Bruselak

Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.


Leire Amenabar. Harrera-herrirantz
“Deserosotasunik barik ez da ezer aldatuko”

Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]


Eguneraketa berriak daude