El repte de la divulgació
A la fi de juny Nieves Concostrina, periodista de la SER a Espanya, va emetre una entrevista en Youtube la seva opinió contra la història i els historiadors. Aquest divulgador va denunciar l'existència d'un “pla” per a “ocultar la història als ciutadans”. Per a ell, els historiadors escrivim “avorrits” perquè els ciutadans no coneguin la història i, per tant, les autoritats ens poden dominar i alienar més fàcilment. Jo també he sentit coses així moltes vegades. Sembla que en classe ens van ensenyar solament la història oficial i no ens volen comptar el real. No obstant això, els allunyats del món de la recerca desconeixen que en les universitats han existit historiadors que intenten fer història social i crítica des d'almenys la dècada de 1930 del segle passat, en contra de la història oficial, si n'hi hagués.
Hi ha molts productes de consum relacionats amb la història fora de l'acadèmia. En general, es tracta d'un camp de gran intrusisme en el qual periodistes, escriptors i opinadores actuen sense base científica ni cap mètode. Desgraciadament aquest tipus d'historiadors falsos són els divulgadors que més repercussió obtenen. Els llibres es venen de gom a gom i reben en les xarxes socials un munt de lices. No obstant això, les troballes de vestits investigadors no arriben amb massa freqüència al gran públic. Diria que molts d'ells són els propis de la literatura partisana i estan orientats a satisfer els desitjos dels diferents corrents ideològics. A Espanya, per exemple, els llibres sobre Llegenda Negra o que fan dog whistling de la dreta tenen un gran èxit editorial. Bàsicament, aquests textos no agiten les consciències; conten el que el lector vol llegir.
Un altre subgènere en la divulgació pseudohistòrica és el que aconsegueix una gran repercussió. Podem cridar-li el més curiós. En general, narren rumors i expressions inconsistents, i sovint utilitzen continguts morbosos o esatológicos com a reclam. Per exemple, actuen sobre els detalls dels costums sexuals o de la falta de neteja d'èpoques passades, però basant-se en prejudicis i falses conviccions. Continuen estenent mites antics, encara que en l'actualitat els nous estudis els han refutat.
No obstant això, crec que Nieves Concostrina té una mica de raó, perquè als historiadors científics ens costa arribar a la gent. No crec, no almenys com ell diu, que sigui perquè ocultem la història, però hauríem d'esforçar-nos per a anar més enllà de l'acadèmia. Crec que el futur està en les xarxes socials i en els formats digitals; blogs, Twitter, Instagram, Tiktok, podcast o similars. En basc hi ha iniciatives interessants com la de Nagore Irazustabarrena, la seva podcast Memòria Histèrica en Argia. Cal no oblidar que els alumnes del grau d'Història i Patrimoni de la UPNA acaben d'estrenar en Euskalerria Irratia. podcast. Que les noies! Aquest és el camí!
Bassa de Venècia, any 452. La invasió dels huns va provocar que diversos habitants de l'interior de la península italiana es refugiessin temporalment en la zona pantanosa. Però durant uns anys van arribar les invasions dels llombards, que es convertirien en un lloc de... [+]
Erromako San Giovanni in Laterano plazan, errutinazko indusketa bat egiten ari zirela, arkeologoek IX.-XIII. mendeetako jauregi baten arrastoak topatu dituzte ezustean. Eta garai hartako aita santuen bizitokia izan litekeela uste dute. Bestela esanda, baliteke Patriarkatua... [+]
Cada vegada són més els estudis que demostren que els neandertals tenien capacitats cognitives més avançades del que es pensava. L'últim, publicat en la revista Journal of Archeological Science, fa referència a la punta de la llança òssia trobada en 2003 en la cova russa... [+]
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
Últimament he gaudit d'un llibre. En molt poc temps la vaig llegir dues vegades, la primera per pura alegria i la segona per un llapis. El treball de l'arqueòleg espanyol Rodrigo Villalobos, Falçs de pedra, martells de bronze, té com a objectiu indagar en la societat... [+]
Txinako Shanxi probintzian, Tang dinastiako hilobi batean, hildakoen eguneroko bizitzako eszenak irudikatzen dituzten pinturak topatu dituzte. Eszena horietako batean gizonezko ilehori bat agertzen da. Ilearen koloreari eta aurpegierari erreparatuta, hilobia aztertu duten... [+]
Cartago, c. Al voltant del 814. Els fenicis van fundar una colònia i la civilització que dominava l'est del Mediterrani es va estendre a l'oest. Dos segles i mig després, quan la metròpoli fenícia Tir va decaure, Cartago es va independitzar i la seva influència va continuar... [+]
El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]
12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]
