SOS Alkerdi ha recordat que, a principis de juny d'enguany, el Departament de Cultura va comunicar que l'estudi encarregat a la Societat de Ciències Aranzadi ha permès cartografiar galeries de 1,5 quilòmetres de longitud i, entre altres indicis, trobar nous penya-segats gravats i pintures del paleolític. Tot això sota l'entrada de la cova de Zelaieta II destruïda per la pedrera i en la zona de Zelaieta III afectada per les explosions de 2014.
Des del mateix moment de la troballa aquest espai és, per llei, un Bé d'Interès Cultural. És a dir, l'espai protegit. I fent plançó a totes les lleis, la pedrera continua treballant, posant en greu perill el patrimoni, sense que ningú faci un pas per a impedir aquesta catàstrofe.
El 25 d'agost, a escassos metres de l'entrada de Zelaieta III, un tractor tractor tractor impulsor d'alta potència, una retrovisora i un compressor estaven treballant en la zona. A més, a l'esplanada de Zelaieta II, desapareguda, segueix la instal·lació de trituració de pedres i el camió “dúmper”, de gran grandària, estava estacionat.
Segons informa SOS Alkerdi, els urdazubios estan consternats per la paràlisi i la irresponsabilitat de les institucions. Per això, SOS Alkerdi s'ha dirigit als departaments de Cultura, Indústria i Medi Ambient del Govern, així com a l'Ajuntament d'Urdazubi, sol·licitant, en l'àmbit de les seves respectives competències, la immediata paralització de la pedrera.
En aquest sentit, la plataforma ha fet una crida a tots els grups del Parlament de Navarra, a la presidenta del Parlament i a la presidenta de Navarra. Entre altres, mostrar a la societat, i especialment als urdazubios, les troballes realitzades, protegir l'entorn i detenir d'una vegada per sempre la pedrera, continuar amb les recerques i restaurar adequadament la zona protegida danyada a conseqüència de l'activitat minera, sense perjudici dels compromisos legals de l'empresa explotada en aquest procés.
Aquesta notícia ha estat publicada per Erran.eus i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.
Willendorf (Àustria), 1908. En un jaciment de la vall de Wachau, l'arqueòleg Josef Szombathy va trobar una petita estàtua antropomorfa d'una dona d'uns 11 cm, tallada en pedra i tenyida d'ocre vermell.
Des de llavors, és el venusi més conegut del Paleolític i ha estat... [+]
1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).
Font Major kobazuloa (Tarragona, Katalunia) 1853an aurkitu zuten eta urte asko dira bertan arkeologoak lanean ari direla.
Asteartean aurkeztu zuen Bizkaiko Aldundiak paleolitiko 70 pintura eta grabaturen aurkikuntza. Berriatuako Udalak ez du inolako informazio edo berririk izan orain arte.
1992an Shiyan Beicun herritik hurbil, Txinako Zheijang probintzian, herritar batek Longyouko haitzuloak aurkitu zituen. Urez beterik zeuden eta horregatik naturak sorturiko leize nahiz haitzuloak zirela uste izan zen hasieran, baina urez hustu ondoren gizakiak eraikitakoak... [+]
Zergatik arkeologoak orain arte ez dira ohartu bi bisonte erraldoi begira zituztela? Lekeitioko kobazuloaren hormetan aurkituko margolanen xehetasun eta irudi gehiago dakarzkigu hona.