Traducido automaticamente do vasco, a tradución pode conter erros. Máis información aquí. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ritus funeraris

PAULA ESTÉVEZ

Des del Paleolític la nostra sorpresa davant la mort no ha canviat. En representar un ritu funerari, sempre s'inclou en el quadre la tristesa i l'angoixa enfront de l'atzar; en pinzellades suaus o a altes dosis, depenent del tractament emocional d'aquesta cultura, més expressiva o moderada. Ritualitzem la mort intentant comprendre-la. Un esforç innecessari, però que continuem fent després de milers d'anys. Comprendre la mort suposaria entendre la vida en el seu conjunt i sembla que només podem respondre a preguntes parcials i limitades. Això és el que fa la ciència. Com deia Kant, continuarem preguntant-nos sobre el que no podem respondre, perquè intentar entendre-ho és part del que som. La cerca de sentit a la mort és potser el major exponent de la voluntat de comprendre, condemnada al fracàs.

En alguns enterraments prehistòrics, com en el jaciment neandertal de Kurdistan, les restes enterrades estan coberts per una antiga corriola, la qual cosa ha fet pensar que es podien posar flors sobre els cadàvers. Deixar al difunt sense mort perquè els carronyers matin el cos, el considerem una crueltat; què dir d'arrossegar el cadàver lligat a un cavall, fins que Aquil·les va devastar el cos d'Héctor. Antígona desobeïa l'ordre del rei, que obligava a un dels seus germans a deixar el cos com a escombraries. Malgrat posar en perill la seva vida, mai va dubtar a oferir-li les bombes funeràries adequades.

Hem de manifestar la incomprensió que ens produeix la mort d'una persona volguda participant en una litúrgia col·lectiva

Els funerals canvien de lloc, a temps, però l'estructura profunda és inamovible: cal fer alguna cosa, parar-se per un moment i acomiadar als morts. Donem condolences i ho agraïm; sent fórmules rígides, expressions formalitzades per a expressar el dolor, les condolences semblen contradictòries. En molts llocs i durant molt de temps s'ha pagat a les dones perquè plorin en els funerals, una cosa sorprenent per a la sensibilitat actual, subordinada a les bones expressions de les emocions. Els lloreros sempre són dones a canvi de diners, però les llàgrimes més famoses de la literatura, les més masculines: Gilgamesh lamenta la mort d'Enkidu, Aquil·les la de Pàtrocle, del seu pare Jorge Manrique, Miguel Hernández la de Sijera, Lorca la de Sánchez Mejías.

La infidelitat moderna va abandonar el ritu i va intentar passar ràpidament a una altra cosa, només va aconseguir augmentar l'angoixa. Hem de manifestar la incomprensió que ens produeix la mort d'una persona volguda a través de la nostra participació en una litúrgia col·lectiva, encara que això no eviti el sofriment en solitud. En una ruptura amorosa, com els sonets, posen ordre, mètrica, rima en l'horror. Descontentament en forma i lloc adequats, perquè la vida ha de seguir, com diu el tòpic. I seguirà. Miguel Hernández, en la preciosa església, deia: "Em vaig del meu cor als meus comptes sense la calor i la consolo de ningú"; del cor destrossat a pagar la multa a temps per a no perdre el descompte. Mes sota terra, la vida li satisfà sense pietat. La vida segueix, perquè la mort és l'única cosa que no té remei. No és creïble el que diuen els cristians, "Ja estarà en l'alè del seu pare": si fos així, per què no els satisfà la mort? Però tampoc s'entén la suposada iconoclasia de qui no acudeix a donar condolences als funerals, amb l'excusa de la seva mera formalitat. Sense consol: ritual, rima, encaminament del dolor.

Els migrants de pota final que han arribat a la península acaben d'anunciar en la ràdio que diversos cossos van ser expulsats de la presó.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


Interésache pola canle: Iritzia
Situación Vital
O xuízo que tivo lugar en París os días 2 e 3 de abril foi, sen dúbida, un momento histórico. Por primeira vez nos asuntos xudiciais vascos, a defensa e os representantes do Estado pronunciáronse por unanimidade.

"Transición enerxética, como?" Membros da mesa redonda

O pasado 19 de marzo, na sala Alondero de Zestoa, tivemos unha interesante mesa redonda sobre a transición enerxética organizada pola comunidade e cooperativa de enerxías renovables Argiola.

A mesa redonda titulouse “Transición enerxética, como?” e para iso os... [+]


Bibliotecas para resistencia

Tras deixar atrás o mes de abril dos libros, as bibliotecas e os seus beneficios, desde Kabiak Saharauí queremos lembrar o lado escuro da súa historia, que cobra maior importancia na defensa da identidade e a supervivencia dos pobos. Estamos a falar da destrución das... [+]


Materialismo histérico
En silencio

En Cataluña tamén houbo eleccións. O diario Público titulou “Emocións, pragmatismo e xenofobia: claves das eleccións catalás”. A esquerda tamén está no pragmático e xestor, e as emocións mencionáronse en relación con Junts. Pero o discurso contra os migrantes... [+]


Materialismo histérico
Vixiado

Deixei ao neno na habitación, e eu vestinme durante catro minutos para darse conta de que tiven que pasar dúas veces para darse conta de que non teño brotes de pulamento, e que tiña gardados como souvenir para vestirme os calzóns de alguén. Eu só saberei perder que levo... [+]


Eguneraketa berriak daude