M'agrada molt la ciència-ficció, encara que en aquest gènere les històries siguin narrades d'una manera molt distant. Utilitzant la ficció es treballen noves maneres d'explicar i/o transformar la complexa realitat que tenim. Ocativa E. Butler, escriptora de ciència-ficció, va dir en una entrevista que li va venir molt bé acollir tallers d'escriptura per a tenir destresa a escriure. Com al meu poble hi ha hagut un taller així, m'he apuntat. La seva professora Mirin Amuriza ha compartit una recomanació: que escriure és escoltar, i en això estic, escoltant tot bé, sortint una mica del meu món interior. En aquesta escolta, quan veia una de les pel·lícules de Spiderman, vaig sentir a Octopus dir el següent quan li van desconnectar els tentacles biònics que tenia inserits en el seu cervell: “Vaig oblidar el que era ser jo”. Moltes vegades he tingut aquest sentiment, la sensació de perdre el control de la meva vida, sobretot molt lligat a la falta de temps. Sense temps, he estat com un autòmat en diverses ocasions de la meva vida.

Però aquesta frase d'Octopus em va portar aquesta vegada a un altre lloc, a les formes que avui utilitzem la intel·ligència artificial, que ens allunya de l'experiència. No tinc clara aquesta dinàmica que es dona per comoditat, diversió, inseguretat o mescla de totes aquestes variables, però he detectat que algunes persones tendeixen a preguntar el que és la intel·ligència artificial: quina roba em recomana posar avui? Quin menjar puc fer amb aquests aliments? Quin pla és l'adequat per a aquest temps? Quina és la música que haig d'escoltar? Quin és el paper higiènic que em convé?

Mentre aquesta dinàmica amplia les possibilitats d'explorar camins basats en l'experiència de la intel·ligència artificial, crec que ens allunyen d'experiències tan importants per a la vida com els fracassos, els èxits i els aprenentatges derivats de la presa de decisions.