Pelax no escolta
Valen, 2024
-----------------------------------------------------
Si no et sobra temps de llegir aquest text, te'l resumeixo: escolta Pelax. Ara no tens excuses, han pujat tota la seva discografia a Spotify per primera vegada, encara que ja estaven en Bandcamp. Els Pelax, aparentment, estan disposats a donar un cop després de deixar de ser el rara avis de l'escena i pagar un petit peatge comercial.
En 2019 es va donar l'últim cop, amb una gesta que fins ara ningú ha repetit: un disc doble de quatre cançons, ABDE. Va ser la cúspide del rock progressiu basc, fins i tot en terres pròximes, sense comparació.
Sense dir-ho, tornen a les cançons a l'estil de Didactica. Després del turbulent i dur any dels seus companys, van prémer l'accelerador i van preparar el “disc d'hit” en pocs mesos i el van gravar en dos dies. Gravar-ho en analògic i sense edició digital.
Guitarra i bateria es barregen ritmes complexos amb melodies senzilles i lletres crues. El cognom d'aquest disc, per descomptat, és una actitud. En paraules d'Unai Pelayo ha seguit la seva retòrica enigmàtica, sarcàstica i rigorosa. No podem oblidar la sospita que totes les crítiques poden ser sobre si mateixes: “La seva càrrega no és massa lleugera? Fetes les coses... tens tot el paper d'impostor".
Les columnes del disc es col·loquen en la paraula fosca que recitarà el bateria Iker Vázquez: “Bon dia, nova criatura moderna. Encara que puguis aixecar-te, ha passat el temps que no et sento despert. Et veig intentant amagar-me darrere de la tele, en la calor de la sintonia. Una fabulació induïda, una blablabla, i la veritat fer passos per a anar al treball”.
El joc de Descartes no té per què ser acceptat i em sorprèn el discurs de centenars d'influencers, gymbros, ultraliberals i anarquocapitalistas que parlen de Matrix. És un somni neoliberal sortir del malson. Però se'ls oblida: sortir d'uns pocs. Perquè la competència és la base del capitalisme.
Sense competència, partint de l'horitzontal, els peláxis són un exemple a Sant Sebastià i en el basc. Si li ha donat temps per a llegir el text, una altra recomanació: vegeu Pelax. És un dels millors grups en directe d'Euskal Herria quan estàs llegint aquestes línies.
A pesar que jo li semblava Escorbutin en la meva joventut, Antton Carretero, nascut en Aramaio, sempre ha tingut una mirada més llarga: punka sí, per descomptat, i la kinya és millor, però es fixa en molts altres estils passant per prejudicis, canallagos, més sensibles…... [+]
Situava al grup en
el moviment queer de Madrid, i recentment vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo en la seva essència, la directa. Llavors em vaig assabentar que el grup va ser creat per Betlem (veu i guitarra), nascut a l'Argentina i desplaçat de jove
a Madrid, i que es... [+]
Antigament, ja sabíem de memòria totes les frases de Joker de The Dark Knight, com a “agent del caos”. Ho tenia, per exemple, per a explicar la seva conducta: “Em sembla un tipus amb un pla? Saps el que soc? Un gos que corre darrere dels cotxes. No sabria què fer si li... [+]
Katuzaldia
Ezezez
Autoekoizpena, 2023
----------------------------------------------------
Inoiz ez dut jakin oso ondo zein den “rollo british” musikan, sekula ez naizelako bereziki zalea izan, akaso. Ezezez entzutean, ordea, ez dut dudarik zer esaten duten... [+]
Over the xarxa light
The Clayton
autoproducció, 2023
--------------------------------------------------
Aquest grup d'Aramaio (Llaurava) va cridar l'atenció en les proximitats d'Arrasate en 2019, quan van començar a interpretar que eren molt joves i van publicar una... [+]