Aquests dies m'està fent bastant rar escoltar contínuament la paraula amnistia.
Com ha ocorregut amb altres qüestions, fa uns deu anys va desaparèixer la reivindicació de l'amnistia al nostre país; d'alguna manera, en l'imaginari de la majoria de la gent es va considerar perduda la possibilitat de l'amnistia, per la qual cosa no s'ha tornat a referir fins ara.
Els meus majors vam conèixer l'amnistia de 1977. El procés polític obert amb la finalitat del franquisme considerava imprescindible l'excarceració dels antifeixistes. A Euskal Herria, la majoria social exigia clarament als carrers l'alliberament de tots els presos polítics bascos, i en les mobilitzacions de llavors es repetia una vegada i una altra el mateix lema: “Presos al carrer, tota l'amnistia”. I es va aconseguir que 18.000 presos polítics sortissin de les presons espanyoles, entre ells els presos polítics bascos, la majoria membres d'ETA.
Però la llei d'amnistia de llavors no va ser aprovada per a atreure el canvi polític en les corts franquistes espanyoles. Els seus objectius eren, d'una banda, desactivar la mobilització social i, per un altre, ocultar les barbàries franquistes. El mateix Xabier Arzalluz ho va explicar així: “La llei d'Amnistia no és una acció de justícia o d'igualtat, sinó una iniciativa política, és un oblit de tots per a oblidar tot”. En aquella època, la majoria no vam ser conscients que aquesta llei imposava la impunitat de les estructures de l'Estat i, sense cap problema, tota la maquinària repressora del Franquisme es va mantenir intacta, amb tota crueltat.
El procés de pau que esperàvem durant anys no es va obrir, i del llenguatge polític va desaparèixer la demanda d'amnistia
Per això, sense passar molt de temps, els presos bascos van tornar a ocupar les presons espanyoles i, una vegada més, als carrers d'Euskal Herria es van sentir crits a favor de l'amnistia.
Malgrat els avatars de la història, la reivindicació va continuar fins a l'any 2010, quan va arribar el final de la lluita armada d'ETA. Però el procés de pau que esperàvem durant anys no es va obrir, i del llenguatge polític va desaparèixer la demanda d'amnistia. Tots els agents van decidir actuar amb pragmatisme, actitud que s'ha mantingut fins avui.
Aquesta vegada el debat sobre l'amnistia està sent molt diferent. Però, igual que l'any 1977, es torna a constatar que aquesta amnistia té altres objectius, a més de resoldre la situació dels represaliats en el “Procés de Catalunya”. Perquè també servirà per a aconseguir alguna cosa més: Per a mantenir el “govern progressista” espanyol en el poder i alhora cobrir la violència policial i judicial exercida per l'Estat a Catalunya i quedar-se impunes, com va ocórrer fa 46 anys.
Han passat tretze anys des que ETA va deixar la lluita armada i el pragmatisme polític s'ha mantingut igual, com l'Estat ha mantingut una legislació excepcional. La majoria dels presos bascos estan ja en les presons d'Euskal Herria i les seves condicions de vida han millorat bastant, però no podem oblidar que s'estan pagant penes de presó de molts anys, fins a l'últim dia de condemna, i que ha quedat clar que no hi ha oblit per a ells.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
El Departament d'Educació va informar al febrer de les avaluacions diagnòstiques: L'etapa de la Volta a Espanya es va disputar l'any 2023 i la de final d'etapa en 2024. Atès que els mals resultats demostrarien que tenim un problema estructural, el departament va decidir complir... [+]
Kalean nindoan geneetan daramagun dispertsio joerara guztiz emana, bide fisiko eta curricularretatik desbideratzen zaituen abstrakzio alferrikakoren batean. Aurretik hogeita hamarrak bete gabeko neska bat. Zerbait erori zaio poltsikotik. Neska ez zen ohartu. Item bat zen... [+]
Bi toki diferentetan egokitu zait garbiketa egitea aldi berean. Ez garbiketa arrunt bat, baizik eta egunerokoan inguratzen gaituzten paisaiak beste era batean arakatzera behartzen gaituen hori, kanpoko objektu fisikoekin batera norberaren baitako egiturak ere mugiarazten... [+]
En el Kafe Antzokia de Bilbao, en la presentació del llibre de pedagogia Zapalduon, recopilatori de les meves col·laboracions aquí publicat, una dona d'entre el públic em va llançar la pregunta. En la meva intervenció, en la qual he anat desgranant els temes que tinc... [+]
Yanis Varoufakis ha entrevistat en el canal de Youtube del moviment DiEM25 al professor Jeffrey Sachs de la Universitat de Columbia. Això explica que, en política internacional, els Estats Units juga al pòquer, Rússia als escacs i els xinesos al joc de go. Aquest últim es... [+]
Pasa den astean, itzalaldian, gure burua zaurgarri ikusita, pertsona asko hasi ginen ikertzen, gertatutakoa ulertzeko asmoz: zelan funtzionatzen du elektrizitatea garraiatzen duen azpiegiturak? Zergatik geratu da zaharkitua? Elektrizitatearen fenomeno fisikoak liluratzen nau,... [+]
El Govern Basc ha anunciat que la marca Euskadi, en l'estratègia de l'economia del sector de la construcció, ha pres la “industrialització” com a paraula de mantra. Reclamarà que els processos i elements industrialitzats en la construcció de l'habitatge públic representin... [+]
Pandemiak agerian utzi ditu, bere gordintasun osoan, zaharren, haurren eta dependentzia egoeran dauden herritarren arreta-eredu neoliberalaren ondorioak. Konfinamendu garaian loratutako diskurtso kritiko eta alternatiba komunitarioak sendotzeko unea da orain”. Horrela hasi... [+]
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]