Pròximament hi haurà eleccions municipals i els candidats estaran redactant programes per als pobles. La majoria es referiran a projectes d'edificació i urbanització de manera tradicional.

Menys seran els que es dediquin a la utilització dels recursos de l'entorn i a l'estructuració de xarxes comunitàries per a la seva gestió, però seran els més interessants.

La pandèmia, el clima i els esdeveniments dels últims anys ens han fet veure la necessitat de canviar els nostres objectius i estils de vida. Els pobles tenen moltes possibilitats per a posar en pràctica aquest canvi de pensament. Per tant, l'alimentació és un tema a plantejar.

La política alimentària de la nostra comarca ha culminat amb l'obertura entre Barakaldo i Sestao de la multinacional Costco, dedicada a la venda de menjar en grans paquets. Així, juntament amb els macrosupermercats que teníem anteriorment, el nostre entorn serà la regió que més aliments processats consumeix a Euskal Herria. No obstant això, cap ajuntament d'aquí té àrees d'alimentació.

Hi ha, no obstant això, realitats que es mantenen al marge:

–Entre les vies industrials o en el barranc del riu porten dècades, amb bidons de plàstic i barraques de xapa, les hortes van ser creades pels qui venien de fora a viure. Per a transmetre la importància de l'alimentació és necessari recollir la relació amb la terra de les persones que van venir dels pobles rurals de l'exterior i dels qui vivien abans aquí.

–En els últims anys ha estat la transmissió d'horts a persones més joves que no tenen relació amb la terra. És necessari ensenyar a la població tècniques biològiques de sembra, posar en valor l'horticultura i crear eines que permetin respondre col·lectivament a les necessitats (llavors, plantes, utensilis, saviesa) des de la comarca.

–En algunes escoles s'han instal·lat hortes. És necessari satisfer les seves necessitats pedagògiques, desenvolupar plenament el projecte d'horta a l'escola i introduir escoles amb horts.

–En els menjadors escolars, el desig d'oferir un menjar sa i pròxim sense química és cada vegada més ampli entre els pares. És necessari analitzar les vies per a dur-ho a terme i posar els mitjans.

Un estudi de 2020 diu que una alimentació saludable estalviaria un 20% de la despesa sanitària. Les ciutats europees estudien com crear aliments en elles per a combatre els col·lapses del futur. Aquí encara hi ha terra i els ajuntaments tenen capacitat per a generar iniciatives en les línies esmentades. És hora, doncs, d'abordar el tema de l'alimentació i d'obrir noves vies. O ignorem el tema i deixem la nostra alimentació en mans de les multinacionals quatre anys més?