Problemes aritmètics
Prenent com a testimoni a Amaia Zubiria, el trikitilari Joseba Tapia va rebre recentment el premi Adarra de l'Ajuntament de Sant Sebastià, després d'haver aportat tota la seva vida a la cultura basca. A canvi ens va regalar unes cançons. Després d'haver sacsejat el cos amb aquestes cançons en algunes places, no aconseguim que el darrere es mantingui pegat als seients del Victoria Eugenia. Gaudeix. De camí a casa, no obstant això, una cançó em va clavar en el cervell, en el bucle; problemes d'aritmètica. Al cap, a voltes: “Quants problemes té avui Euskal Herria? & '97; Encara una mica, explica'm la meitat!”.
"Ens correspon organitzar una ofensiva política per a una distribució radical de riquesa que garanteixi minories per a tots"
En els dies següents, i sense perdre de vista la cançó, em van confondre amb els meus quefers, preocupacions i obsessions quotidianes “Problemes aritmètics”. Si observem uns pocs indicadors, ens trobem amb problemes aritmètics d'alt valor. En l'àmbit energètic, les renovables en boca, però en Hego Euskal Herria no arriben al 15% (per a augmentar cada percentatge hauríem d'instal·lar centenars de MW) i el 85% de l'energia prové de l'exterior. Si mirem els aliments, la sobirania en el punt de mira, però els que arriben als nostres plats fan una mitjana de 3.000 km. També parlem d'economia circular, però la nostra maquinària de producció necessita cada any 80 milions de tones de material nou procedent del planeta, un 70% de material exterior. D'elles, cada any més de 20 milions de tones són enviades a l'atmosfera (la nostra producció principal en pes és el CO₂) i més de 2 milions de tones són dipositades en abocadors.
La nostra petjada ecològica resumeix bé aquestes dades preocupants, és a dir, si el nostre model de benestar i nivell de consum es difongués a nivell mundial, necessitaríem més de dos planetes i mig. I, clar, només hi ha una. Fins ara hem recorregut el nostre camí amb recursos aliens. D'altres països i de les generacions esdevenidores.
En definitiva, estem lluny de l'aritmètica de la sostenibilitat. Quan l'activitat humana en general xoca amb les fronteres biofísiques del planeta i comença a sentir els primers trons del caos ecològic produït, hem d'atendre amb urgència a la gegantesca dimensió material del nostre metabolisme socioeconòmic, que ens porta a un món amb menys recursos. Si no volem endinsar-nos en el militarisme depredador que apareix a la frontera d'Ortzi, ens correspon adaptar-nos a les limitacions ecològiques (vv). Per a això, ens correspon organitzar una ofensiva política per a una distribució radical de la riquesa que garanteixi les minories per a tots i totes, sempre tenint clar que ha finalitzat l'època de balafiament de recursos. En definitiva, una nova austeritat contra l'austeridio. Si ho desitges, crida a l'aritmètica ecològica.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]