La ciutat que volem
- Imagineu una gran sala plena d'arquitectes, escoltant discursos de veus internacionals significatives del moment. Informar-vos que aquest escenari s'ha construït recentment, del 8 al 10 de setembre, molt prop de les nostres cases, en el Baluard de Pamplona. Està organitzat per una fundació privada dedicada a la promoció de l'arquitectura, sense presència del basc i del castellà a l'anglès.
Arquitectes, economistes, sociòlegs i altres disciplines han girat entorn de la pregunta “com ha de ser la ciutat que volem?”, reconeixent que la interdisciplinarietat és la base fonamental per a fer la ciutat. Ha quedat clar que el futur de les ciutats ha d'actuar sobre la resiliència del canvi climàtic, la rehabilitació dels barris, la creació d'un parc d'habitatges digne, el model de mobilitat, el dret a l'espai públic, la garantia de la igualtat i la salut. Tots ells són un alt grau de complexitat i un munt de problemes que es creuen, i tots ells han acceptat per unanimitat el caràcter i la nova dimensió dels reptes del futur, que les receptes urbanes emprades fins ara no serveixen. El concepte de ciutat està en crisi.
Destaca el nombre de morts i malalties que produeixen les ciutats i el nombre de situacions de desigualtat que provoquen. Perquè els arquitectes som aficionats a la construcció d'edificis de fusta, recursos locals i materials reutilitzats, i a treballar perquè els carrers siguin més verds, per la seva tècnica i estètica, però ens resulta més incòmode pensar en els sistemes urbans adequats per a cuidar i afrontar els assumptes de les persones majors, argumentant que és funció d'uns altres. La ciutat és un instrument polític transformador, agradi o no, i el paper de l'arquitecte és tan imprescindible com necessari en aquesta construcció social, si està entrenat per a pensar en una àmplia carta, per a tot ésser viu.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
El Departament d'Educació va informar al febrer de les avaluacions diagnòstiques: L'etapa de la Volta a Espanya es va disputar l'any 2023 i la de final d'etapa en 2024. Atès que els mals resultats demostrarien que tenim un problema estructural, el departament va decidir complir... [+]
Kalean nindoan geneetan daramagun dispertsio joerara guztiz emana, bide fisiko eta curricularretatik desbideratzen zaituen abstrakzio alferrikakoren batean. Aurretik hogeita hamarrak bete gabeko neska bat. Zerbait erori zaio poltsikotik. Neska ez zen ohartu. Item bat zen... [+]
Bi toki diferentetan egokitu zait garbiketa egitea aldi berean. Ez garbiketa arrunt bat, baizik eta egunerokoan inguratzen gaituzten paisaiak beste era batean arakatzera behartzen gaituen hori, kanpoko objektu fisikoekin batera norberaren baitako egiturak ere mugiarazten... [+]
En el Kafe Antzokia de Bilbao, en la presentació del llibre de pedagogia Zapalduon, recopilatori de les meves col·laboracions aquí publicat, una dona d'entre el públic em va llançar la pregunta. En la meva intervenció, en la qual he anat desgranant els temes que tinc... [+]
Yanis Varoufakis ha entrevistat en el canal de Youtube del moviment DiEM25 al professor Jeffrey Sachs de la Universitat de Columbia. Això explica que, en política internacional, els Estats Units juga al pòquer, Rússia als escacs i els xinesos al joc de go. Aquest últim es... [+]
Pasa den astean, itzalaldian, gure burua zaurgarri ikusita, pertsona asko hasi ginen ikertzen, gertatutakoa ulertzeko asmoz: zelan funtzionatzen du elektrizitatea garraiatzen duen azpiegiturak? Zergatik geratu da zaharkitua? Elektrizitatearen fenomeno fisikoak liluratzen nau,... [+]
Pandemiak agerian utzi ditu, bere gordintasun osoan, zaharren, haurren eta dependentzia egoeran dauden herritarren arreta-eredu neoliberalaren ondorioak. Konfinamendu garaian loratutako diskurtso kritiko eta alternatiba komunitarioak sendotzeko unea da orain”. Horrela hasi... [+]
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Repeteixi amb mi: Sara Millerey. No oblidem el seu nom. Millerey és víctima del transfeminicidio: va ser torturat per un renegador transmisógino, li va tallar els braços i ho va llançar viu a una riba del riu. Va morir després de dues hores d'agonia.
J.K. és més senzill... [+]