En la boca es distingeixen els que arriben a les genives pels llavis superiors i inferiors i el llebrer de la llengua o del llengüeta. El de baix és l'únic que no dona problemes. Si la formació del superior és inadequada, per exemple, pot provocar la separació de les dents centrals i influir en la manera de mossegar. La logopeda Maider Egino, per part seva, ens ha parlat de les peripècies del llebrer del llengüeta, ja que és la que més problemes dona.

Com s'ha dit, el fet que el fre sigui curt pot tenir conseqüències, ja que pot limitar el moviment natural de la llengua, perquè no li permet estendre'l prou. A això se'n diu anquiloglòssia o llebrer curt del llengüeta. “Els bebès tenen un paladar alt i estret i el moviment de la llengua fa que baixi i s'obri. Si la llengua no té possibilitat de moure's, no hi haurà canvis intraorals i afectarà a tota l'estructura de la boca”, explica Egino. “Quan el paladar es deté enlaire, el diàmetre dels coanes (amplària dels orificis nasals) serà menor, la qual cosa obligarà a respirar per la boca. A més de dormir amb la boca oberta i provocar un ronc, el vent entrarà sense filtracions d'aire de la boca als pulmons. En ser més fred, augmenta el risc de contreure bronquitis, pneumònia i otitis”.

També pot provocar el tancament de les dents i la pronunciació inadequada. La formació del paladar és una de les claus de separació o apilament en l'extracció de les dents. Posteriorment es detectarà la necessitat d'aparells, que amb el temps provocarà la dislàlia i la pronunciació inadequada de diverses lletres, “ja que la punta de la llengua no arriba als punts d'articulació adequats per a pronunciar bé les lletres”.

Es pot saber, per tant, des que naixem, si la grandària del llebrer és curt. Des de llavors començaran els danys. Pot arribar al pit de la seva mare amb dificultats, còlics i gasos excessius, a més d'ingerir poca quantitat de llet. A la mare també se li poden danyar els mugrons i ferir.

Per a evitar qualsevol mal, la logopeda recomana que es posi l'atenció al més aviat possible. Caldrà comprovar el moviment de la llengua: si surt fora dels llavis, si la boca està oberta i arriba al paladar, si es mou d'un costat a un altre sense deformació... Una vegada diagnosticat, el logopeda el redirigeix a l'otorrinolaringolo, qui li diu si el petit fre li farà mal o no.

Tallar o no?

Si es tracta d'exercicis per a treballar els moviments de la llengua, el llebrer normalment no creixerà perquè no té fibres elàstiques. Quina és la solució? Una de les decisions que es poden prendre és tallar el llebrer, però Egino ens ha contat que a vegades suscita controvèrsia. “Alguns metges diuen que és millor tallar com més aviat millor perquè s'evitarien tots aquests problemes”. A més, ha afegit que l'operació és senzilla i que no és necessari que el nen s'adormi quan és petit. “Si es talla de petit no és una operació, és molt fàcil. Si li portaria molèsties, sens dubte li tallaria immediatament després de néixer”. Si està ben tallat, no té efectes negatius. Per a això, en primer lloc, és imprescindible valorar el possible mal.

Un pare que li van tallar la llengua al seu fill nounat ens conta que els metges li van dir que era millor tallar-lo el primer dia perquè es pot fer “fàcilment”. “Més endavant, qui sap”. Entre altres coses, li van explicar que no tallar la llengua podia influir en la parla i en la llet. “Ho van fer en un tres i no res, amb una espècie de ganivet”.