No obstant això, els intents per vendre el territori van començar abans, en la dècada de 1850. L'Imperi rus tenia dificultats econòmiques, no era fàcil defensar militarment el territori d'Alaska i temien que els britànics s'ho prenguessin fàcilment. Van vendre Alaska a preus mòdics i es van quedar amb alguna cosa en la butxaca. En cas contrari, corria el risc de perdre la colònia per res. A més, per a llavors, la població de llúdria d'Alaska estava ja explotada i pràcticament esgotada.
El Tsar Alexander II va oferir primer als britànics Alaska. Probablement, la seva intenció era augmentar les hostilitats entre britànics i estatunidencs, i així, afeblides les dues potències, es reforçaria la posició de l'Imperi rus. Però els britànics no es van mostrar interessats i en 1859 es van oferir als Estats Units. Van rebre un altre "no", ja que per a Washington en aquest moment el risc que es declari la Guerra Civil era una prioritat.
La intenció dels russos no es va afeblir i es van reprendre les negociacions després del final de la Guerra Civil dels Estats Units. Es van asseure a principis de març de 1867 amb el secretari d'Estat estatunidenc, William Seward.El contracte es va tancar abans que acabés el mes.
Va ser una compra rendible per als Estats Units? Els experts no coincideixen en la resposta. David R. Segons l'economista Barker, els impostos recaptats a Alaska mai han superat el cost de la compravenda i el de governar el territori. John M. Miller considera que les empreses explotadores dels recursos petrolífers d'Alaska no van tenir beneficis per a compensar una inversió extraordinària. Scott Goldsmith i Terrence col·le discrepen sobre els criteris per a extreure aquestes conclusions, i consideren que la compra pel producte interior va ser excel·lent, ja que els càlculs més optimistes indiquen que en 50 anys els estatunidencs van guanyar 100 vegades el preu pagat pel país.
Al març de 2014, el moviment “Tornar a Rússia” va recollir 35.000 signatures. No se'ls va ocórrer demanar que Alaska deixés als seus habitants originals.
Bassa de Venècia, any 452. La invasió dels huns va provocar que diversos habitants de l'interior de la península italiana es refugiessin temporalment en la zona pantanosa. Però durant uns anys van arribar les invasions dels llombards, que es convertirien en un lloc de... [+]
Erromako San Giovanni in Laterano plazan, errutinazko indusketa bat egiten ari zirela, arkeologoek IX.-XIII. mendeetako jauregi baten arrastoak topatu dituzte ezustean. Eta garai hartako aita santuen bizitokia izan litekeela uste dute. Bestela esanda, baliteke Patriarkatua... [+]
Cada vegada són més els estudis que demostren que els neandertals tenien capacitats cognitives més avançades del que es pensava. L'últim, publicat en la revista Journal of Archeological Science, fa referència a la punta de la llança òssia trobada en 2003 en la cova russa... [+]
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
Últimament he gaudit d'un llibre. En molt poc temps la vaig llegir dues vegades, la primera per pura alegria i la segona per un llapis. El treball de l'arqueòleg espanyol Rodrigo Villalobos, Falçs de pedra, martells de bronze, té com a objectiu indagar en la societat... [+]
Txinako Shanxi probintzian, Tang dinastiako hilobi batean, hildakoen eguneroko bizitzako eszenak irudikatzen dituzten pinturak topatu dituzte. Eszena horietako batean gizonezko ilehori bat agertzen da. Ilearen koloreari eta aurpegierari erreparatuta, hilobia aztertu duten... [+]
Cartago, c. Al voltant del 814. Els fenicis van fundar una colònia i la civilització que dominava l'est del Mediterrani es va estendre a l'oest. Dos segles i mig després, quan la metròpoli fenícia Tir va decaure, Cartago es va independitzar i la seva influència va continuar... [+]
El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]
12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]