A l'inici del curs es van formar dos grups de 15 persones i un grup de conversa. A més dels alumnes, enguany s'han inscrit dos treballadors de la universitat i una quadrilla de pares i mares que estudien en aquesta. Imparteixen classes dues vegades a la setmana, en sessions d'una hora cadascuna.

Els alumnes que s'han convertit en professors s'allunyen del punt de vista acadèmic i tracten de crear un ambient agradable. S'intenta que el basc sigui gaudit pels alumnes i que les relacions mútues siguin sòlides. El més habitual és que els alumnes tinguin molt poca relació amb el basc i la cultura basca. Els membres del Grup de Basc opinen que l'ús d'una forma divertida d'ensenyar i el fet que l'escola sigui gratis, genera una bona actitud en l'alumnat.

El Grup de Basc va sorgir en el si de l'Associació d'Estudiants Patriotes de la UPNA, però un any després va sortir d'Ikasle Abertzaleak i es va posicionar com a grup independent a nivell de campus. El Grup de Basc està format des de llavors per estudiants que volen viure i estudiar en basc, conscients de la falta de presència del basc en la Universitat Pública de Navarra.

En la UPNA hi ha poques possibilitats d'estudiar en basca, només es poden estudiar en basca els graus corresponents a Magisteri. En la resta dels estudis la majoria de les assignatures són en castellà. També és difícil parlar en basc fora de l'aula. Durant anys, grups d'estudiants de la UPNA han denunciat que és difícil trobar a algú que sàpiga basca entre els treballadors de l'administració i en la cafeteria, per exemple.

Dia del Basc i Korrika

Han celebrat el Dia del Basc des del principi, per a denunciar l'escassa presència del basc en la universitat, i d'altra banda, donar l'espai necessari al basc.

El passat curs, aprofitant que la Korrika ha passat per Iruñea, es van reunir amb els membres de LAB i el grup de basc de la UNED i van reflexionar sobre això. A més, al costat d'Ikasle Abertzaleak i Eraldatu van organitzar l'Herri Unibertsitatea en la UPNA.

Plataforma a favor del basc

Amb motiu de les eleccions rectores del curs 2014-2015, estudiants, professors i personal de la universitat es van unir per a treballar a favor del basc i van crear una plataforma a favor del basc. Al nou equip rectoral se li va fer una petició dels mínims pel que fa al basc, dividits en tres línies.

En primer lloc, es tractaria de temes relacionats amb l'ensenyament; augmentar el nombre de crèdits que s'ofereixen en basc i el nivell de basc del professorat. En segon lloc, tenir en compte el nivell de basc a l'hora de contractar serveis per a la universitat, així com oferir formació en basca als qui ja estaven contractats. En tercer lloc, van reclamar un increment de les activitats culturals en basca i que tinguin com a base el basc.

Malgrat ser un grup format en el marc de les eleccions al Rectorat, avui dia continua reunint, i entre ells es troba el Grup de Basc.

El 75,43% del professorat no té coneixement de basc

La Universitat Pública de Navarra es va fundar en 1987. Segons les dades del curs 2013-2014, compta amb uns 7.780 alumnes i un total de 859 persones com a professors i investigadors. Ofereix 18 graus de titulació, dos dobles graus i 20 màsters universitaris. D'aquesta oferta només els Graus de Maestro en Educació Infantil i Primària són íntegrament en basca. En la resta de graus i en el Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària, l'alumnat pot optar per unes poques assignatures en basca.

Segons recull el Vicerectorat d'Ordenació Docent de la Universitat Pública de Navarra en la memòria 2007-2015 de la direcció de planificació lingüística, el nombre d'alumnes que saben basc ha augmentat considerablement. En el curs 2004-2005, el 18,79% de la població tenia coneixements de basc i en el curs 2014-2015 el 27,45%. Quant al professorat i investigadors, i tenint en compte el curs 2014-2015, el C1 o EGA en basc és el 14,57% i el 10% té coneixements de basc. Per tant, un terç dels professors no té coneixements de basc.

Els professors Pablo Sotes, Nekane Oroz i Carlos Vilches van presentar en 2013 un estudi sobre les actituds i creences de l'alumnat de la UPNA davant el bilingüisme i l'educació bilingüe. En el curs 2005-2006 es van realitzar entrevistes a 2.048 alumnes i grups de discussió. Entre altres coses, volien conèixer la seva capacitat lingüística.

Segons l'enquesta, el 14% dels estudiants tenia el basc com a llengua materna o el basc com a llengua materna i només el 84% dels estudiants tenien el castellà com a llengua materna. No obstant això, el 40% dels estudiants enquestats tenia capacitat per a parlar en basca. El 20% tenien algun títol bàsic o superior en basc.

Segons més del 60% dels estudiants, el basc no estava normalitzat. Un 76,5% va opinar que és convenient ampliar les assignatures en basca, ja que l'oferta és insuficient.