El Govern Basc té preparats els decrets curriculars que a partir d'ara estructuren el sistema educatiu de la CAB, dins del Pla Heziberri. En l'esborrany inicial es constatava un intent de donar resposta a la demanda que els agents i el Consell Escolar d'Euskadi venen reclamant des de fa temps: la necessitat de superar un sistema basat en models. En definitiva, els estudis assenyalen que els models A (principalment castellà) i B (algunes assignatures en castellà i altres en basc) no euskaldunizan. Aquell primer esborrany del Govern proposava un sistema multilingüe centrat en el basc per als centres educatius, “garantint l'ús habitual i normalitzat del basc, tant en les activitats internes com externes i en les activitats escolars en general”, assenyalava. Implicant a tota l'escola, es plantejava donar un tractament integral al basc i a partir d'aquests criteris, cada centre educatiu plantejava realitzar el seu propi projecte lingüístic.

En el document definitiu, el Govern Basc ha optat finalment per mantenir els models A, B i D, i ha afegit una variable qüestionable: el perfil de basc es farà en funció de l'entorn sociolingüístic del centre. Molts agents no ho han vist amb bons ulls, ja que podrien crear centres de diferent velocitat i guetos lingüístics en el coneixement del basc. Consideren que a tots se'ls hauria d'exigir el mateix nivell de basc i que en zones amb majors dificultats i necessitats per a arribar a aquest objectiu s'haurien de posar recursos. Per al Govern Basc, no obstant això, és un gran assoliment l'acord amb el Govern espanyol per a mantenir els models, perquè la LOMCE no interfereixi en aquest assumpte.

En aquest context, han debatut sobre aquest assumpte la parlamentària del PNB Jone Berriozabal, el parlamentari d'EH-Bildu Juanjo Agirrezabala i la responsable d'Educació de Guipúscoa del PSE María Luisa García.

Hem de demanar el mateix a Ataun i a Oion?

"És de destacar l'acord aconseguit pel Govern Basc amb el Govern d'Espanya. La LOMCE podia afectar la importància que té el basc a Euskadi, i hem arribat a un acord per a donar suport al nostre sistema. Per descomptat, estem a favor de la millora del nivell de basc tant en el model A com en el model B i en el model D; tots els models tenen marge de millora i estem disposats a adoptar les mesures necessàries, a incrementar el nombre d'hores o a adaptar la metodologia, a fi de millorar el nivell de basc –comenta Berriozabal jeltzalea–. Cal destacar que malgrat tenir el mateix model, per exemple el model D, no és el mateix quan s'aplica en l'un o l'altre país”.

“Fa sis o set anys ja el Consell en tots els seus informes deia que cal superar el marc dels models. L'intent es va fer en 2008-2009, per consens de tots els agents educatius, però finalment es va mantenir. Dius que cal mantenir i millorar els models A, B i D, i sé que el model D d'Ataun no és el mateix que el d'Oyón, però a partir d'aquí també cal posar un objectiu general per a tots, per a aconseguir alumnes euskaldunes a l'escola, i el marc de models no serveix per a això”, ha assenyalat Agirrezabala, membre d'EH-Bildu. “En 2009 almenys es deia que per a quan acabessin l'Ensenyament Secundari Obligatori els alumnes havien d'estar preparats per a superar el nivell B2 en basc. El PSOE li ho va llevar d'un cop i ara el pla Heziberri del Govern Basc no concreta quin perfil han d'aconseguir els alumnes pel que fa a la llengua”.

Berriozabal li ha contestat que Heziberri parla del perfil de sortida, però que ho fa de manera genèrica: “S'expliquen les competències que ha de tenir l'alumne. Això no vol dir que per a avaluar aquesta capacitat se li hagi d'assignar un número del marc europeu, el perfil de sortida és molt més general: tenir capacitat lingüística en diversos idiomes”. García, del PSE, ha afegit que el B2 no és un marc per al sistema educatiu, sinó un indicador que s'utilitza per a avaluar el nivell de les llengües estrangeres, i ha considerat que “posar un perfil de sortida té molts riscos, perquè, com vostè ha dit, Oion i Ataun no són el mateix, i per tant, hem d'exigir-los el mateix, amb uns punts de partida totalment diferents? La llengua materna de la majoria dels nostres alumnes no és el basc i aquest espai sociolingüístic ha de ser tingut en compte no sols per a utilitzar diferents metodologies a l'aula, sinó també perquè els centres puguin treballar amb flexibilitat dins d'aquesta realitat”.

L'únic model, com a Catalunya?

Per al representant del PNB, el sistema de models està basat en un ampli consens social i polític que cal mantenir "fins que no hi hagi una altra cosa que millor, que sigui legal i que garanteixi la seguretat del basc. Si ho modifiquem, haurien de donar-se quatre requisits mínims: que el nou marc garanteixi millors resultats, que sigui acceptable en la nostra legislació, que sigui factible des de tots els punts de vista, i que la majoria de la ciutadania ho entengui i el vulgui. Insistim que hem d'avançar en el multilingüisme, centrant-nos en el basc, però no crec que es pugui dir que el sistema de models ha tocat a dalt, perquè un altre sistema, un i un, no ens portarà gens bo”. I pregunta al parlamentari d'EH-Bildu: “Has de superar el marc dels models: què és la superació del marc, un model únic per a tots els pobles? Un model únic per a tots els alumnes? Si parlem d'això, nosaltres no estem d'acord i a més no és possible, perquè la legislació que ens hem donat no ho permet”. Segons la Llei del Basc (1982), el dret de les famílies a triar la llengua ha de ser garantit, i les llengües oficials són dues en la CAB.

Abans de contestar a Agirrezabala, el representant del PSE ha pres la paraula: “els models són importants, argumentant que són un element important d'estabilitat i cohesió en la societat, i si es mogués d'aquí, farien falta fases d'experimentació i avaluació, “basades en l'evidència i en el rigor científic”, per a assegurar que és un model millor. “Al mateix temps, penso que no estem en 1982, que la societat ha canviat molt i que els pares demanen altres coses al sistema educatiu. Respondre a ells és el nostre deure, sempre des de l'acord”. Ha recordat a Isabel Celaá, que era consellera d'Educació (PSE), el model de tres fulls de paper que es va dur a terme de manera experimental: aquest model establia el mínim i màxim d'hores lectives en basca, castellà i anglès i va ser criticat per la supressió de les hores lectives del basc, que hauria de centrar-se en el bé d'altres llengües. En paraules de García, “l'avaluació d'aquest model va ser molt bona; en els centres que el van provar es va augmentar el coneixement de l'anglès i el basc no va sortir perjudicat”.

“Diu que el model trilingüe va donar bons resultats en anglès i que no va perjudicar el basc, però tampoc va millorar”, ha recordat el polític d'EH-Bildu, que considera que no és el marc adequat per a euskaldunizar als alumnes. També contesta a la pregunta del jeltzale: “L'únic model no és possible, però Catalunya té un model d'immersió [equivalent al nostre model D, la majoria de les assignatures en basca nosaltres, en català], només té aquest model, l'únic, i no ha caigut el món”. Agirrezabala destaca que és el moment idoni per a fer el pas a un nou marc en el qual el basc tingui una major presència: “En el projecte de llei per a 2009 s'establia una presència del 60% de les hores lectives per al basc, per una raó molt senzilla: en general, el 60% garanteix una competència lingüística molt bona. I es pot fer, perquè es diu de boca en boca que el sistema de model actual té una base política i social sòlida, però aquest sistema es deriva de la Llei del Basc aprovada en 1982, i quants van votar la llei en el Parlament? 39 dels 75 parlamentaris. Si en aquests moments, sumant a PNB i EH-Bildu, acordem que el basc ha de ser l'eix de l'educació, tindríem un consens de 48 de cada 75, més que llavors. I els agents educatius també estan d'acord! Per què no es fa llavors? De què tenim por? Sempre amb l'objectiu de millorar la competència lingüística de l'alumnat”.