1

Vaig cosir paraules
d'improvís amb
síl·laba per escrit, en
vers nou poso la premonició en els periòdics, en els blogs
paraules de detall
setmanal, en l'elea
la balada de tot
inquietant tema de diversió.
Però, no en va caminava per l'assemblea
una
assemblea de bertsolaris, demà en
Aitzina com a portaveu?
Potser a causa de
les paraules de l'organització
juvenil... va ser allí on va començar el sermó de
les intricades preguntes.

2

Se'm va ocórrer una
proposta, se'm
va dir: “Ets una persona
idònia, un bon comunicador, no
t'has
esmussat la llengua...
en les relacions hauries de
moure't”. No obstant això, jo, que he
conreat el bertsolarismo com a paradigma de les

dues futures apostes vives,
m'he vist avui despullat:
– Haig de buidar el
“jo” en versos?
– I com a portaveu, inflar
“gua” amb paraules gruixudes?

3

M'és difícil ordenar una de les

entranyes, més encara,
intentar tirar de la corda d'una
organització perquè
no em pugui ficar la pota.
Heus aquí un gran
dilema per a expressar opinions:
– Una multitudinària roda de premsa,
realitzada amb fermesa a través
d'estratègies
de xapes dialogants
– O superant subtilment el llindar dels
temes lliscants, donant compte de les
idees, gotes en
sessions de vers?

4

Com es
pot
justificar la veu com a eina per a
bolcar la terra de la política?En
un treball menys sobtat, l'èmfasi
de les
preguntes existencials en els discursos dels
llenguatges:
– El bard dels
fangs, vacia cantant amb
les opinions
marginals, un lema subjectiu.
– Si vull posar-me
en dubte com a portaveu,
haig de tenir sempre el sistema
políticament correcte?

5

Amuriza, representant a
HB,
no va sortir una
vegada Juan Carlos cantant davant?
Onintza Enbeita va ser la que va entrar entre els
lleons a Madrid i s'ha
convertit en una espècie d'aplaudiment
dels txistus.
No tenen un
caràcter els dos bertsolaris, els
polítics,
esquizofrènic alhora?
Ser portaveu
és suficient per a
mi, però, arribaré a
ser diputat?

6

Les malícies de la
gent, les malícies de la gent, són les mateixes en les posades on sol produir les seves estranyes vitualles: en el meu cas,
opinions desdenyoses
sobre les idees dels altres, arribades fins a la vora del batzoki
en aquest poble excel·lent, les notícies van volant i porten amb si un cert perill: que la vida del Mestre Fugiu





no passi pel xoc de les

idees, la crisi
obri portes de demà.

7

Acabo d'indicar
en
quin punt trobo l'últim,
que no és un
veredicte, sinó l'afirmació

retòrica i deslaya.
Sent la conversa en
vers, Sarri, Barcina, el
gos, l'amatxi
guaya com a portadora de
paraules exigent, emprenedora,
tranquil·la, la gent percebrà

el meu desig de ser jo o veurà en
dos casos el personatge?

8

Però,
en el vers
5, no arribaré
a ser diputat de burles mai arribaré a
ser portador




de paraules, ja puc sentir la pomposa responsabilitat, la tos de cabra de molts és
un pretext tan feble en la crítica dels bertsolaris, els falsos intel·lectuals bascos


que tenen rondalla, vull dir que la paraula
és un cant i que no
tots pensin el mateix.