Abdallah, condemnat a cadena perpètua pel tribunal antiterrorista de París en 1987, va ampliar el termini de seguretat en 1999 i des de llavors té dret a sortir en llibertat condicional. No obstant això, les autoritats li han negat reiteradament l'acomiadament, amb el pretext de la legislació aprovada en els últims temps per la llavors ministra Rachida Dati. El que està succeint amb Abdallah s'assembla, en part, al que va succeir amb la famosa doctrina Parot a Espanya.

Georges Ibrahim Abdallah va néixer en 1951 en el nord del Líban, en el si d'una família cristiana. Va entrar molt jove en el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP en les sigles franceses). En 1982, Israel va envair Líban i va causar 25.000 morts en l'operació “Pau en Galilea”, 45.000 ferits, destrucció de Beirut, massacres en els camps de refugiats de Sabra i Xatila, etc. Els guerrillers palestins i libanesos van tractar d'estendre la resposta a tothom. En el cas de França, les Forces Armades revolucionàries del Líban (FARL en francès) van cometre dos assassinats molt especials: Charles Ray, responsable militar dels Estats Units en l'Ambaixada de França i Yakov Barsimantov, responsable francès dels serveis secrets d'Israel, l'anomenat Mossad. Com a curiositat il·lustrativa, al gener de 2012 el diputat Yves Bonnet, que dirigia els serveis secrets del DST quan va ser arrossegat, va demanar l'alliberament d'Abdallah.

El nom d'Abdallah recorda als atemptats ocorreguts a París aquell any a la gent de França. Va ser arrossegat per policies francesos en 1984, després d'una llarga i polèmica detenció. En el comunicat dels convocants de la manifestació de Baiona es pot llegir que l'arrest i la condemna d'Abdallah estan relacionats amb les manipulacions de serveis secrets francesos. El seu advocat, Jacques Vergès, va denunciar fa temps que encara està a la presó sota la pressió del Govern estatunidenc.