En la localitat alabesa d'Ozaeta, a la vora del llac Ulibarri-Ganboa, existeix una granja dedicada a l'oci i la creativitat: Caseriu Otaza. Estava buida fins que l'associació Garai ON NaturArtea va començar a treballar en ella. Des de fa quatre anys, els propietaris han permès que el barri i el caseriu es reavivin i utilitzin el caseriu per a dur a terme tallers i projectes d'oci.

Segons Amaia Gabilondo, la casa i l'entorn s'estan arreglant a poc a poc: “Encara som una petita associació. Per exemple, la teulada del caseriu Otaza està deteriorat i s'està reparant”. Al mateix temps, treballen des dels seus inicis amb programes relacionats amb l'oci. Milers de joves i persones majors han participat en les activitats organitzades per ells, tant de fora com d'Euskal Herria. Entre aquestes iniciatives es troben, per exemple, aprendre a fer jardins diferents, crear obres d'art amb elements heretats de la naturalesa o transformar en auzolan el propi barri d'Otaza. Les activitats no es limiten al caseriu, sinó que s'estenen de poble en poble.

En les faldilles de la serra d'Elgea

El caseriu Otaza està situat en un entorn privilegiat, en les faldilles de la serra d'Elgea, i a banda i banda del llac. Segons Gabilondo, l'Alt Degui és un pulmó per a la vall, una espècie de platja, i moltes de les activitats d'oci que organitzen es realitzen allí. S'aprofiten de la riquesa de l'entorn, que a través de tallers i programes volen fomentar una actitud favorable cap a la conservació de la naturalesa. “Volem donar un valor especial a la naturalesa, perquè estem obligats a deixar als nostres descendents un entorn millor que el que hem rebut”.

A més, l'associació té com a objectiu passar-ho bé, ja que es tracta d'un grup de temps lliure dirigit a tots els públics. Volen fomentar l'oci a través de la creació i la participació: “Fer art amb qualsevol cosa és una bona manera de passar-ho bé”. En el sentit més ampli, Garai ON entén l'art, i Gabilondo està convençut que qualsevol pot ser creador: “Tots som artistes i tots tenim el sentit artístic dins de nosaltres. Si està adormit, hem de despertar aquest instint”. Els membres de l'associació creuen que ser creadors aporta beneficis a un mateix i a la societat en general, i fan que els qui participen en les seves accions ho facin arribar perquè sigui un camí per al desenvolupament d'una nova societat.

La conservació del patrimoni és un altre dels pilars de l'associació, que treballa sobretot amb el patrimoni social. “El patrimoni no és només la casa o el poble. Les relacions socials també són patrimoni i molt importants. Cal cuidar les vies de creació de noves xarxes de relacions, recuperant les vies de relació que existien en el seu moment”, explica Gabilondo. D'aquesta manera, pretenen reavivar les relacions que es mantenien a la vall: “Nosaltres treballem en l'Alt Degui i en la Llanada Alabesa, perquè es creu que ens separa la cadena muntanyenca d'Elguea, però això no és així. Àlaba i Guipúscoa han estat sempre unides, i la nostra vall ha tingut una estreta relació amb la ciutadania d'Àlaba. Aquesta relació s'està perdent i volem recuperar-la”.

Amb l'objectiu de mantenir viu l'auzolan

Gabilondo ha explicat que l'auzolan és un patrimoni ric perquè és un dels pilars de la saviesa i serveix per a fomentar la sensibilització i la creació entorn de la naturalesa. L'associació treballa sempre en auzolan, tant en el taller com en altres iniciatives. “És una cosa molt present a Euskal Herria i no podem deixar-la morir. En alguns països estrangers s'està invertint en la construcció d'un país per a mantenir-lo viu. En el barri londinenc de Brixton, per exemple, han posat una fortuna per a fer el que fem nosaltres. L'Ajuntament de Berlín també està en això, intentant atreure a la gent creativa”.

Volen transmetre sobretot als joves la importància de l'auzolan: “Els ensenyem el que és, la història de l'auzolan, però sobretot ens basem en les vivències per a demostrar que ens divertim fent auzolan”. Programes centrats en el treball en equip, basats en l'art i la naturalesa. Una d'elles és la iniciativa Gazteartean. Prop de 800 joves de Guipúscoa i Àlaba han participat en l'acte. En paraules de Gabilondo, el programa busca l'equilibri entre “Nitidesa” i “Gutasuna”, ja que “en mi no pots ser feliç si no participes en la carta”. Per a conrear la boira, els joves s'han dibuixat amb l'argila, amb els ulls tancats, i després han parlat sobre aquestes imatges. Han treballat per grups, a través de retrats artístics, cançons i un curtmetratge.

També han treballat amb alumnes de Batxillerat de Debagoiena, amb el programa Auzolanartean, i s'han basat en el moviment artístic Land-art. S'han realitzat obres d'art amb elements de la naturalesa, com a branques o pedres, entre altres. “Són els propis joves els que trien els projectes i on volen dur-los a terme. Nosaltres els ajudem a desenvolupar-ho correctament”, ha relatat el membre de l'associació. Amb joves estrangers, han organitzat Auzolan Internacionals. “Han vingut 40 joves de tot el món: coreans, russos, francesos...”. Gabilondo ha valorat l'experiència com molt positiva, ja que van tornar als seus països amb coneixement de moltes coses sobre Euskal Herria i la cultura basca.

Temps lliure per a jubilats

L'oferta de l'associació GaraON no es dirigeix només als joves. També organitzen activitats per als jubilats, perquè han vist que hi ha necessitat. “La societat té abandonats als jubilats. És conseqüència de l'egocentrisme dels adults, perquè creiem que som més savis que ells. No les escoltem, i hem ignorat la saviesa dels jubilats”. Gràcies al programa Aisiartean, 400 jubilats i jubilades van participar en les activitats d'oci de l'associació. A mesura que arribaven al caseriu Otaza, els jubilats feien el recorregut dels sentits. “Anàvem per una petita sendera. Callaven, escoltaven els sons que els envoltaven i s'ajudaven mútuament”. A continuació, se'ls oferien diferents tallers, per exemple, el taller de ràdio. “Els jubilats tenen la necessitat de parlar i la ràdio és una manera de parlar un a un”, diu Gabilondo. També van realitzar exercicis per a reflexionar sobre la pròpia vida. Es van dibuixar en un gran paper i en cada part del cos van representar o van escriure elements relacionats amb les vivències. “Apareix la guerra, els relats dels primers emigrants... Per a ells és molt terapèutic”.

Primers passos

“En tot moment estem inventant diferents activitats, mantenint els nostres tres pilars, però l'associació encara està en l'inici”, ha aclarit Amaia Gabilondo. Gràcies a la velocitat que han agafat, els tallers s'organitzen de manera senzilla i volen crear una oferta cada vegada més rica. L'objectiu, no obstant això, no l'obliden: Condicionar el caseriu Otaza i que la gent s'acosti a ell. D'aquesta manera, es pretén crear en el paller un espai diferenciat que albergui espectacles, de 300 metres quadrats, i que es convertirà en un laboratori d'arts escèniques. També s'estan treballant diferents hortes per a oferir als visitants aliments del caseriu. L'última intenció és que els membres de l'associació visquin en el caseriu per a fer una àmplia oferta. En paraules de Gabilondo, “el nostre somni és que la gent que ve a Garai ON trobi un racó especial per a parlar amb els mitjans audiovisuals, per a fer performances, o per a oferir esdeveniments de circ, per exemple. Volem oferir un espai així”.