Per què fa falta una associació anomenada Justizia Euskaraz, quina és la situació?

El problema és molt clar: els advocats bascos tenim grans dificultats per a fer bé el nostre treball. La Constitució espanyola, per exemple, parla de tutela judicial efectiva. Però això no es compleix a Euskal Herria, perquè els jutges no són euskaldunes. A Euskal Herria, jo crec que l'administració de justícia té dos vessants: d'una banda, resoldre els conflictes entre la ciutadania i la ciutadania, però, per un altre, té una funció repressiva o colonitzadora, per dir-ho d'alguna manera. En moltes ocasions, els jutges utilitzen l'element de basc per a oposar-se a la ciutadania. Avui dia, el 90% dels jutges que estan a Euskal Herria estan molt ideologitzats. Tenen molt interioritzada la necessitat de lluitar contra el basc. El fet que el basc s'interposi pot condicionar, i ha condicionat, el resultat del judici.

Són els jutges l'únic problema? L'Administració de Justícia té moltes seccions.

Jo, com euskaltzale, puc dir que vull tota l'administració de justícia en basca. Quan vagi a la finestreta, que l'empleat del local em presti la citació en basca. Però això es pot dir que és complementari. El nucli del problema és el jutge. I ho és perquè ell et jutjarà i no et comprèn directament. El meu client té dret a un advocat i no a un traductor en lloc d'un advocat. La legislació espanyola preveu que el fiscal i l'advocat hagin de tenir les mateixes armes de foc. Tots dos han d'estar al mateix nivell, tots dos vestits de negre, etc. Però jo faig millor en basc que en castellà, i si el fiscal i el jutge diuen que ells no saben basc, haig de renunciar a la meva millor eina de defensa, la meva llengua. I el punt de partida és dolent, perquè tindré una cama lligada.

Els han acusat de defensar les seves posicions polítiques.

No, doncs. Nosaltres defensem posicions jurídiques. A Euskal Herria és tan lògic, és tan bàsic que el jutge digui que ha de saber basc! Que ho organitzin com vulguin, però l'acusat té dret al fet que si el basc és la llengua oficial, el jutge ho entengui directament. D'altra banda, alguns diuen que els traductors són perits. Per tant, especialistes. Però la figura dels traductors en llengües oficials no està prevista en cap lloc. La Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) estableix que el traductor pot ser qualsevol que tingui coneixement de la llengua. Però el traductor ocuparà el lloc de l'advocat. El traductor, encara que sigui el millor del món, canvia, crea… La relació processal s'inicia coixejant. El nostre plantejament és de lògica jurídica bàsica. Per a poder conformar correctament la relació processal és requisit imprescindible que el jutge sigui euskaldun.

Onze anys des de la creació d'AES. Estem com abans, millor?

Potser pitjor. S'han dictat sentències condemnant a la gent pel mer ús del basc. Avui dia hi ha por d'anar en basca al jutge. Davant això, qui té el suport de la ciutadania? És paradoxal que el Departament de Justícia tampoc doni un suport eficaç a la ciutadania.

Es refereix al Departament de Justícia de Vitòria-Gasteiz?

Sí. L'única cosa que fa és gastar una fortuna immensa en els edificis, pagar el sou dels funcionaris i dotar de béns a l'administració. Creiem que ja s'hauria de dir “això no ho acceptem” i “l'any que ve prendrem el pressupost per a l'administració de justícia del contingent i els magistrats tindran les portes de les seves oficines tancades”. Una actitud ferma. No es pot admetre cap d'aquestes infraccions. És tan clar! Però moltes vegades ens resulta difícil fer arribar a la ciutadania el que ocorre. És difícil expressar la impotència de l'acusat, que el traductor no ha dit el mateix que ell…

És una cosa que ocorre moltes vegades? Per a començar, hi ha molts advocats bascos?

Cada vegada més. Però hi ha por. Cal tenir en compte que la majoria de la població no manté cap relació amb l'administració de justícia al llarg de la seva vida. I alguns en la vida. Aquests acudeixen a l'advocat quan no poden resoldre la seva causa per si mateixos. I per a ells aquest és l'únic cas del món. Pensa, una vegada en la vida, tens por, i sovint hi ha diners. Llavors, la pregunta: la farem en basc? I són molt pocs els ciutadans que estan disposats a aparèixer en basc davant el jutge. Avui dia només ho fan els euskaldunes militants, els conscienciats.

Creus que tots els jutges haurien de saber basc, o només alguns?

Es tracta de garantir el dret. El Col·legi d'Advocats, per exemple, és molt més senzill i garanteix que durant els 365 dies de l'any qualsevol detingut tindrà un advocat euskaldun. L'Administració de Justícia hauria de fer el mateix: des del moment en què la demanda, la denúncia o qualsevol part del procediment entrin en basc, garantir que el jutge sigui euskaldun. Això és el mínim.

Però el Departament de Justícia de la CAB no té les mans massa lligades? Els jutges són, en definitiva, competència de l'Estat.

Al partit que està en el Departament de Justícia
del Govern Basc, si és veritablement nacionalista, cal demanar-li un esforç major, han de dir que això no es pot acceptar. Ells han de buscar el model perquè això s'acabi. Si l'administració de justícia s'utilitza des de Madrid –caso Ibarretxe, 18/98–, ja és hora de començar a pensar en justícia alternativa.

Ara estàs parlant d'alguna cosa més que de llenguatge…

Sí, sobre el sistema judicial propi. Esther Larrañaga, viceconsejera de Justícia, va dir que amb el pla Ibarretxe l'Audiència Nacional espanyola ja no tindrà més competències sobre nosaltres. Bé, opinar està bé, mentir no. El plantejament més atrevit del Govern Basc, el Pla Ibarretxe, només preveu un òrgan descentralitzat per a les funcions judicials i governamentals. El Consell del Poder Judicial d'Euskadi, o com vostè vulgui cridar. Però cal anar més enllà i començar a crear un sistema. Hi ha idees i algunes poden ser viables. L'arbitratge, per exemple, ofereix oportunitats, es tracta d'explotar oportunitats.