Encara avui ens sembla un animal estrany, d'un altre planeta. Efectivament, el cavall de mar és un peix amb un cap i una corona sobre el cap. Aquest peix no té escates, però porta una armadura de cos sencer, com a cavaller del segle XV. La vista està adaptada per a atrapar petits peixos i altres crustacis petits que busquen preses, com els camaleons, amb els ulls a banda i banda del cap, amb la mirada situada en dues direccions. L'expressió greu i la inclinació del cap li donen un aspecte tímid. Malgrat ser un bon comensal, no té dents i la forma del seu musell ens mostra que és una tetina de petits animals. També té un petit cupel, especialment més abundant en l'atenció. No és un bon nedador, ja que les seves aletes són fràgils ales de fades de contes. La seva cua no s'assembla en res a la trossa dels cavalls dels nostres prats, però, com els micos, quan és la mar de fons, resisteix als embats de violentes tempestats marines, fàcilment ancorades a algues, branques de coral o a qualsevol altra cosa. La fixació a la residència fa que els cavalls de mar visquin en parelles monógamas i es facin gestos de complicitat.

Submergit en l'aigua, és un animal molt difícil de trobar. De fet, la seva excel·lent destresa en el camuflatge fa ombra també als coloms caçadors d'Etxalar, no sols per la seva capacitat per a jugar amb els colors (mimetisme), sinó també per la seva capacitat per a canviar l'aspecte de les espines del cos. En pocs dies, com si es tractés d'un abric nou, les espines del cos produiran noves prolongacions, depenent de les necessitats.

Hi ha un altre tret que els ha fet especialment famosos: “L'embaràs dels mascles”. Entre els peixos, mentre que el desenvolupament dels ous fecundats es produeix habitualment en la mar (reproducció ovípar), en el cas dels cavalls marins, el mascle assumeix la “càrrega” de la gestació (ovovalíparo). En la reproducció entre el mascle i la femella, se sol realitzar una dansa espectacular que pot durar les hores; en aquest espai tancat i íntim, la femella solta els ous i fecunda als mascles, i el mascle recull tots els ous fecundats en la seva bossa de cadells abans que la femella se separi d'ell o es deixi anar. D'aquesta manera, els cavalls de mar mascles són els que, després de la fecundació dels ous, garanteixen el seu desenvolupament. Els mascles s'alliberaran o “plantaran” després de 14-45 dies amb petits cavalls marins, que seran repartits per la mar oberta (hàbitat pelàgic). Com de costum, només uns pocs aconseguiran arribar a l'edat adulta i adherir-se a la zona en la qual viuen (hàbitat bentònic).

En el món es coneixen al voltant de 50 espècies de cavalls marins. Al nostre país tenim almenys dos d'ells, el cavall de mar curta (Hippocampus hippocampus) i el cavall de mar llarga (Hippocampus guttulatus). Tots dos són bastant desconeguts, i són mostra de la biodiversitat de la nostra costa. Igual que s'estudien les poblacions de peixos d'importància econòmica, també caldria investigar les poblacions d'espècies desconegudes que enriqueixen la biodiversitat. Els cavalls marins també necessiten avaluacions poblacionals urgents i programes de monitoratge a llarg termini que els permetin avaluar el seu risc de desaparició. Mancant estudis a llarg termini, no es podrà aclarir quina és la situació d'aquestes dues espècies. Es tracta d'una espècie fòssil visqui que continua viva en la nostra mar. Però és a les nostres mans, perquè segueixi així, fer un esforç per preservar i protegir els hàbitats marins. No sols perquè els nostres descendents no vegin el cavall de mar tirada del carro de Neptú.

L'ESPIGÓ DE LA MAR (Hippocampus guttulatus)

GRUP: Vertebrat/Peix.
CARACTERÍSTIQUES PER A LA DIFERENCIACIÓ DE LES ESPÈCIES: longitud de l'extrem, corona de cap, nombre de cèrcols del cos i de la cua, nombre de radis del vessant.
TALLA: De 16 a 300 mm, la majoria de 150 mm.
EDAT DE L'ESPÈCIE: Van sorgir fa entre 40 i 50 milions d'anys. Cada exemplar pot arribar a tenir fins a cinc anys.
ON VIU? Els joves són pelàgics i, per tant, són arrossegats pels corrents. En prendre una grandària aproximada de 120 mm, s'adhereixen amb la cola a un lloc i tenen una àrea de vida petita.
Què menja? Plàncton, petits crustacis, peixos petits, copèpodes...
NIVELL DE PROTECCIÓ No estan protegits.