Xabier Mendiguren Bereziartu ha estat escriptor, traductor i primer secretari general del Consell d'Euskalgintza. Nascut en Ezkio (Guipúscoa) en 1945, embegut el seminarista, va passar la seva vida al voltant del basc. El secretari general del Consell d'Euskalgintza, des de la seva creació en 1997 fins a 2010, va ser nomenat membre corresponent d'Euskaltzaindia.

Durant molts anys va treballar en el moviment de les ikastoles, creant llibres en basc com Saioka, amb la Federació d'Ikastoles de Bizkaia i Guipúscoa. També va ser fundador d'Iker en 1974. Abans de crear l'antecedent del que avui és el Consell, va treballar principalment com a traductor, aprenent 11-12 idiomes. També va assistir a les reunions del procés de creació del periòdic.

Cap a la normalització del basc

La Llei del Basc va ser elaborada pel Govern Basc en 1982, i a partir dels quinze anys es va crear el Consell d'Entitats Socials del Basc. "Es veia que, a pesar que la llei estava sorgint i passaven anys, el basc no tenia la velocitat esperada. Les expectatives no s'estaven complint, almenys per a aquesta majoria de la indústria basca", va assenyalar a ARGIA en una entrevista concedida en 2008.

En el camí cap a la normalització del basc, Mendiguren feia una lectura en 2008: "La lluita pels drets lingüístics és llarga, evidentment. Els resultats no es veuen immediatament". No era molt optimista llavors: "No li donem la volta a la situació del basc, el que fem és perdurar i perdre en alguns llocs. Amb els ritmes actuals es demoraria enormement la normalització del basc i tenim seriosos dubtes que després de tants anys s'aconseguiria aquesta normalització. Pot donar-se el cas que en uns terminis no s'aconsegueixin uns objectius que poden fer passos enrere".

L'any passat va parlar més positivament a la Paraula de Guipúscoa, però amb un matís: "Afortunadament hem avançat, això és evident, però no a la velocitat i grandària que ens agradaria. Crec que hauríem de fer més coses a tots els nivells, fins i tot entre polítics i institucions. A nosaltres ens falta la seva fermesa en altres llocs".

Paul Bilbao, rellevista de Mendiguren en 2010 i secretari general del Consell fins a 2023, ha destacat que en l'article enviat per al diari Berria, Mendiguren tenia "capacitat per a arribar a un acord amb tots" per a parlar amb "empreses, sindicats, tots": "Sempre has tingut molt clar, Xabier, que tots els ciutadans tindran que euskaldunizarse perquè el nostre poble visqui en basc".

Després del cessament en el consell, Mendiguren va exercir com a portaveu de l'associació EH 11 Kolore durant diversos anys. El seu objectiu era "construir ponts", perquè la societat basca és diversa en cultura, llengua, origen i ideologia, i encara que sempre ha estat així, en opinió de Mendiguren, "no s'ha sabut" gestionar aquesta varietat. En vespres de la festa celebrada l'1 de juny de 2013, ARGIA va parlar de: "El País Basc està dividit entre dos estats i no tenim capacitat per a gestionar la diversitat. A més, les tendències migratòries internes dels estats tenen una gran influència en la realitat sociocultural. El forat és aquí, no s'ha aconseguit adherir-se a la naturalesa de totes les cultures i llengües basques".

Iñaki Mendiguren, germà: "Ell va ser el que més em va agradar"

El germà d'Iñaki Mendiguren ha parlat en la Factoria d'Euskadi Irratia en una perspectiva més familiar, perquè no són "moments dolços", però no és "una cosa que no esperaven".

Iñaki Mendiguren diu que tenia un germà "intel·lectual i molt savi" i que "jo sempre he estat el seu germà petit, que ha intentat seguir els seus passos". Els dos germans seminaristes en adolescents, on no estaven, Iñaki estava amb els jesuïtes del Castell de Javier estudiant "en castellà net". Es comunicaven a carta entre tots dos: "Xabier em va dir en una d'elles que m'agrairia que a partir d'ara escrivís en basca". Aquí va començar a treballar el basc, perquè hi havia jesuïtes que eren vascófilos. "Ho vam fer a poc a poc, el meu germà em va ficar en això".