Sota el títol La legitimitat de la corrupció en la societat i la por de denunciar-la, dos acadèmics, també militants de diferents moviments, van marcar la primera fita de la iniciativa contra la corrupció de tot el mes.

Aquesta primera ponència va servir per a contextualitzar tots els temes que es desenvoluparan en la resta de sessions des de diferents punts de vista i àmbits. Segons el sociòleg i membre de Salhaketa César Manzanos: "La corrupció ha estat present en l'origen i en l'evolució de l'actual sistema econòmic", ha afegit.

Corrupció, "pràctica sistemàtica"

A mode d'introducció, Pomeres va assenyalar molts dels mecanismes que han convertit la corrupció en una "pràctica sistemàtica" en la societat. Al seu judici, som una societat que "té por de violar la llei", però que, al mateix temps, té interioritzada "la cultura de la corrupció". És a dir, "si puc infringir la llei impunement, ho trencaré".

En aquest sentit, ha recordat que en els últims anys, la pena i la criminalització "s'han estès als qui denuncien la corrupció i no als qui la utilitzen".

El professor de la UPV/EHU va esmentar altres factors i mecanismes que han permès aquesta evolució, com la "col·laboració de les institucions públiques", entre altres. I és que, al seu judici, "el joc dels còmplices ha triomfat" en l'administració pública perquè "el silenci s'ha convertit en moneda de canvi per a aconseguir una bona posició".

D'altra banda, Cessar Pomeres es va mostrar sorprès pels casos de corrupció que es donen en l'Oasi " Basca". Perquè surten a la llum menys casos, però això no vol dir que no hi hagi corrupció, sinó que "la corrupció s'ha convertit en un element per al negoci i per a la negociació entre els partits".

En la mateixa línia, es va referir al balafiament " de diners públics destinats per les institucions basques" i es va referir a sectors com el hòlding del ciment, la indústria de la fusta, la construcció de grans infraestructures, la indústria militar o les empreses constructores que reben concessions públiques.

Pomeres va aprofitar l'últim tram per a plantejar algunes claus en la lluita contra la corrupció: els "mitjans adequats" per a la denúncia pública (denunciant l'actitud general dels mitjans), les "garanties" per a la denúncia judicial, la "transparència" de les pràctiques administratives... Finalment, va fer una crida als assistents a "fer front a la cultura de la corrupció amb una cultura de solidaritat".

Crònica d'una evolució històrica

Per part seva, Daniel Jiménez, professor de la Universitat de Saragossa, va explicar l'evolució històrica que ve dels anys 60-70. Primer de tot, va plantejar la teoria fonamental de tot el discurs: El problema de la corrupció no són unes llavors, sinó un meló podrit.

Al seu judici, la definició de corrupció que ve de la segona meitat del segle XX ha estat una "eina ideològica" que s'ha "agreujat" a partir de la crisi econòmica de 2008.

En el marc de la contextualització duta a terme entre els dos professors, Jimenez va destacar un element: "Quan parlem de corrupció hem de parlar de qui, com i per a què parla".

I a continuació, va situar l'origen " de la corrupció" dins de la lògica de l'acumulació " capitalista": "Al principi els Estats necessitaven mercats i ara els mercats necessiten estats que els posin al servei del mercat. Aquí mana el mercat i no importa qui ens quedi pel camí.

Jornades davant la sentència del cas De Miguel

Atenció! L'associació organitza unes jornades sobre corrupció política a Vitòria-Gasteiz al llarg del mes d'octubre. L'associació vol aprofitar el pròxim moment en el qual es coneixerà la resolució del judici del cas De Miguel per a oferir perspectives multidisciplinàries sobre la corrupció. També s'ha convidat a periodistes, professors i persones que han denunciat frau i han participat en la concentració.

"Encara que el cas de la corrupció no està en l'agenda política d'Euskal Herria, els casos coneguts no són fets aïllats; reflecteixen una visió dels assumptes públics i una forma de gestió de les institucions, en la qual els partits polítics utilitzen les institucions per a mantenir el poder".

La jornada s'ha repartit entorn de tres temes. Associacions: Secció "Silencis còmplices i corrupció", "Periodisme de recerca ahir i avui en l'oasi basc" i "Poder, dret i corrupció".

En cadascuna de les seccions es realitzaran debats, taules rodones i entrevistes als professors universitaris (Cessar Pomeres, David Jiménez, Norberto de la Mata, Anjeles jareño o Olaizola), periodistes (Ahoztar Zelaieta, Iker Rioja, Iker Armentia i David Olabarri), així com persones que han denunciat casos de corrupció i maltractaments.