Una recollida de signatures perquè les txosnas siguin declarades patrimoni immaterial del País Basc
- Convocats per diferents txosnas i comissions de festes d'Euskal Herria, s'ha realitzat una concentració el dissabte en el barri bilbaí de Miribilla. Han subratllat que les txosnas no són "meres barres de servei de begudes", sinó el "cor" de les festes populars. Per això, les Txosnas. Han presentat la dinàmica Gureak, denonak.
En una roda de premsa celebrada fa dues o tres setmanes, representants de les festes populars de Bilbao, Vitòria-Gasteiz i Donostia-Sant Sebastià van alertar que les txosnas estaven "en perill" i cada vegada els estan posant més obstacles en l'ús de l'espai públic. Per això, convocats per diferents txosnas i comissions de festes d'Euskal Herria, es van concentrar el dissabte en el barri bilbaí de Miribilla, i la Txosna. Amb l'objectiu que les txosnas tinguin un futur garantit i es mantingui un "model festiu popular", s'ha posat en marxa una recollida de signatures perquè les txosnas siguin declarades patrimoni immaterial del País Basc.
En una declaració llegida per Nagore Ugarte i Iker Martín, han subratllat que les txosnas "no són meres barres per a servir les begudes": "El cor de les festes populars, els espais de trobada i cura mútua, el lloc on el poble celebra la seva identitat; són instruments polítics, socials i culturals". Han recordat que les txosnas actuen "amb el voluntariat de molta gent" i en elles es creen "espais oberts, participatius i populars", que es tradueixen en "espais oberts". Per això, en la seva compareixença, han assenyalat que és "imprescindible" que les txosnas es protegeixin, ja que són "més que una festa".
Més de 700 txosnas i més de 200 comissions de festes d'Euskal Herria s'han sumat a la dinàmica i la ciutadania pot adherir-se de dues maneres: A través de les fulles de signatures que estaran en totes les festes d'Euskal Herria, i a través de la web www.txosnak.eus que acaben d'obrir. Després de recollir les signatures "de poble en poble, de festa en festa, de txosna en txosna i de quadrilla en quadrilla", les portaran al Govern Basc perquè procedeixi a la seva recollida.
Intenció de privatitzar txosnas
Martín ha denunciat que les administracions cada vegada posen més traves a les txosnas. El sistema de facturació Tiquet Bai va ser presentat en 2020 pel Govern Basc i les Diputacions Forals de la CAB. Com a causes de "corrupció" i "seguretat", tota persona o associació física a la qual s'apliqui aquest sistema de facturació ha de realitzar una sèrie de gestions administratives: a més de la digitalització dels ingressos, l'alta en activitats econòmiques –i després de la baixa, per descomptat– i la declaració d'impostos. Precisament, davant la idea que les txosnas "funcionen amb ànim de lucre", en els últims anys s'està obligant les institucions a aplicar el Tiquet Bai a les txosnas.
Behe bandako zutabea bezain erlojuaren aurka prestatzen ditut mozorroak, korrika, aztoratuta, zalantzaz, erretxin, estropezuka eta sarri arrakasta ez erabatekoarekin; adibidez, zutabe hau eta biharko mozorroa. Oraindik ez dakit bietako zein bukatuko dudan lehenago. Baina... [+]
Gizakunde (Inauteriak)
Noiz: otsailaren 15ean.
Non: Arizkun eta Erratzun. plazan.
------------------------------------------------
Amaitu dira inauteriak, sutan erre ditugu gaiztoak, gaizkiak, sardinak eta panpinak. Baina xomorroak esnatu dira eta badator... [+]
Lantzeko inauteri txikien kalejira ikusle guztien begietara urtero modukoa izan zen. Txatxoak, Zaldiko, Ziripot eta Miel Otxin herriko ostatuko ganbaratik jaitsi eta herritik barna bira egin zuten txistularien laguntzarekin. Askok, ordea, ez zekiten une historiko bat bizitzen... [+]
Martxoaren 2an igandea Iruinkokoak berriz ere Iruñeko karrikak hartu ditu.
