Amb quin (re)neix Talka?

Estitxu: Talka és un projecte que va més enllà de l'espai, encara que es basi en l'ocupació. Volem satisfer les necessitats de dones*, trans i bolleras omplint de feminisme Talka. Volem desenvolupar una estratègia col·lectiva per a fer front al sistema, el poder popular. Les institucions i el mercat volen assimilar el feminisme i amb el nom de Talka volem expressar la nostra voluntat confrontativa. D'aquí volem fer política: des d'una perspectiva de classe, des de l'antiracisme, des de l'anticapacismo. Volem crear una bretxa, una zona respiratòria, però no per a sobreviure millor dins del sistema: la suma d'esquerdes trencarà tot el sistema.

Ane: Ha de ser tot anticapitalista. Dins del capitalisme no podem ser lliures, el feminisme no caben dins del capitalisme. El capitalisme tracta d'utilitzar els moviments populars en el seu benefici, també l'està fent amb el feminisme, i nosaltres volem xocar amb això.

En quines pràctiques es reflectiran aquestes idees i principis? Quin tipus de vida voleu promoure en Talka?

Ane: Volem que sigui un punt de trobada per a les dones*, bolleras i trans del barri, un espai de col·laboració i de referència. Volem construir amb el barri, fins ara ens han acollit molt bé els veïns, i volem respondre al que ells ens proposen. Som un projecte no mixt, però treballarem amb iniciatives i grups mixtos, en el moviment d'ocupació, en el barri o en el feminisme.

Estitxu: Volem influir en el moviment popular. Estem creant un gimnàs amb l'objectiu de posar en qüestió la dicotomia del cos racional. La biblioteca i el Centre d'Atenció a la Infància són altres dos projectes. Volem satisfer les necessitats d'una manera constructiva. Per això hem utilitzat el lema “Ataketatik elkarrekin”.

Talka serà un espai ocupat no mixt. Quines necessitats voleu donar resposta en aquest àmbit?

Estitxu: Veiem necessari teixir el moviment d'ocupació, però dins d'ell els espais no mixtos continuen sent necessaris. Patriarcat, dicotomia de gènere, lesbofobia, transfòbia, racisme... tot això està vigent a la nostra ciutat, en els nostres moviments i en el nostre interior. Dins de Talka es poden crear més espais no mixtos que ens deixin fos. Per ser heteróneos, blancs... no serà el nostre espai. Per exemple, el col·lectiu de bolleras BALA quan ens ajuntem o les dones racialitzades ocupen l'espai.

Quin tipus d'espai és Talka físicament? Quina opció té?

Ane: Ofereix moltes possibilitats. És molt més petit que el palau d'Àlaba-Velasco que ocupem fa un any, però és molt més gran. Té dues plantes i un ascensor! [riures]. La infraestructura està en molt bon estat, ha estat fàcil de netejar.

Estitxu: Quan ocupem el palau vam haver de dedicar molt de temps a la neteja i a l'adaptació, els projectes que volíem desenvolupar van quedar en un segon pla. Ara, no obstant això, hem pogut començar directament a organitzar iniciatives i a impulsar projectes. D'altra banda, és accessible. És una cosa que buscàvem, perquè moltes vegades tenim mancances en els moviments populars i en els espais ocupats.

El local va ser botiga de l'empresa de roba Adolfo Domínguez. Es troba en el Casc Vell, al carrer Correria. És una de les coses que han destacat.

Ane: Tot el carrer ha viscut durant anys un procés de gentrificació. Els plans de rehabilitació o les polítiques de l'Eixample 21 han impulsat l'especulació, les grans empreses i els projectes que denominen “de qualitat”. Entre ells, Adolfo Domínguez. D'altra banda, cal dir que les portes estaven obertes de bat a bat, literalment [riures]. El local portava deu anys buit, això ho saben els veïns.

Estitxu: Simbòlicament, per a il·lustrar el xoc és bell que el moviment feminista hagi ocupat una botiga d'Adolfo Domínguez.

El divendres 6 de desembre vau fer pública la vostra ocupació, han passat uns dies des de llavors. Quines sensacions teniu fins ara?

Ane: De moment hem tingut experiències molt positives. Bona disposició dels veïns en general, ens han ajudat molt. Teníem un programa relacionat, i això també ha ajudat.

Han notat la presència de la policia?

Ane: De moment estem vigilant, en tot moment hi ha algú en Talca. Els policies locals passen amb freqüència per davant de nosaltres, ens marquen. Un dia es van identificar set persones, un altre dia dos.

A diferència de l'època en la qual vau ocupar el palau, ara hi ha un altre espai feminista a Vitòria i en el barri, a uns metres de distància: Casa de les dones Sorgiñenea. Tindreu alguna relació amb ell?

Estitxu: De moment no hem parlat amb ells. Són projectes molt diferents que es poden desenvolupar paral·lelament. Poden ser complementàries en determinats moments, però no estratègicament: el nostre projecte no és satisfer les necessitats que la casa de les dones no cobreix, és una altra lògica política. Nosaltres creiem en l'ocupació i en l'autogestió, creiem que per a construir el contrapoder es necessiten aquest tipus d'espais. Les línies polítiques i els objectius són diferents, volem arribar a una altra gent. No creiem en projectes que necessiten de les institucions, encara que entenem que les institucions han de fer el seu treball. Aquest mateix any el Consistori ha retirat a Sorgiñena el 60 o 70% de les ajudes que ha rebut per aquest concepte.

Ane: Tendim a delegar el poder en les institucions o sota les institucions, i nosaltres pensem que el contrapoder l'hem de crear nosaltres mateixos: poder de barri, autodefensa feminista... Moltes institucions volen utilitzar el feminisme per a col·locar una xapa habitada en el pit.

Gairebé un any després del naixement públic de Talka amb l'ocupació del Palau Àlaba-Velasco.

Estitxu: L'any es complirà el diumenge. Ens van expulsar il·legalment del palau. Celebrarem la festa: foto massiva en l'Antic Xoc, kalejira, brindisa Talka ‘nou’… Convidem a participar a tota la ciutadania.